Si Artur Mas necessités carregar-se de raons abans de negociar una nova relació amb Madrid -el full de ruta electoral de CiU tenia com a eix central el concert econòmic, sense renunciar al dret a decidir-, hauria d'agafar el cotxe oficial, recórrer la C-17 i visitar Vic, un feu convergent que en els darrers mesos ha cridat més alt que mai a favor de la independència.
A Vic, la nit del 13 de desembre del 2009, la temperatura era gèlida. Però a la plaça de la Catedral desenes de persones continuaven esperant, sense intenció de tornar a casa. Els resultats de les consultes sobre la independència organitzades a Osona es feien esperar més del compte. Aquella nit els termòmetres indicaven glaçades imminents, però les urnes van diagnosticar, gairebé de matinada, febre secessionista. Amb més d'un 41% de participació a la comarca, les consultes del 13-D a Osona van obtenir els millors resultats de tot Catalunya (la mitjana de participació arreu del país en aquella onada de referèndums va ser del 27%). A Vic, on CiU podria guanyar les eleccions sense baixar de l'autocar (com diria el llegendari Helenio Herrera), el debat nacional és, des d'aquella data de desembre, més calent que mai.
La paciència que s'acaba
La carpeta nacional descansa sobre la taula del despatx d'Artur Mas. El president sap que hi ha una Catalunya, la que exemplifica Vic, que ha acabat la paciència, i mira Madrid amb aquell desencant de qui ha partit peres i no espera res de la relació. Feu convergent com cap altre (la federació ha guanyat a la ciutat totes les eleccions municipals des del 1979), la capital osonenca deu tenir l'índex més elevat de manifestants del 10 de juliol per metre quadrat. La majoria va escollir una papereta nacionalista en les eleccions al Parlament: un 47,6% va preferir l'opció tranquil·la de diàleg amb l'Estat que representa CiU (una decisió molt vigatana) i un 10,74% va optar per l'independentisme exprés que pregonava Joan Laporta (Solidaritat Catalana va ser la segona força més votada, impulsada per l'ascendent d'Alfons López Tena, figura central de les consultes del 13-D a Osona). "L'escenari és clar: hi ha hagut un canvi del catalanisme cap al sobiranisme. El nou president ho ha d'entendre i no ha de tenir por, perquè el país ha demostrat que seguirà", raona Jeroni Vinyet, president de la delegació osonenca d'Òmnium Cultural. No és casualitat que Vinyet, una de les cares visibles dels referèndums independentistes, hagi estat escollit Osonenc de l'Any 2009.
