REVOLTA SIRIANA
Crònica 13/08/2011

Els carrers de Síria desafien un règim moribund

Quasi cinc mesos després que comencés la revolta siriana, sembla que importants actors regionals han sentenciat Baixar al-Assad, que ahir va tornar a disparar contra les protestes que el desafien.

Mònica Leiva
3 min
La captura que el govern permet El règim sirià ha organitzat aquesta setmana un tour per a periodistes a la ciutat de Hama. 01. Un grup de fotoperiodistes de l'agència oficial siriana capturava dimecres les destrosses. Són les primeres imatges nítides de la ciutat després de la retirada dels tancs. 02. L'altra cara és la captura d'un videoaficionat, que ha arribat a través de Youtube, que mostra un home malferit o mort dijous a la ciutat d'Homs.

Barcelona.Damasc fa moviments a la desesperada. L'exèrcit va tornar a reprimir ahir a trets milers de si rians que, un divendres més, van sortir a protestar als carrers de les principals ciutats del país. En només 24 hores van morir una vintena de manifestants, segons van denunciar opositors al règim. Baixar al-Assad es troba fortament debilitat. Els esforços d'Al-Assad se centren en evitar la divisió del seu exèrcit, l'únic garant del seu poder i els seus privilegis mentre creix el nombre de veus crítiques dintre del seu mateix partit, Baath, i els carrers bullen.

El règim ha quedat també pràcticament aïllat a la regió. De manera gairebé coordinada, els països àrabs pròxims als interessos de Washington en aquesta zona -l'Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain i Kuwait- han canviat d'estratègia i s'han posicionat obertament en contra de la repressió del règim sirià, ja sigui per salvaguardar els seus interessos estratègics a la zona o bé per prendre una posició avantatjosa de cara al nou escenari polític que ells mateixos volen propiciar. Per primer cop l'era post-Assad comença a ser factible en la ment de partidaris i detractors del règim. De moment l'elit dirigent del país es manté unida però amb l'opinió pública àrab en contra i amb les mostres de desconfiança dels antics aliats i de les potèn cies regionals, la revolta està prenent una nova embranzida als carrers. La regió es resitua.

Turquia continua liderantErdogan vol evitar el caos a la frontera sud

La breu visita dimarts passat a Damasc del ministre d'Afers Exteriors turcs, Ahmad Davutoglu, és una mostra més de la determinació de Turquia per propiciar una transició ordenada al país veí, l'única via d'entrada dels productes turcs en el mercat àrab. Després d'una dècada d'a cos tament progressiu entre els dos països, Turquia és, de tots els estats pròxims a Síria, el més ben situat per influenciar diplomàticament Damasc per tractar d'acabar amb la violència i empènyer cap a la instauració de diverses mesures democràtiques.

Tot i que és poc probable que els esforços diplomàtics d'Erdogan donin fruits, Turquia, membre de l'OTAN, vol en últim terme garantir la unitat geogràfica de Síria i evitar que un hipotètic conflicte civil pugui traspassar la frontera sud, habitada per poblacions kurdes i alauites amb vincles emocionals i històrics amb les minories d'aquests comunitats de Síria. Com a últim recurs els turcs disposen d'un exèrcit intimidador per defensar els seus interessos nacionals.

Els àrabs entren en jocEls aliats de Washington adopten una posició agressiva

Preocupats per l'avançament de la influència xiïta de l'Iran al món àrab, l'Aràbia Saudita i els altres cinc membres del Consell de Cooperació del Golf -tots regnes autocràtics- han adoptat sobtadament una retòrica agressiva contra les polítiques del règim sirià i, paradoxalment, han convidat Baixar al-Assad a dur a terme reformes polítiques que garanteixin els drets civils del poble sirià.

El rei Abdallah d'A ràbia ha decidit aquesta setmana cridar a consultes el seu ambaixador a Damasc, seguint l'exemple de Qatar, que va fer el mateix al juliol, i va ser imitat després per Bahrain i Kuwait. L'Aràbia Saudita, que fins avui ha tractat de frenar les revoltes que sacsegen la regió, sembla que ha calculat que té més a perdre amb el reforçament del lideratge xiïta a la regió que no pas amb les reformes polítiques. Caldrà esperar a veure si la seva determinació per debilitar el règim alauita es limita al terreny diplomàtic o bé si també té repercussió directa en l'escenari de la batalla.

Els enemics es ressituenIsrael mira d'aprofitar el seu estret marge diplomàtic

No són casuals els esforços d'Is rael per millorar les seves relacions amb Turquia, malmeses per la mort de nou militants turcs pro palestins a mans de l'exèrcit israelià al maig del 2010. Tel-Aviv, que comparteix objectius estratègics amb Turquia, veu en Ankara l'única possibilitat diplomàtica al seu abast per influenciar en els esdeveniments que sacsegen Damasc i, alhora, un aliat important davant un hipotètic escenari de caos. Israel ha ofert doble compensació econòmica a les famílies dels morts de la Flotilla de la Llibertat però no una disculpa oficial, prerequisit exigit per Turquia per normalitzar les relacions bilaterals.

Washington, per la seva banda, intenta mediar entre els seus dos aliats per garantir la seva unitat d'acció en l'escenari àrab.

stats