Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DEL MÓN ÀRAB

El cas de la Dàlia i de moltes altres dones

Dàlia Ziada, bloguera i activista de drets humans de 29 anys, es va presentar a les legislatives d'Egipte. No va aconseguir l'escó, però els que la coneixen apostarien sense dubtar-ho que algun dia serà la presidenta del país. I tenen motius per fer-ho: és combativa i ambiciosa i està acostumada a treballar com una formiga pensant en el llarg termini. Tampoc sorprendria ningú que l'activista i tuitera Zainab al-Khawaja arribi algun dia molt lluny a Bahrain. El mateix serveix per a Manal al-Sharif, el rostre més visible de la campanya pel dret a conduir de les dones saudites. Són només tres exemples, però simbolitzen bé la força i el coratge de les protagonistes de la Primavera Àrab.

El Parlament egipci que es va inaugurar dilluns pràcticament ha aniquilat la representació femenina. El 2010, amb Mubàrak, es van reservar per a les dones 64 escons; ara en tenen només deu, vuit d'escollits i dos de designats. Les dones representen un 51% de la població, un 49% dels universitaris, un 25% de la força laboral, però només un 2% de la nova Assemblea. 376 optaven a ser diputades, un terç dels candidats, però com a independents o a la cua de les llistes de partit. Les presidencials tampoc estan pintades de rosa. La Dàlia va aprofitar les eleccions per fer una enquesta a 1.400 electors i cap de les persones a qui va entrevistar -ells o elles- votaria per una dona.

La democràcia, amb tot, no es construeix només a través de la política convencional i les institucions. Les dones són minoria en els òrgans de la transició, però són una de les forces més potents i creatives al carrer i de la societat civil. Van participar activament en la lluita contra l'antic règim, quan van combatre la dictadura, la tortura, les condicions laborals indignes o l'assetjament sexual femení. Van ser a primera línia de la batalla de Tahrir i continuen ara al capdavant de la revolució, cosa que les ha convertit en objectiu de la repressió.

L'altre espai públic que han colonitzat i on les seves veus s'expressen amb tanta o més força que les masculines és el ciberespai. La Dàlia, que va obrir el seu blog el 2006, ha dit sempre que les desigualtats a Egipte no són tant una qüestió legal com d'educació i de mentalitat i que la xarxa és una de les millors eines per canviar-ho. El ciberespai és equitatiu, insisteix sempre, "allà sóc una ment; tan li fa si sóc dona o home, el que importa és el que opino".

#changeyourworldCairo

La Dàlia, juntament amb Manal al-Sharif, va ser una de les ponents del congrés que va reunir fa poc al Caire més de 250 dones de la regió per debatre el paper d'internet per impulsar-hi la participació política femenina. O per traslladar al món real la igualtat que impera en el virtual. Es podia seguir en línia a Twitter a través de #changeyourworldCairo i l'atmosfera que destil·laven les piulades era d'optimisme, rebel·lia, col·laboració i compromís. Costarà molt desanimar-les. La discriminació no s'elimina en 18 dies.

De tots els tuits que van disseminar, n'hi ha un que potser resumeix l'esperit que les mou. El va piular la Manal, lamentant-se que en ple 2012 mentre les altres parlaven de quotes parlamentàries ella ho fes encara de cotxes i volants. "Ja que la meva mare no va poder canviar el meu present, jo he decidit que canviaré el futur de la meva filla".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT