Abans que la campanya comencés hi havia dues dates marcades en vermell en el calendari dels equips electorals dels partits. El 10 de maig, amb la votació dels fons de competitivitat al Congrés, i el 14, el dia de la manifestació contra les retallades convocada pels sindicats. El primer era un torpede a la línia de flotació del PSC que encara cueja. I el segon, l'oportunitat de l'esquerra per aprofitar l'onada de malestar que ha provocat l'ajust. Un cop la federació nacionalista ha donat el primer cop amb efectivitat, ara maniobra per prendre el mínim de mal possible avui. El portaveu del Govern, Francesc Homs, va aplicar ahir les ensenyances del judo, que aprofita la força del contrari en benefici propi. Com que la protesta és inevitable, va demanar als sindicats que la dirigeixin contra el govern central, que actua "amb actitud gasiva" i és "l'adversari" de Catalunya, i no contra la Generalitat. Homs també va voler desdramatitzar la tensió que es viu aquests dies amb l'estat, amb diferents fronts oberts en finançament, ensenyament, salut i infraestructures, per assegurar que hi ha contactes al màxim nivell per reconduir la situació. D'aquesta manera, fent veure que no va amb ell, el Govern intenta rebaixar l'impacte electoral de la manifestació.
Mentre Homs optava pel judo el president d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida preferia la tècnica del sumo, és a dir, el xoc directe. En resposta a les declaracions de l'expresident José Montilla a l'ARA, en què deia que "retallar en salut i educació forma part de l'ADN de CiU", Duran va replicar a la seva carta setmanal que "l'ADN dels socialistes és l'atur" perquè "quan governen els socialistes, l'atur s'incrementa". Més tard, en una passejada a Platja d'Aro, va seguir l'estela d'Homs per assegurar que la manifestació d'avui "hauria de ser contra el govern espanyol i contra el tripartit". El líder democristià és l'encarregat en aquesta campanya de fer servir l'artilleria més pesant contra els socialistes, una manera d'acontentar el sector més dretà de l'electorat de CiU. Si avui la manifestació punxa, els nacionalistes hauran guanyat la partida de la primera sermana de campanya per un gol a zero, i podran encarar la recta final amb més tranquil·litat.
Equilibris al PSC
A l'altre camp els socialistes es veuen obligats a fer equilibris. Per una banda desitgen que la manifestació sigui un èxit, i per l'altra no poden implicar-se a fons per no aparèixer com un partit d'agitació pocs mesos després de perdre el govern. Un dilema que no tenen ni ICV ni ERC, que avui estaran àmpliament representats a a la marxa.
Un exemple d'aquests equilibris és Jordi Hereu, que ahir va donar suport a la manifestació (i va insistir que l'estat del benestar perilla amb CiU) però no hi assistirà. L'alcalde va culminar ahir un sobtat gir catalanista i es va desmarcar amb contundència del vot del PSC contra el fons de competitivitat. En declaracions a TV3 va dir que els seus companys "no havien estat a l'altura" i que lluitaria perquè el PSC tingués "veu pròpia" al Congrés. Hereu també va confirmar, tal com va avançar ahir l'ARA, que va fer gestions fins a última hora per evitar el vot contrari del PSC als fons.
Més enllà del parany parat per CiU en plena campanya, l'actitud d'Hereu no pot ser aliena a una enquesta en poder dels socialistes que detecta un augment molt significatiu del sentiment català enfront de l'espanyol i penalitza l'actitud de l'Ajuntament davant la consulta del 10-A. Només un 35% aprova els entrebancs del consistori a la iniciativa. Per contra, un 56% s'hi mostra clarament a favor de la consulta (un 41% entre els votants del PSC).
L'enquesta detecta un empat en intenció directa, és a dir, entre les persones que aniran a votar, fruit de la remuntada propiciada per les primàries, però reconeix que entre els indecisos, Xavier Trias encara va per davant perquè CiU atrau vot de desencantats d'altres partits.
L'estudi, dut a tarme la tercera setmana d'abril, també inclou altres conclusions interessants, com que allò que fa mal a CiU és un possible pacte amb el PP i la subordinació a la Generalitat. Per contra, l'electorat socialista es mobilitza amb les retallades i pateix amb la dinàmica Catalunya-Espanya i la gestió de Zapatero. Per això avui creuran els dits perquè la marxa vagi bé.
