Publicitat
Publicitat

Observatori global

El capità dins del seu llit

El capità Moussa Dadis Camara és un home popular a tot el continent. Els vídeos sobre el militar penjats a YouTube creen addicció entre els seus conciutadans de Guinea Conakry. Els comentaris que provoquen les imatges són una bona mostra de com els africans viuen la política i quina opinió els mereixen els militars que, com Dadis Camara, s'aixequen en contra del poder. El capità Dadis va fer un cop d'Estat el desembre de l'any 2008, cinc dies després que el dictador Lansana Conté morís al llit d'una leucèmia. Les primeres declaracions que va fer van ser per dir que volia obrir un procés democràtic i retornar la dignitat a un poble que vivia una dictadura des de feia cinquanta anys.

El mes de setembre del 2009, però, una unitat d'elit de les seves tropes va fer una massacre a l'estadi de Conakry, on van morir 157 persones. El 3 de desembre un dels seus oficials, Aboubacar Sidiki Diakité, l'home a qui precisament s'atribueix la massacre de l'estadi, va disparar al cap de Dadis i el va deixar malferit. Dadis va haver de ser traslladat al Marroc, on li van salvar la vida de miracle i aquests dies, ja recuperat, diu que vol tornar a Conakry, on dimarts passat es va proclamar el primer president de la democràcia, Alpha Condé.

Un dels vídeos de què parlàvem crida especialment l'atenció. El va filmar una periodista del canal France 24 uns dies després de la massacre de l'estadi, i ens ensenya Dadis estirat sobre un llit enorme amb capçal de fusta, un d'aquest capçals ornamentats que es troben a tots els mercats d'Àfrica. El capità amaga mig cos sota les mantes i gesticula preocupat, potser una mica empastillat, mentre parla de disciplina i de les dificultats que es presenten quan un vol salvar la pàtria. La filla del capità i uns col·laboradors assenteixen a les paraules del líder. A la tauleta de nit de Dadis hi ha una foto de sa mare i son pare i sovint s'hi dirigeix com si busqués consell o aprovació. Una altra periodista que aquells dies el va entrevistar m'explicava que justament a la saleta que hi havia abans d'entrar a l'habitació dormitori i sala de premsa, s'hi exposava un gran retrat del pare de Dadi, Mamadi Koulé Camara, amb el comentari: "Gràcies per haver-nos donat el Salvador".

Han passat dos anys des que Dadis va aixecar-se en armes contra una dictadura que havia durat més que la de Franco, una dictadura amiga sempre que fluïssin les matèries primeres de Guinea, molt importants en el cas de la bauxita. Ningú podia esperar que aquella dissonància pogués acabar bé i que el llarg procés cap a la democràcia no s'estavellaria. Dimarts passat, però, es va poder proclamar president a Alpha Condé després d'unes setmanes d'incertesa, amb petits actes de violència entre l'ètnia peul del candidat perdedor i els malinke, de Condé.

El nou president va jurar el càrrec davant del mateix magistrat que l'havia condemnat l'any 2000 a cinc anys de presó. Va parlar d'una nova Guinea i de Mandela. Hi havia 13 caps d'estat africans per celebrar-ho però ni un sol cap d'estat occidental.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT