Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

Un cérvol davant els fars d'un cotxe

Jason Russell L'home que va protagonitzar el vídeo sobre la guerrilla de l'LRA i Joseph Kony ha estat detingut i hospitalitzat a San Francisco per passejar-se despullat pel carrer Paradoxa Més de cent milions de persones van veure el vídeo i ara que els exèrcits de la Unió Africana s'han llançat contra Kony, Russell acapara l'interès que volia despertar pel guerriller

L'impacte que ha produït a internet el vídeo del guerriller Kony i els soldats de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA) no podia tenir una continuació més trista i lamentable. Després d'haver superat els cent milions de visites a tot el món i d'haver estat qualificat com un èxit del màrqueting humanitari, si tots aquells que es van interessar per Kony a través de la xarxa punxen avui el nom del guerriller -semblaria lògic que vulguin saber com continua la història- veuran com la mateixa xarxa els condueix indefectiblement cap a un nou vídeo en què apareix Jason Russell completament despullat, enmig d'una cruïlla de carrers de San Francisco. Russell pica amb les mans a terra, corre amunt i avall cridant paraules inintel·ligibles i tot plegat va acompanyat d'un text en què se l'acusa d'haver-se masturbat en públic.

Jason Russell, de 33 anys, és l'autor del primer vídeo en què ell mateix dialoga amb el seu fill Gavin sobre la lluita entre el bé i el mal i la necessitat de perseguir -com a La guerra de les galàxies , diu Gavin- els dolents. Russell està actualment ingressat en un centre hospitalari i, segons la seva dona, s'ha trencat emocionalment per culpa de l'esgotament, la deshidratació i la tensió provocada per les crítiques que ha tingut el vídeo sobre Kony. "El missatge de la pel·lícula segueix sent el mateix: no us atureu davant les dificultats. Vosaltres feu la vostra feina, nosaltres cuidarem el Jason", demana la família en un lacònic comunicat.

Russell va ser detingut el dia 17 de març. Menys d'una setmana després, a partir del dia 24, cinc mil soldats de la Unió Africana van començar una ofensiva contra l'LRA, que actualment es mou entre Centreàfrica, la República Democràtica del Congo i el Sudan del Sud. L'operació militar la paga la Unió Europea i compta amb el suport de Nacions Unides i l'assessorament i la participació sobre el terreny de soldats d'elit de l'exèrcit nord-americà.

Una reacció necessària

Les notícies sobre aquest enorme desplegament armat ocupen, però, un espai imperceptible als mitjans de comunicació i costa saber què és el que està passant sobre el terreny, malgrat que és evident que Kony podria ser detingut d'un moment a l'altre. ¿Ha estat l'impacte provocat pel vídeo el motiu que ha fet prendre la decisió de perseguir Kony amb un esforç tan contundent? És evident que sí, de manera que ens trobem que, d'una banda, el vídeo que denuncia Kony i el conflicte oblidat de l'LRA ha servit perquè hi hagués una reacció necessària; però, de l'altra, veiem com els arguments que sostenen l'acció política i militar tenen molt poc contingut (el vídeo de Russell és una peça informativa lamentable amb un tuf ideològic nefast).

Paradoxalment, doncs, la pressió pública ha fet que s'actuï sobre la realitat, però justament quan comença l'acció l'audiència ja s'ha desplaçat cap a les aventures i desventures del malaurat Russell, i les imatges que ens el descobreixen despullat acaben superant l'interès pel vídeo de Kony, en una estranya seqüència de caçador-caçat, abans que un i altre vídeo siguin desdibuixats fins a desaparèixer, tapats per les novetats que cada dia ofereix la xarxa.

"I què si ha estat així?", m'ha dit una amiga que defensa la capacitat de les xarxes per actuar com a revulsiu i, ai!, "canviar el món". "Si el vídeo sobre Kony ha servit per fer que se'l persegueixi -argumenta-, benvingut sigui". "¿Encara que estigui ple de falsedats, que els arguments per sostenir «l'acció bona», com dius tu, no s'aguantin de cap manera?", li he preguntat. Si ha servit perquè se'n parli i perquè se'l persegueixi...", ha insistit.

Idees i acció

Trobo pertorbadora aquesta manera de veure la informació, segons la qual els arguments són menys importants i l'acció té tot el protagonisme. En principi, sembla difícil que una bona acció es pugui sustentar sobre idees construïdes de qualsevol manera. O, fins i tot, sense cap mena d'idea. Sense cap programa. Està bé estar indignats per tot el que passa. I si, a més, ens indignem per Kony, les seves víctimes, sobre les quals mai ens havíem interessat gaire, ens ho agrairan.

Sylvie Kauffmann escrivia un article a Le Monde en què explicava la preocupació que li provoca veure com la informació ha deixat d'estar en mans dels professionals i forma part d'una mena de nebulosa incontrolable del ciberespai. A part del cas Kony, dóna l'exemple de Mike Daisey, que va anar a Shenzhen, a la Xina, i va entrevistar nenes treballadores de 13 anys i treballadors enverinats a les empreses on es fabriquen els iPods i els iPhones. D'aquelles entrevistes en va sortir una obra teatral i un programa de ràdio que han tingut un gran impacte i un enorme ressò a la premsa nord-americana. El problema és que tot era fals, com va comprovar un periodista de Xangai el dia que va entrevistar la intèrpret. Daisey ha hagut de reconèixer que, efectivament, s'ho havia inventat... però, esclar, encara que no fos veritat, podria ser-ho, de manera que havia actuat mogut per la bondat i l'afany de denunciar les injustícies.

El món va malament. Sempre va malament. Però hi ha moments en què sobresurten arguments per canviar-lo i d'altres en què no hi ha manera d'articular una sola idea transformadora. L'advocat del sergent Robert Bales, autor d' una massacre de civils a l'Afganistan, ha dit que Robert s'emociona molt quan li parla, "és com un cérvol davant dels fars d'un cotxe". El sergent Bales, el guerriller Kony, Merah -l'assassí de Tolosa-. Caminen cap a la llum encegadora. I Russell, Daisey i l'audiència els trepitgen els talons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT