La Diputació de Girona, en el punt de mira
L'operació contra el grup d'empreses que es repartia el gruix de l'obra pública a Girona en presumpta connivència amb GISA, la Diputació i el PTOP està oberta. Hi ha nous implicats en les diligències.
Barcelona.La Diputació de Girona, involucrada en les investigacions que també afecten GISA, el PTOP i una dotzena d'empreses -nou de les quals estan formalment acusades-, és la institució que surt més malparada en les valoracions incloses en les diligències judicials a què ha tingut accés l'ARA. Tal com va avançar ahir aquest diari, el jutjat d'instrucció número 5 treballa amb una anàlisi que considera que la Diputació de Girona hauria estat la institució clau des de la qual s'hauria afavorit la constitució d'un grup de contractació que hauria tingut un comportament que els mateixos investigadors assimilen al d'un càrtel. El resultat seria una suposada alteració de preus en concursos i subhastes d'obra pública a les comarques gironines. L'Oficina Antifrau ja va demanar fa unes setmanes a la Diputació de Girona, governada per ERC i el PSC, tota la documentació sobre les adjudicacions d'obres públiques en els últims anys. Fonts de l'organisme asseguren que facilitaran a la justícia tot allò que se'ls requereixi.
Però les diligències judicials no només parlen d'actuació coordinada afavorida per la Diputació sinó també d'una clara arbitrarietat en l'actuació de la institució a l'hora de valorar les ofertes empresarials en els procediments oberts de contractació. Tenint en compte que la majoria d'expedients analitzats es refereixen a concursos i subhastes sobre obra pública en carreteres, la investigació arriba fins i tot a donar noms i cognoms dels responsables i detalls de la seva actuació. Un d'ells és el del director del servei de xarxa viària local, que, sempre segons les diligències judicials, no hauria fet una valoració ortodoxa de les ofertes presentades: no hauria puntuat la realització de l'obra pública concursada en un termini més curt de temps per part d'empreses diferents a les que formarien part d'aquest suposat càrtel, ni hauria tingut en compte les al·legacions presentades per aquestes empreses excloses, ni hauria penalitzat els retards que eventualment s'haurien produït en l'execució de les obres adjudicades a les firmes presumptament conxorxades. La conclusió de la investigació sobre el paper en particular d'aquest càrrec de la Diputació de Girona en la presumpta trama és duríssima: considera greu el seu paper i determina que ha tingut un efecte clau en el repartiment dels concursos d'adjudicació d'obres. La Diputació gestiona un total de 160 carreteres a la demarcació, amb una extensió de 700 quilòmetres.
Empreses mimades
El cap del servei de xarxa viària, el primer càrrec de l'escala tècnica en aquest departament de la Diputació de Girona, no ha estat detingut, però el seu nom apareix en un dels informes amb què han treballat la Fiscalia de Delictes Econòmics, l'Oficina Antifrau i el grup de delinqüència econòmica i tecnològica de la Guàrdia Civil. A les diligències també consten els noms de les empreses investigades: Construccions Rubau SA, Aglomerats Girona SA, Rubau Tarrés SA, Agustí Masoliver SA, Xavier Alsina SA, Construccions Fusté SL, Arico Forest SL, Moviterra SA i Servià Cantó. Aquestes dues últimes pertanyen a Fomento de Construcciones i Contratas. Hi ha tres empreses més que apareixen en la investigació judicial i policial que també s'estan investigant: Àrids Vilanna, Benito Arnó i Mirfer (que ha actuat com a UTE amb Construccions Fusté SL).
Les empreses sospitoses, tal com va explicar ahir aquest diari, estan acusades d'actuar de manera coordinada i aprofitar-se dels sistemes de valoració que PTOP, GISA i la Diputació utilitzen en tots els procediments adjudicats per concurs o subhasta.
Aquestes empreses, quatre de les quals haurien estat les que haurien concentrat la gran majoria d'adjudicacions (Construccions Rubau SA, Aglomerats Girona SA, Rubau Tarrés SA i Agustí Masoliver SA), tenien informació privilegiada presumptament a través del gerent d'obres de GISA, Jordi Vergé, que és un dels cinc detinguts en el cas, acusat de suborn i alteració de preus. El que més ha fet sospitar en la investigació és el patró d'actuació idèntic o similar seguit en els diversos procediments oberts de contractació, ja que les empreses s'haurien coordinat per oferir rotatòriament el que es coneix com una rebaixa anormal o desproporcionada en el preu de sortida, fins al punt que les empreses investigades haurien presentat ofertes amb el mateix preu exacte, en euros i en cèntims d'euro. Així s'estalviaven possiblement repetir una oferta derrotada i hores de feina.
