Publicitat
Publicitat

Perfil

En els seus 42 anys al poder, Gaddafi s'ha anat reinventant

Les cares del dictador

El degà dels dictadors del món àrab està tocat de mort. I ha decidit morir matant. Durant 42 anys ha liderat el país amb mà de ferro assassinant tothom que el qüestionava a l'interior. Enemic número 1 d'Occident als anys 80, va ser rehabilitat en el tombant del mil·leni i es va convertir en un aliat clau per a l'estabilitat de la regió. Són les set cares d'un líder que ha evolucionat amb els temps: de líder revolucionari als anys 60 a autòcrata dels petrodòlars. El poble libi paga ara un preu car per girar full.

El líder revolucionari
El
Llibre verd,
la via islàmica entre socialisme i capitalisme
Després de derrocar la jove monarquia líbia sorgida de la independència d'Itàlia, Gaddafi, que s'havia format com a militar a la Gran Bretanya, va plasmar la seva filosofia política al Llibre verd , on defensava una alternativa autòctona al socialisme i al capitalisme, combinada amb elements de l'islam. Va tancar les bases nord-americanes al país i es va inscriure al moviment dels no-alineats. El zoo de Belgrad encara acull dos dels camells que es va fer portar per assistir a una conferència a la capital iugoslava. El 1977 es va inventar el sistema anomenat jamahiriya o l'estat de les masses, en què suposadament el poder quedava en mans de comitès populars. A diferència d'Egipte o Tunísia, Gaddafi ni tan sols va organitzar una mascarada electoral.

L'excèntric egòlatra
Khaimes i una guàrdia femenina armada amb kalàixnikovs
En tots els seus viatges oficials, Gaddafi establia un campament amb una luxosa tenda beduïna i es feia acompanyar de la seva guàrdia pretoriana femenina (considera que les dones es "distreuen" menys que els homes), armada amb fusells kalàixnikovs. També rebia els dirigents estrangers a Trípoli en una tenda, ventant-se amb una crin de cavall o una fulla de palma per espantar les mosques. En una cimera al Caire de la Lliga Àrab, organisme que considerava inútil, en lloc d'entrar a la sala de reunions es va adreçar directament al lavabo, i va ser Mubàrak qui el va portar de bracet a la trobada, mentre ell somreia amb sorna davant la premsa.

El "gos boig" pària
Reagan va bombardejar Líbia pels vincles amb el terrorisme
El règim de Gaddafi es va relacionar amb els atemptats del Setembre Negre d'atletes israelians als Jocs Olímpics de Munic, la desaparició de l'imam xiïta Musa al-Sadr, l'assassinat d'una oficial de policia britànica, les bombes a la discoteca La Belle de Berlín, un enviament d'armes a l'IRA i el segrest d'avions. El president nord-americà Ronald Reagan va titllar Gaddafi de "gos boig" i va ordenar el bombardeig de Trípoli i Bengazi el 1986. La resposta va arribar dos anys més tard, amb l'atemptat de Lockerbie. Davant la negativa de Gaddafi a lliurar els terroristes, l'ONU va imposar al país sancions econòmiques, que es van mantenir fins al 1999, quan Gaddafi es va avenir a lliurar Ali Mohamed al-Megrahi, acusat del crim. Va ser condemnat a cadena perpètua, però vuit anys més tard les autoritats escoceses el van posar en llibertat, per raons humanitàries. Al-Megrahi va ser rebut com un heroi al país i no s'ha sabut res més del suposat càncer terminal que patia. Alguns senadors dels Estats Units van denunciar que al darrere de la decisió hi havia un contracte milionari de British Petroleum a Líbia.

L'africanista
Canvia el panarabisme per la unió del continent africà
En ple aïllament internacional, Gaddafi es fixa en Àfrica i canvia el discurs panarabista per defensar la formació d'uns Estats Units Africans. Es canvia la vestimenta, amb roba tradicional i emblemes africans, i s'envolta de retrats de líders històrics del continent. S'erigeix mediador en el conflicte amb els rebels tuaregs a Níger i Mali.

L'amic d'Occident
Cedeix a les pressions i esdevé un aliat clau a la zona
Després de reconèixer la seva responsabilitat a l'atemptat de Lockerbie i compensar les famílies de les víctimes, i havent renunciat al poder nuclear, Gaddafi va ser ràpidament rehabilitat per Occident. Un país que disposa del 3,3% de les reserves mundials de cru i que combat l'islamisme esdevé un aliat clau a la zona. S'obren les ambaixades i Gaddafi torna a aparèixer en tots els fòrums internacionals. El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, i el ministre d'exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, entre d'altres, van assistir el 2009 al 40è aniversari de la seva arribada al poder.

L'autòcrata
Un règim de terror i un poble que no rep els rèdits del petroli
Els beneficis milionaris del petroli no han arribat a la població líbia, que ha de viatjar a l'estranger per rebre tractament mèdic. A les principals ciutats s'hi han format grans cinturons de misèria, avui epicentres de la revolta. La família de Gaddafo es mou amb jets privats i cotxes de luxe i són conegudes les seves escapades a Europa. El que havia de ser una versió de la democràcia directa és un règim autoritari, en què tota dissidència és fortament reprimida (els grups que no s'avenen amb la ideologia del coronel són il·legals i és vigent la pena de mort) i en què Gaddafi manté silenciats tots els mitjans de comunicació. Human Rights Watch ha denunciat detencions massives, tortures i desaparicions. Els intents per acabar amb el règim de Gaddafi van començar a mitjans dels anys 80, com el moviment del Front Nacional de Salvació, format per civils i militars dissidents. La revolta de la principal tribu del país, els warfal·lah, el 1993 va ser reprimida i desenes d'opositors van ser executats el 2006 a Bengazi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT