Publicitat
Publicitat

La carta amagada

Si estàs pensant a muntar-te un partit, d'esquerres o de dretes, independentista o no, gran o petit, necessitaràs tenir discurs polític. Sembla difícil però no ho és tant, pren nota: el teu partit es dedicarà a treballar, a fons, a totes hores; prioritzarà el bé comú al del partit; serà integrador, escoltarà tothom; no vendrà fum, els seus compromisos seran en ferm; per al teu partit, aquestes eleccions seran fonamentals; el teu partit, finalment (més instruccions al pròxim fascicle), s'enfrontarà quan arribi al poder amb una desfeta que, tot i ser ben grossa, sabrà solucionar: sabrà gestionar (recorda, el vocabulari tècnic és important). Ja tens el setanta per cent del discurs. Penso que la resta la sabràs generar pel teu compte, no? Puigcercós, per exemple, si vols seguir prenent nota, aquí a Arenys de Munt ha optat per criticar la retallada social de CiU, i per defensar la política municipal i la cosa pública: "La res pública és a la base de la república" (recorda, els jocs de paraules són importants, si són erudits compten el doble).

Però, com ha començat tot això? Faltaven vint minuts per les vuit de la tarda i el bus amb el qual arribàvem la premsa de Barcelona es quedava encallat al mig de la riera (rambla Francesc Macià). Hem baixat i al cap de cinc minuts érem a la Casa de la Vila, el lloc on es va plantejar la primera consulta independentista de Catalunya. A la façana de l'Ajuntament, una senyera al balcó del primer pis i a banda i banda dos pals buits. Entrem.

Hi ha unes noranta persones. Dos nens d'uns vuit anys, suats i amb una pilota a les mans, sembla que pensin que preferirien ser a qualsevol altre lloc. Dos assistents es juguen alguna cosa a cara o creu mentre fullegen el programa electoral. A la taula de premsa, els meus companys es barallen amb el wifi i el 3G per poder connectar-se amb les diferents redaccions. L'alcalde d'Arenys hi és present, segons diu, acudeix a tots els mítings. Entren els protagonistes, Puigcercós acompanyat de nou polítics locals. Americanes d'estiu sense corbata, deu tamborets alts, com els d'un bar, repartits per l'escenari. Comença el míting.

Un cop ha acabat, s'engega la música de rigor i la gent comença a marxar. És curiós, però les declaracions que més fortuna devien fer ahir a la nit als informatius i avui als diaris encara no han tingut lloc. Se'n diu "fer un tall" (o un canutazo ). Càmeres, micros i reporters fent un petit semicercle al centre del qual, segons després, es col·loca Puigcercós: "Ja estem?, doncs començo". I acte seguit diu això del concert econòmic i la consulta vinculant per la independència que segurament ja us haurà explicat Sara González aquí a sobre. Recordeu-ho per si us acabeu muntant el partit, sempre cal guardar-se una carta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT