Publicitat
Publicitat

CRISI A LA CONSTRUCCIÓ

La producció a tot l'Estat acumula una caiguda del 12,8% en l'últim any

Les cimenteres exporten per no tancar fàbriques

Una de les derivades de la punxada de la bombolla immobiliària ha estat l'aturada del sector de la construcció i també la dels seus proveïdors. Un d'aquests últims és el sector cimenter, que no surt del pou. Mentre que entre el 2003 i el 2007 els fabricants van enregistrar augments pròxims al 30%trimestre rere trimestre, des de l'octubre del 2007 els percentatges s'han tornat negatius. Ara es compleixen quatre anys continuats de caigudes, només interrompudes de manera poc significativa en dos dels setze trimestres de la sèrie.

Segons la patronal catalana Ciment Català, totes les dades del sector han estat negatives en els nou primers mesos de l'any en curs. Fins i tot l'exportació ha caigut un 12,3% entre el gener i el setembre (vegeu el quadre). Amb tot, les vendes fora del mercat local són una de les poques esperances de mantenir l'activitat. De fet, si es considera l'any mòbil (els últims 12 mesos), les exportacions van augmentar un 1%. La situació del conjunt espanyol no és gaire diferent de la catalana. Les vendes als mercats de fora van créixer un 2,13% en els últims 12 mesos, segons les dades de l'organització empresarial estatal Oficemen, el doble que les catalanes. Així, les exportacions van sumar 3,8 milions de tones en el període de referència, mentre que les importacions van disminuir un 38,5%.

Nivells del 1973

El que preocupa és la caiguda del consum intern, que suma 46 mesos seguits de contracció i ens situa als nivells del 1973, amb 21,9 milionsde tones a tot l'Estat. Aquesta tendència persistent ha debilitat la producció espanyola, que de l'octubre del 2010 al setembre passat es va reduir en un 12,8%, fins a les 23,6 milions de tones. "El sector té capacitat instal·lada per al doble de la producció actual, i ja se sap que les plantes generen beneficis conforme s'acosten a la plena fabricació", destaca el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Sandro Josa.

La situació no millorarà a curt termini. El departament d'estudis d'Oficemen assegura que no s'espera un canvi de tendència en funció de les dades disponibles de licitació oficial i visats d'edificació. "La caiguda del consum de ciment ha empitjorat en els últims sis mesos, després d'haver iniciat una lenta recuperació a principis del 2011", destaca l'últim informe. El professor d'Esade Santiago Simón assenyala que fins i tot sembla poca la caiguda que registra el sector, tenint en compte l'atonia absoluta de la construcció. "No es fa ni un pis i l'obra civil s'ha aturat", argumenta Simón, i afegeix que la venda d'habitatges "es manté en caiguda lliure, amb unes davallades de l'ordre del 30%, dada que fa pensar que la digestió de l'estoc existent d'habitatges ja construïts i pendents de vendre serà molt llarga".

Amb el mercat intern aturat, la possibilitat de reactivar la rehabilitació no compensa la manca d'activitat de la construcció i de l'obra pública. Sembla, doncs, que l'única sortida és potenciar les exportacions per evitar l'aturada de les fàbriques. Fonts del sector indiquen que el grup mexicà Cemex ja ha paralitzat de manera intermitent la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat i la de Vilanova, que produeix ciment blanc. Cemex porta aquest producte des del centre ubicat a Alcanar. Els altres fabricants instal·lats a Catalunya amb centre de producció (Lafarge, Uniland i Ciments Molins) passen la situació com poden, i redueixen al màxim la producció. El cost d'aturar una fàbrica al sector cimenter és molt més elevat que en altres indústries. Les mateixes fonts assenyalen que una solució seria el desmantellament d'una de les sis fàbriques de ciment existents a Catalunya, però ningú s'atreveix a fer el pas. Fins i tot Lafarge, que ha rebut en els últims anys molta pressió per adequar els seus forns a les tecnologies mediambientals més exigents, ha aconseguit mantenir dreta la fàbrica de Montcada, pròxima a l'autopista. El cas de Ciments Molins encara és més extrem, perquè ha renovat totalment els forns de Sant Vicenç dels Horts amb una planta nova, amb el mateix nivell de producció que la fàbrica vella.

Exportar amb vaixell

Les elevades inversions fetes en el manteniment de les plantes cimenteres desaconsella tancar-les definitivament."Llavors, per aprofitar la capacitat, s'intenta exportar, però el problema és que el ciment viatja malament", diu Sandro Josa. Això vol dir que és car traslladar-lo per terra i que no surt a compte en un radi d'acció de 200 quilòmetres a la rodona. En canvi, vendre'l més enllà del teu territori natural a través del vaixell sí que és competitiu.

Un camió en transporta 20 tones, mentre que en un gran vaixell n'hi caben 40.000, explica Josa. Com que el preu de venda en els mercats d'exportació és molt baix, les plantes situades a prop del mar tenen avantatge. I en aquest sentit, les fàbriques catalanes tenen una bona posició (les dues d'Uniland i les de Molins, Lafarge i Cemex). També cal diferenciar els productes més fàcils d'exportar, com ara el ciment, d'aquells que no ho són tant, com és el formigó, que té una vida més curta perquè s'ha de fer servir al cap de poques hores.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT