Publicitat
Publicitat

UN SECTOR AMB CREIXEMENT GARANTIT

Després de les últimes compres, qui controla els hospitals?

El capital de risc s'apunta a fer negoci amb la sanitat

Els fons de capital risc apunten cap al sector sanitari, on veuen rendibilitats segures i camp per créixer. Les operacions canvien de mans la gestió dels centres hospitalaris privats a Catalunya.

Les operacions financeres dels darrers anys al sector sanitari, que han afectat sobretot els grans grups d'hospitals i clíniques privats de Catalunya, han tingut un protagonista destacat: els fons de capital de risc. Aquests fons han trobat en el sector un negoci amb bones perspectives de creixement i una rendibilitat que, tot i els lògics efectes de la crisi, ha continuat sent més que acceptable. Els hospitals i clíniques privats, de la seva banda, s'han encomanat al capital de risc per trobar el finançament que requereixen els seus plans d'expansió i creixement.

L'important pol de medicina privada que hi ha a Catalunya, singular a tot l'Estat pel que fa a la concentració de centres de referència i especialitzats, és un atractiu que ha provocat moviments i canvis de mans de molts centres; entre els quals hi ha l'Hospital General de Catalunya, el Centre Mèdic Teknon i la Clínica Dexeus. En la darrera dècada, aquestes clíniques i hospitals han arribat a tenir dos i en alguns casos fins i tot tres propietaris diferents, a mesura que els compradors adquirien els fons i se'n desfeien estratègicament.

Fa unes setmanes es va fer la darrera operació. El fons CVC, amb seu a Luxemburg, s'ha quedat amb la filial espanyola del gestor hospitalari Capio, que gestiona una vintena d'hospitals a Espanya, entre els quals hi ha l'Hospital General de Catalunya, que és a Sant Cugat del Vallès. Aquest moviment suposa el retorn de CVC al sector, ja que el fons pagarà uns 900 milions d'euros per quedar-se amb el negoci. Des del 2006, Capio Sanidad estava en mans d'uns altres dos fons de capital de risc, Apax i Nordic. Està previst que l'operació es concreti durant d'aquest mes.

Segons explica a l'ARA Manel Peiró, vicedegà d'Esade i expert en gestió d'organitzacions sanitàries, l'interès del capital de risc és perfectament comprensible si es té en compte quina és la filosofia amb què actuen aquests fons. "El que fan és invertir quan hi veuen una rendibilitat segura. Compren per un període determinat, per després vendre a un altra empresa i obtenir un sobrepreu", afegeix Peiró.

Tot i així, pel professor aquest model ha arribat a un cert límit i difícilment en l'actual context es poden aconseguir les grans rendibilitats del passat. "Cal esperar que l'escenari econòmic canviï", diu, i afegeix que el que sí que hi pot haver són casos d'entitats que busquin refinançar el seu deute.

El fons Magnum
Una altra de les operacions més recents amb impacte a Catalunya va ser la compra del Centre Mèdic Teknon per part del fons Magnum el passat 2 de juliol. Això va suposar l'entrada en el sector hospitalari d'aquest fons de capital de risc espanyol, que va pagar 140 milions d'euros per quedar-se amb les instal·lacions d'aquesta clínica barcelonina.

Fins a l'estiu passat la Teknon estava en mans d'un altre fons de capital de risc, en aquest cas, el britànic BC Partners, que la va gestionar durant sis anys.

Durant el 2010, el fons suec Capio -fins ara també amo de l'Hospital General- també va protagonitzar una sonada operació. La mútua L'Aliança va aprovar vendre-li l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona i el de Sabadell.

La banca també hi intervé
En els darrers anys la sortida de fons de capital de risc d'alguns grans grups hospitalaris ha posat sobre la taula les greus dificultats financeres d'alguns grups, que no han pogut fer front a un elevat endeutament.

El 2007, el fons britànic Cinven va quedar-se un dels principals grups espanyols, USP Hospitales. Entre els centres que gestiona hi ha l'Institut Universitari Dexeus de Barcelona. La sortida de Cinven del grup USP va produir-se el 2009, quan la banca creditora va quedar-se el 75% del grup a causa d'un deute de 500 milions d'euros. Amb l'entrada de la banca -Barclays i Royal Bank of Scotland-, el fons es va quedar amb una petita participació del grup hospitalari.

Abans de ser propietat de Cinven, també estava en mans de capital de risc el fons Mercapital, que ha tingut al llarg de la seva trajectòria un destacat vincle amb el sector sanitari i hospitalari.

Una estratègia diferent és la que s'ha vist en altres centres, com és el cas de l'Hospital Quirón. El nou edifici, inaugurat el 2007, és propietat de Banc Sabadell, que se'l va quedar un any després que es posés en funcionament. La venda de l'immoble va donar al grup hospitalari uns ingressos de més de 100 milions per tirar endavant el pla inversor. L'acord amb el banc garanteix al grup aragonès Quirón l'explotació del centre, ubicat prop de la ronda de Dalt de Barcelona, en règim d'arrendament. Aquesta mateixa fórmula és la que ha seguit l'empresa amb altres centres hospitalaris com el Biscaia, que es va inaugurar l'any 2009.

A banda d'operacions amb fons de capital espanyols i estrangers com els mencionats abans, Catalunya també ha viscut altres adquisicions entre empreses de casa.

Una de les més destacades va ser, sens dubte, la que va protagonitzar el Grup Tres Torres, que va comprar la Clínica del Pilar fa dos anys. El centre, que fins aleshores estava gestionat per la congregació religiosa Hermanas de la Caridad de Santa Ana, va entrar així dins l'òrbita del grup català que ja gestionava la Clínica Tres Torres i el Centre Cardiovascular Sant Jordi, entre altres centres mèdics a Barcelona.

Catalunya i la sanitat privada
L'important nombre de centres mèdics privats a Catalunya, un escenari no reproduïble enlloc més a l'Estat, es deu a l'elevat grau de concentració de pòlisses privades a mútues asseguradores, que són els principals clients d'aquests centres.

Malgrat que no s'ha de perdre de vista el potent sistema sanitari públic amb què compta Catalunya, amb hospitals públics i concertats que són un referent fins i tot a nivell mundial, el debat sobre la sostenibilitat d'aquesta xarxa ja és sobre la taula. En les darreres setmanes, la situació financera del sistema ha estat objecte de debat i fins i tot el nou Govern ha assenyalat que serà un dels primers elements que sotmetrà a revisió davant la imperiosa necessitat de reduir la despesa pública. L'executiu ja ha avançat la necessitat de fer reformes estructurals.

El conseller de Sanitat, Boi Ruiz, va arribar a reconèixer que sense el 25% dels catalans que tenen una assegurança mèdica privada, la situació al sistema públic de salut seria dramàtica. La despesa mitjana per habitant de 1.200 euros a l'any, està en línia amb la mitjana de les comunitats autònomes que hi destinen uns 1.600 euros. Això, segons el conseller, ho fa possible "l'esforç complementari" dels ciutadans que tenen una assegurança privada contractada a Catalunya.

Davant aquest escenari, el mateix Ruiz, que abans d'entrar al Govern presidia la patronal del sector privat Unió Catalana d'Hospitals, reconeix que caldrà aplicar molta pedagogia per explicar els canvis que s'hauran de fer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT