Un centenar de condemnats treballen a les brigades de neteja dels boscos

La neteja de boscos és una política necessària per evitar els incendis forestals en èpoques de risc. L'empresa pública Cire (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció), que depèn del departament de Justícia, sap molt bé que netejar els nostres boscos és important, ja que s'ha convertit en la primera empresa de Catalunya dedicada a aquest sector. Més de 95 persones, totes condemnades per algun delicte o falta, formen la secció de neteja forestal del Cire. De fet, la pròpia Generalitat de Catalunya els ha contractat en diverses ocasions per a aquestes tasques. Concretament, després de les nevades del mes de març del 2010, el departament de Medi Ambient va decidir contractar el personal del Cire per retirar les branques i arbres que havien caigut amb el temporal de neu. L'objectiu: obrir camins i evitar que els rostolls secs es convertissin en còmplices de les flames en època de risc d'incendis.

No només l'administració autonòmica ha decidit confiar en el Cire, una empresa pública que té com a fita ensenyar una professió als interns perquè tinguin una sortida laboral quan acabin la condemna, també des de fa 6 anys els contracta l'Ajuntament de Barcelona. L'àrea municipal de Medi Ambient creu en la professionalitat de les seves brigades forestals per netejar les àrees boscoses de la capital catalana. Aquest any el conveni amb el consistori barceloní arriba als 350.000 euros i triplica el que es va firmar el 2010, quantificat en uns 130.000 euros. Brigades d'unes 7 persones, amb situació penitenciària ben diversa, netejaran durant els pròxims mesos les zones del perímetre de la majoria de districtes de la capital catalana. Primer desbrossaran i després s'encarregaran d'eliminar els rostolls. Uns mecanismes que repetiran a Montjuïc, Ciutat Meridiana, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, la zona dels Tres Turons i Canyelles.

Àlex Tamames, el director de serveis exteriors i projectes de l'empresa Cire, ens rep a la zona del Mirador de l'Alcalde, a Montjuïc, on abans d'anar a veure una de les brigades del Cire ens explica que les persones que formen els grups poden ser interns que només surten de la presó per treballar -en aquest cas, dels centres penitenciaris de Wad-Ras, la Model i Quatre Camins-, persones amb semillibertat i també condemnats a treballs en benefici de la comunitat (TBC).

Un màxim de dos anys

Tamames prossegueix amb la pedagogia d'un món que sovint oblidem que existeix, i ens detalla que tots els operaris, abans d'agafar una desbrossadora o qualsevol altra eina, reben formació per saber utilitzar-les. "Després -puntualitza amb un punt d'orgull- els fem un contracte en la categoria de règim general i de jornada completa, en la majoria dels casos". El responsable dels treballs exteriors del Cire ens remarca que aquesta empresa no té ni capacitat ni voluntat de tenir treballadors permanents, ja que no és el seu objectiu, per això els prorroga el contracte un màxim de 2 anys.

Hem deixat les vistes privilegiades de la capital que ofereix el Mirador de l'Alcalde i, un cop a la furgoneta que fa tan sols una hora ha deixat les brigades a les zones que han de netejar, Tamames ens continua explicant la filosofia de l'empresa pública del departament de Justícia. "El Cire, diu Tamames, ha de donar una oportunitat a tothom. Som el primer trampolí. Aquí els ensenyem una professió. Els donem els coneixements bàsics d'un ofici, però el més important de tot és que els intentem inculcar uns hàbits laborals que en moltes ocasions no tenen: un horari, no faltar a la feina i la importància d'implicar-se".

Una implicació que l'ARA va poder comprovar. L'arribada de la furgoneta fa que aturin les màquines amb què treballen. En una zona pròxima al Mirador del Migdia, ens trobem amb set persones enfundades amb un equip protector per evitar fer-se mal amb els branquillons. El nostre guia, Àlex Tamames, els saluda d'un en un, i els assegura, als que vulguin mantenir l'anonimat, que no apareixeran a les imatges. L'explicació, ens diu Tamames, és fàcil: la societat encara no accepta, i encara menys integra, les persones que han passat per la presó.

Mentre alguns continuen treballant, d'altres sí que ens expliquen la importància que té per a ells aprendre un ofici. Els que compleixen condemnes a la presó puntualitzen que també valoren molt la remuneració econòmica que reben -entre 1.000 i 1.200 euros per una jornada sencera-. Els diners els serveixen per sustentar les seves famílies i fer front a les indemnitzacions imposades pels jutges pels diversos delictes o faltes comesos.

Els membres de la colla que són interns, els recull a primera hora del matí una furgoneta i els deixa a la zona en què han de treballar aquell dia. Allà, es troben amb els que estan en tercer grau o fent treballs en benefici de la comunitat (TBC). Una persona del Cire els defineix l'àrea que han de netejar i després els dirigeix un dels condemnats que fa de capatàs. No hi ha personal penitenciari que els controli i, lluny de les grans fugides cinematogràfiques que l'imaginari col·lectiu ens evoca a tots, cap dels que formen part de les brigades ho ha intentat mai, segons assegura Tamames. Ben al contrari, aprecien la confiança dipositada en ells per poder treballar fora de les parets de la presó. Saben que és important l'actitud que mostren envers les oportunitats que l'administració de Justícia els dóna per no allargar més la condemna. Una mala conducta empitjora sempre la situació. Treballar a l'aire lliure és un privilegi de què no gaudeixen tots els interns. A última hora de la jornada laboral, quan ja no hi ha prou llum per poder fer la feina, el responsable del Cire tornarà a la zona on han estat treballant.

A la presó, o a casa

Després de netejar i ordenar les eines, alguns seran retornats als centres penitenciaris -els que estan en segon grau penitenciari i en tercer grau- i, la resta, els condemnats a treballs en benefici de la comunitat, podran tornar a casa. Uns obriran la porta de casa, als altres els obriran la porta de la cel·la. Tots set deixaran enrere una jornada laboral de 8 hores per repetir el dia següent el mateix operatiu, però amb diferències. Els que compleixen condemna a la presó desitjaran escoltar el soroll que fa el forrellat obrint la porta de la cel·la per poder sortir i trepitjar el carrer. En canvi, els que ho fan com a treballs en benefici de la comunitat no s'il·lusionen de la mateixa manera. I és que, per als condemnats a penes de presó, sortir del centre penitenciari significa que estan a la recta final de la seva condemna -poden ser anys-, i que estan aprenent un ofici per encarar el futur.

Precisament, amb aquest objectiu es va crear el Cire que, segons la seva memòria d'activitat del 2009, va ocupar més 3.700 persones de les quasi 11.000 que compleixen condemna a Catalunya. El Cire compta amb serveis externs, com els de neteja forestal, i interns. No només el sector públic contracta persones condemnades. Treballar és important per a la reinserció. Aprendre un ofici pot significar un futur lluny de la delinqüència.