Publicitat
Publicitat

PRESIDENCIALS I NARCOTRÀFIC

El candidat del PRI, Enrique Peña Nieto, és el favorit en unes eleccions marcades per la violència

Els càrtels es colen en la campanya a Mèxic

A Mèxic ja ha arrencat la campanya electoral per a les presidencials de l'1 de juliol. El desgast del partit de govern en la guerra contra el narcotràfic dóna com a favorit el partit presidencialista, el PRI.

Felipe Calderón va declarar la guerra contra el narcotràfic a Mèxic fa gairebé sis anys. Llavors acabava de ser investit president i el seu partit, el conservador PAN, havia aconseguit una segona legislatura per un estret marge. La decisió de fer servir l'exèrcit per acabar amb els càrtels ha dominat la seva presidència i ha instal·lat el país en una espiral de violència que ha deixat almenys 50.000 morts. L'1 de juliol els mexicans estan citats a les urnes per escollir si volen continuar amb aquest model o bé tornar a la vella herència presidencialista del PRI, que va governar el país durant 70 anys.

De moment, la segona opció és la favorita per a l'electorat. Amb una crida a fer un "gran canvi" va encetar ahir la campanya electoral el candidat del Partit Revolucionari Institucional, el jove Enrique Peña Nieto. L'opció priista compta de moment amb un marge de 20 punts en les enquestes sobre la seva principal rival, la candidata del Partit d'Acció Nacional, Josefina Vázquez Mota. "La violència i l'anarquia han destrossat Mèxic", va dir Peña Nieto a Guadalajara durant el seu primer míting oficial, on va assegurar que "tornarà la pau".

La 'pax' priista

El periodista i defensor dels drets humans Sergio Aguayo argumenta que Peña Nieto ha estructurat la seva campanya amb l'objectiu de recuperar el control presidencialista de fa 12 anys. Segons Aguayo, el candidat vol demostrar que Mèxic té una "democràcia que no dóna resultats" i que per tant els "canvis" són urgents. I això significa que el priista vol "reconstruir l'estat", i li cal una imprescindible "majoria de govern". La clau de volta són les relacions entre govern i narcotràfic.

"La fórmula (del PRI) implicaria un nou pacte amb els càrtels , però això no ho dirà directament", explica Salvador Martí, investigador del Cidob i professor de la Universitat de Salamanca. "Té la sort que el poble ja ha oblidat els problemes que van portar al canvi fa 12 anys i només recorda la nostàlgia d'una època de creixement".

Però la victòria del PRI no es pot donar per feta. Queden 90 dies per convèncer el 35% d'indecisos expectants a qualsevol error dels candidats. De moment la principal estratègia de l'oposició és criticar el pla de Calderón. Un pla que Josefina Vázquez Mota, la primera dona candidata a la presidència de Mèxic i exministra de Desenvolupament Social, promou. "No hi ha opció, negociar o pactar amb delinqüents és també delinqüència en si mateixa. No pactaré, no negociaré", va dir en un míting també a Guadalajara, la segona ciutat més gran del país.

La tercera opció a la cursa presidencial és la del Partit de la Revolució Democràtica (PRD), el front d'esquerres, que encara les presidencials dividit. El grup ha denunciat a la secretaria de Governació els casos documentats de 13 candidats al Congrés i a diferents governs estatals amenaçats de mort pel narcotràfic. A més, al nord de l'estat de Guerrero, dos candidats han desaparegut. Tot i això, el líder del PRD, Andrés Manuel López Obrador -que es torna a presentar a les eleccions- ha rebutjat portar escorta durant els 90 dies de campanya de les presidencials.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT