Un càrtel d'empreses Es repartia el gruix de l'obra pública a Girona

Barcelona.Al contrari del que podia semblar quan es va destapar dijous la trama de corrupció instal·lada a GISA -la constructora pública, ja investigada en els últims anys pel possible cobrament de comissions en el popular cas del tres per cent-, encara no s'ha descobert ni la punta de l'iceberg d'un cas que penetra molt profundament en la Diputació de Girona, el departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (ara Territori i Sostenibilitat), en ajuntaments com el de Girona i al Consorci del Port de Portbou.

La investigació, oberta a finals de l'any passat al jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona i en què han treballat la Fiscalia de Delictes Econòmics, l'Oficina Antifrau i el grup de delinqüència econòmica i tecnològica de la Guàrdia Civil, té des de mitjan gener una anàlisi detallada de l'actuació d'una trama que està formada per una dotzena d'empreses, les quals s'haurien quedat gairebé en exclusiva amb tots els expedients de contractació administrativa d'obres i serveis adjudicats a la demarcació de Girona entre el 2007 i el 2010. La primera conseqüència d'aquesta investigació oberta fa quatre mesos va ser la detenció dijous d'un alt càrrec de GISA, el gerent d'obres de carreteres de Girona, Jordi Vergé, i Juan Mozo, un directiu de Rubau Tarrés SA, una constructora dedicada a obres públiques i edificació. En aquesta primera causa judicial, que es manté oberta, s'acusen fins a nou empreses d'haver-se posat d'acord, amb la connivència de GISA, per repartir-se 28 concursos d'obra pública, tots de carreteres.

Tot i això, segons les diligències judicials a les quals ha tingut accés l'ARA, la investigació s'amplia a la Diputació de Girona, a la conselleria de PTOP, GISA i ajuntaments com el de Girona, que s'investiga per suposada alteració de preus en concursos i subhastes públiques que hauria beneficiat fins a una dotzena d'empreses que treballen en l'àmbit del sector públic.

Les empreses més beneficiades -n'hi ha tres més que també s'estan investigant-, segons les diligències obertes, són Construccions Rubau SA, Aglomerats Girona SA, Rubau Tarrés SA, Agustí Masoliver SA, Xavier Alsina SA, Construccions Fusté SL, Moviterra SA, Arico Forest SL i Servià Cantó SA, que estan acusades d'actuar de manera coordinada com un càrtel de contractació i d'aprofitar-se dels sistemes de valoració que les institucions esquitxades utilitzen en tots els procediments adjudicats per concurs o subhasta.

Malgrat que als concursos oberts per la Diputació de Girona, el PTOP i GISA en els anys investigats s'hi han arribat a presentar prop d'un centenar d'empreses, Construccions Rubau SA, Aglomerats Girona SA, Rubau Tarrés SA i Agustí Masoliver SA s'han endut el 90% de les adjudicacions. Així es desprèn del detallat treball que s'ha fet sobre un centenar de licitacions. La investigació subratlla que, tot i que en proporció hi ha menys concursos a GISA i a la Diputació que a PTOP, tots els que s'han atorgat han anat a parar a alguna d'aquestes quatre empreses o de la resta que també són sospitoses de pertànyer a la trama.

Patró d'actuació exacte

L'anàlisi minuciós que ha fet la investigació ha permès identificar un patró d'actuació exacte o similar entre aquestes empreses, sobretot en els procediments oberts de contractació, que ha estat el que s'ha utilitzat majoritàriament. Les empreses, que tenien informació privilegiada presumptament a través de Vergé, s'haurien coordinat per oferir rotatòriament el que es coneix com una baixa anormal o desproporcionada del preu de sortida fins al punt que les empreses perdedores vinculades a aquesta actuació de càrtel encobert haurien presentat ofertes pel mateix preu exacte, en euros i en cèntims d'euro. Les administracions, a banda d'adjudicar a aquestes empreses el concurs per baixa anormal, no haurien fet cas d'ofertes presentades per executar les obres, per exemple, en un termini més curt per part d'altres firmes.

La majoria d'expedients ara investigats tenen a veure amb obres de ferm i de millora i conservació del servei territorial de carreteres de Girona, però també hi ha actuacions al port de Portbou o intervencions relacionades amb els departament d'Ensenyament i de Salut de la Generalitat. Tots els expedients voregen un valor pressupostari mitjà d'adjudicació al voltant del milió d'euros. En els documents que han servit per construir la base de dades de la investigació també hi figuren adjudicacions fetes per la via del procediment negociat sense publicitat, que es fa per a contractes menors de quantitats inferiors als 30.000 euros.

La conclusió de la investigació ara mateix és que hi ha prou indicis per considerar l'existència d'un comportament coordinat per part d'aquesta desena d'empreses investigades, que actuen, en conseqüència, en condicions similars a les d'un càrtel de contractació, i que s'han vist afavorides, en els últims anys investigats, sobretot per la Diputació de Girona. Aquest comportament coordinat rep el nom de càrtel per a la investigació judicial i policial. L'actuació coordinada i l'arbitrarietat d'actuació dels tres estaments públics implicats, segons fonts de la investigació, són raons prou evidents per parlar d'una trama de corrupció que ara mateix encara se circumscriu a Girona. No obstant això, les mateixes fonts també admeten que no hi ha proves directes d'implicacions de caire polític i que difícilment la trama es pot enfilar més amunt, sempre sobre una base segura d'acusació, que la detenció del gerent d'obres o altres càrrecs tècnics.