Publicitat
Publicitat

Mas ignora les sentències contra la immersió lingüística

El català depèn més del TC i del TS que del PP

A Catalunya, on la immersió lingüística és una realitat consolidada, el seu enemic no està en un Parlament hostil -és difícil imaginar que PP i C's tinguin mai prou pes per imposar un altre model-, sinó que ve de fora. Concretament del Tribunal Constitucional i del Suprem. La sentència del TC sobre l'Estatut anul·lava la prevalença del català a l'ensenyament, una modificació que ha estat la base de cinc sentències posteriors del TS que exigeixen que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles. Artur Mas i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ignoren aquestes ordres i afirmen que reforçaran el model actual, una situació que es podria eternitzar, mentre esperen la resolució d'altres recursos contra lleis favorables al català.

El consens de la majoria de forces polítiques sobre la immersió lingüística facilita la tasca de l'executiu català, malgrat que últimament el PP està recuperant, en aquest àmbit, la duresa de discurs de l'època d'Aleix Vidal-Quadras, que posteriorment Josep Piqué va enterrar. Ho va escenificar la presidenta del partit a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, el 17 de juny, quan va presentar -com a líder del partit i "com a mare"- una instància al departament d'Ensenyament reclamant una educació bilingüe per al seu fill.

No anava sola, sinó que era la cara mediàtica de 500 pares i mares que també havien subscrit una campanya impulsada per l'espanyolista Convivència Cívica, dirigida pel filòsof Francisco Caja. Aquesta ha estat durant molt anys la cara pública del moviment contrari a la normalització del català, fins que C's va irrompre al Parlament el 2007. L'any passat va consolidar-se reeditant els seus 3 diputats i ja s'ha erigit com el nou portaveu dels enemics de la immersió lingüística.

Precisament, aquest nou rival és el que força el PP a marcar perfil i bregar pel vot espanyolista. I això que els dos partits comparteixen la proposta d'una escola formalment trilingüe que combini català i castellà a parts iguals i, en menor mesura, anglès. Tanmateix, el paper decisiu dels conservadors en el Parlament en aspectes econòmics per fer majories amb CiU no es tradueix -per ara- en pressions per modificar un model que precisament la federació nacionalista aposta per reforçar. Aquest flanc l'utilitza C's, que critica que aquest Pacte del Majestic Dos -com l'anomenen ells- frena el debat per modificar la llei d'educació (LEC) que van presentar com a proposta de llei i que jubilaria la immersió. El diputat de C's Jordi Cañas lamenta que el PP digués que "mai pactaria amb qui no respectés les sentències del TC i del TS i ho estigui fent per obtenir poder".

Pendents del Constitucional

En altres àmbits, la sort del català també està més pendent dels opacs jutjats que dels Parlaments democràtics. Els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra la LEC, la llei d'acollida, la llei del cinema o la llei del codi de consum fan témer sentències que, després de la retallada de l'Estatut, fixin un límit fins ara desconegut en les polítiques de normalització lingüística. A Catalunya, doncs, el principal perill per a la llengua ve dels tribunals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT