Mundialització i internet
El català ha guanyat en vuit anys mig milió de parlants i ja frega els 10 milions, a l'altura del txec i el finlandès. Aquesta és una de les dades que es desprenen de l'esperançador primer InformeCAT , presentat ahir per Plataforma per la Llengua, que posiciona el català com una llengua mitjana "que ja no lluita per la seva supervivència, sinó pel seu benestar", segons el portaveu de l'entitat, Daniel Mundet. El resultat de la recerca situa el català en una fase d'expansió, com una de les 100 llengües més parlades del món (d'entre les 7.000 existents), la número 14 de la UE i la 27a en pes econòmic mundial. Internet -on és la vuitena llengua més activa-, els mitjans de comunicació -en concret, la ferma aposta per la premsa digital- i el seu pes en l'activitat econòmica han estat els propulsors del creixement.
Deficiències: cinema i etiquetatge
Entre els aspectes més negatius hi ha la poca presència al cinema, en què només un 3% dels films es presenten en català, davant una demanda insatisfeta del 30% dels espectadors. L'altre obstacle és la no-aplicació de l'escassa normativa que obliga a l'etiquetatge en català (2 lleis davant les 197 que obliguen a etiquetar en castellà). De fet, segons l'estudi, només 1 dels 30 productes més venuts a Espanya -la cervesa San Miguel- aplica el codi d'etiquetatge en català. Per acabar, l'etern forat per a la llengua: el món judicial. És l'àmbit més endarrerit, ja que només el 14% de les sentències es redacten en català.
