EL NAUFRAGI DEL 'COSTA CONCORDIA'
Crònica 19/01/2012

El capità va trigar 40 minuts a donar l'alarma pel xoc

El capità del Costa Concordia va trigar uns 40 minuts a donar l'alarma després de xocar contra l'escull, segons la jutge. La resolució confirma que Schettino va abandonar el vaixell abans d'hora.

Carles Arbolí
3 min
RECERCA DESESPERADA  Un submarinista de la policia italiana ahir davant de la proa del creuer semienfonsat a l'illa de Giglio.

BARCELONA.La jutge que investiga el naufragi del Costa Concordia , Valeria Montesarchi, va posar ahir per escrit els detalls de l'accident marítim i va revelar molts dels interrogants que planaven sobre el comportament del capità, Francesco Schettino. A grans trets, la magistrada confirma que el comandant va marxar abans d'hora del vaixell, però rebat moltes de les afirmacions dels últims dies, que apuntaven que Schettino havia estat dels primers a deixar la nau.

La resolució judicial assegura que el capità va marxar del vaixell quan encara faltaven per desallotjar "almenys un centenar de viatgers" i li retreu que, una vegada fora, "no hi va haver cap intent de tornar a la nau per coordinar l'evacuació". És més, la magistrada explica que el comandant va estar observant com s'enfonsava el creuer des de la mateixa illa de Giglio.

Tot i això, l'escrit de la jutge, sobre el qual sustenta la decisió de decretar el seu arrest domiciliari, deixa clar que el comportament de Schettino va ser "imprudent": "És evident i indiscutible la greu incompetència de la conducta del capità", diu el document, que agrega que va existir una "infravaloració" de la magnitud dels danys que va patir el vaixell després de xocar contra la roca. Això explicaria, segons la magistrada, que el capità trigués prop de 40 minuts a donar el primer senyal d'alarma. La jutge assenyala que Schettino "no podia no haver-se adonat de la importància dels danys".

La investigació apunta a Costa

L'escrit de la jutge encarregada del cas no entra a valorar cap altra responsabilitat en l'accident, però sí que ho està fent la Fiscalia de Grosseto, que en el procediment obert també estudia quina podria haver estat la responsabilitat de Costa Cruceros en els minuts posteriors al xoc. En aquest sentit, la informació que han de facilitar les caixes negres de l'embarcació permetrà dictaminar si després de l'impacte el comandant va contactar amb la seva companyia i va rebre algun tipus d'ordre. També s'ha intervingut el telèfon mòbil personal del capità per saber quin tipus de converses va mantenir en els minuts posteriors a l'accident, i amb qui.

De manera paral·lela, els submarinistes de la policia militaritzada italiana intenten recuperar la caixa forta de la cabina personal del capità per intentar aportar noves proves a la investigació. Tot i això, l'onatge i el fet que el creuer es va tornar a desplaçar uns centímetres van obligar a suspendre provisionalment per raons de seguretat les tasques de recerca de més possibles víctimes. El balanç provisional era ahir a la nit d'11 víctimes mortals i 26 desapareguts.

"No és un covard"

L'advocat defensor de Schettino, Bruno Leporatti, va manifestar ahir que el seu client "no és un covard ni un criminal" i que està molt afectat pel "drama humà". El lletrat, davant l'evidència dels fets, va dir que "no hi ha dubtes" sobre la maniobra equivocada del Costa Concordia en apropar-se a la costa, però va negar que en cap moment hagués intentat mentir o minimitzar la tragèdia.

En canvi, el fiscal en cap de Grosseto, Francesco Verusio, va seguir ahir la seva croada contra el comandant del Costa Concordia , a qui va qualificar com un home "dolent", per la suma de la maniobra fatal, per l'abandonament de la nau, per desentendre's de les operacions de rescat i per no haver donat cap ordre. "Crec que el seu comportament va ser inqualificable i imperdonable", va afegir el fiscal.

Francesco Schettino, acusat d'homicidi culpós múltiple, abandonament del vaixell i naufragi, podria ser condemnat fins a 15 anys de presó. L'home, que ara està sota arrest domiciliari, ha arribat a declarar davant la jutge que amb el seu comportament havia salvat "milers de vides".

stats