Beirut (líban).El govern de Síria va provar ahir de sufocar les protestes amb l'anunci de reformes radicals alhora que advertia la població que posés punt final a més d'un mes de mobilitzacions, una estratègia ja familiar en un dels països més repressius del món àrab i que no ha pogut tallar de soca-rel el repte més important que li cau al damunt en els 40 anys que fa que és al poder.
La barreja entre concessió i coacció va arribar hores després que s'ordenés a la policia, l'exèrcit i altres forces de l'estat autoritari aixafar una de les concentracions més multitudinàries a la ciutat siriana d'Homs -la tercera més gran del país-, on la població s'ha entestat a seguir el model egipci de la plaça Tahrir. Almenys dues persones van morir, segons els manifestants, mentre el govern netejava la plaça a l'alba.
Aquests esdeveniments van convertir dimarts en un dia agitat dins el context de la revolta que, tal com a Egipte, té el potencial de tornar a moure les fitxes del tauler del Pròxim Orient, enterbolit per les discrepàncies. Tot i que Síria no té la població d'Egipte ni els recursos naturals de Líbia, la seva influència ha sobrepassat de llarg el seu poder ateses la seva ubicació, l'aliança amb l'Iran i la seva capacitat de moure els fils en el procés de successió política al Líban. La complexitat d'aquesta situació significa que Síria pot trobar aliats en escenaris ben oposats -des del moviment de Hezbol·lah al Líban fins a alguns sectors d'Israel.
Cap senyal d'oberturisme
El president, Baixar al-Assad, va prometre la reforma dissabte, però no es va articular fins ahir, quan el govern va anunciar la derogació de la llei d'emergència, vigent des que el partit Baas va prendre el poder a Síria el 1963. La derogació encara l'ha d'aprovar el Parlament o el president, però es tracta d'una simple formalitat. Això li dóna encara més impacte: el govern encara ha de mostrar algun senyal real de facilitar el seu control implacable.
Des que va començar la revolta, el govern ha vacil·lat entre la repressió i els suggeriments de compromís, una fórmula que va ser crítica per als líders de Tunísia i Egipte. Però la combinació d'ahir encara va ser més sorprenent pel moment en què es produïa. Mentre s'enterraven els morts a Homs, es feien efectives unes reformes promeses des de fa temps i que aparentment han de garantir més llibertats civils, limitar el poder de la policia i abolir els tribunals draconians. Ahir es legalitzaven les manifestacions pacífiques -un codi xifrat que vol dir que només es podran tirar endavant les que aprovi el govern- alhora que el ministre de l'Interior advertia en un comunicat de l'agència oficial de notícies que aplicaria tot el pes de la llei en contra de tot altre tipus de protestes no autoritzades.
Fent-se ressò d'Egipte i Tunísia, les reformes, només sobre el paper, han arribat tard i han aconseguit que el sentiment de revolta sigui directament proporcional a la sang vessada fins ara. "El carrer ciu en un món i el president i el règim, en un altre", deia Wissam Tarif, el director Exacutiu d'Insan, un grup pro drets humans sirià, contactat per telèfon. L'anunci de reformes va anar acompanyat de més controls a Homs, on durant els últims dies s'ha viscut l'ambient de Tahrir i els organitzadors s'han vist desbordats per la mobilització de la gent.
Sense una alternativa clara
"Quin és el règim alternatiu a Síria?", preguntava ahir Rafiq Nasrallah, el cap del Centre Internacional de Mitjans de Comunicació i Estudis de Beirut, un grup d'experts que simpatitzen amb el règim sirià. "El grup de fonamentalistes islàmics? L'Occident no té alternatives", concloïa. Alguns organitzadors de les protestes creuen que cada cop que pren més pes l'aixecament, el desafiament és més gran perquè a Síria l'organització de la vida política és incipient. Mentre s'atia el debat, Tarifa adverteix: "Crec que això serà més sagnant".
