BarcelonaXavier Trias va reiterar dijous que estarà vuit anys al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. Ni un més. Però ahir, vuit anys després de proclamar que dedicaria dotze anys a aconseguir l'alcaldia, possiblement no s'esperava agafar les regnes del consistori, trencant 32 anys d'hegemonia del PSC, amb una situació financera d'interinitat en les finances municipals. L'Ajuntament, fins al 2013, haurà de seguir les directrius d'un pla econòmic i financer sense oblidar que en campanya va prometre un canvi positiu, amb un somriure, i sense descartar una transformació de la ciutat en un horitzó 2050. Tindran cinc grans reptes en els pròxims quatre anys.
1.El front econòmic
Treure diners d'altres despeses i dedicar-les a serveis socials, tenir nou finançament local i estudiar les al·legacions a la llei òmnibus
"Primer ha estat la simplificació administrativa i en els pròxims dies farem un gest que visualitzi que bona part dels diners que es destinaven a informes i publicitat ara beneficiaran entitats que es dediquen als serveis socials". Així va respondre Trias dijous a la pregunta sobre les seves prioritats immediates de govern: el nou alcalde desitja treure diners de sota les pedres en un moment en què no en corren i farà el primer gest cap a les entitats que li han de sostenir el nou model de partenariat públic-privat que tant ha defensat els últims anys. CiU, que sabedora de la victòria no ha caigut en estridències contra l'anterior equip de govern ni ho farà ara, no s'embrancarà a denunciar uns números socialistes solvents (1.202 milions de deute i un percentatge que està dins dels barems que limiten al 110% l'endeutament respecte dels ingressos).
La retallada municipal de Trias, doncs, ha començat per l'administració (menys alts càrrecs i fins i tot la continuïtat momentània d'alguns amb carnet socialista), seguirà per les despeses supèrflues i ha d'acabar traient petroli del sector privat... i de les altres administracions. El primer que Trias demanarà formalment al president de la Generalitat, Artur Mas, i al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, és la reforma, una vegada per totes, de la llei de finançament local, una assignatura pendent que fa 12 anys ja ocupava portades i que ara, amb l'escanyament financer de les arques públiques locals, és més necessària que mai. Trias ja té algunes idees en aquest sentit, com per exemple que els ajuntaments participin en la recaptació de l'IVA, i alhora no vol ni sentir a parlar de nous impostos. "Ja paguem prou, a Barcelona", ha dit sovint. Ni tan sols vol parlar de carregar-los als turistes.
2.El front de la seguretat
Acabar amb la BCN negra, aplicar a fons l'ordenança, coordinar les policies i solucionar la corrupció
"No volem ser la capital de la prostitució, del botellón , de les màfies. Volem ser la capital de l'excel·lència i la qualitat de vida". Aquesta és una de les frases més contundents que ha utilitzat Trias per dibuixar una Barcelona no apocalíptica, però sí de certa permissivitat, que ha fet que la ciutat sigui coneguda al món pels Jocs Olímpics i el bon clima, però també pels carteristes, la prostitució i les màfies. Trias ja ha pres la primera mesura per redreçar el que sembla una dinàmica insalvable: el nomenament de Joan Delort, que ho ha estat tot al capdavant de les policies locals i dels Mossos, perquè la policia catalana i la Guàrdia Urbana es coordinin moltíssim més i facin desaparèixer també del carrer els llauners, que es compten per desenes en moltes vies de la ciutat, sobretot a Ciutat Vella i a Gràcia.
Igual de difícil ho tindrà per extirpar, sense prendre mal polític, les males pràctiques que s'han instal·lat entre alguns funcionaris en connivència amb personatges de la ciutat que haurien esquitxat, a través de xarxes de corrupció, fins i tot alguns dirigents polítics. Hi ha una comissió d'investigació a l'Ajuntament que va costar Déu i ajuda de constituir però que no ha engegat. Caldrà veure quina és l'opció immediata del nou alcalde per a aquesta patata calenta en un cas que molt probablement implicarà el processament de dirigents.
3.El front urbanístic
Retocar la Diagonal, les Glòries, la Sagrera, crear barris i acostar
la muntanya... sense diners
A diferència d'Hereu, Trias ha pensat ja la Barcelona dels seus somnis a 40 anys vista i la va presentar ara fa tot just quatre mesos en una aula de la Universitat de Colúmbia al costat dels seus gurus en la matèria: Antoni Vives, el seu tinent d'alcalde d'Urbanisme i Infraestructures, i Vicent Guallart, el nou arquitecte en cap de la ciutat. L'urbanisme pesa molt en aquest somni (illes de l'Eixample energèticament autosuficients, plantes de biomassa a Collserola, un nou barri al Morrot, barris mixtos productius i residencials tant a la Verneda com al 22@), però les reformes de grans peces urbanístiques que hi ha en marxa també compten: la prova pilot per reordenar els usos del tram central de la Diagonal, la revisió del finançament del projecte de la Sagrera i dels plans urbanístics vinculats per millorar la connexió nord-sud, la demolició ràpida del tambor de Glòries però "parlant amb els veïns" (un nou replantejament?). El problema de tot aquest àmbit és el mateix que el del front anticrisi (o pitjor): no hi ha diners i es podran fer poquetes coses. Trias no tindrà, a més, l'excusa dels grans esdeveniments per arrencar alguna picossada important en finançament de l'Estat o de la Generalitat, i tampoc cap pla ZP, que a Hereu li ha servit per dissimular la crisi amb petites obres.
4.El front de la mobilitat
La reforma del Bicing amb motos, el tramvia per l'Eixample (?), les rondes iguals i adéu a les pilones
Trias no s'ha volgut escaldar amb la torna del gran error d'Hereu, la Diagonal, és a dir, el tramvia, i tímidament va llançar en campanya la connexió del Trambesòs i del Trambaix per l'Eixample. I sí, hi haurà voreres més amples, barris slow i zones de vianants en creixement sostingut i sense pilones. Però una de les coses que més preocupen l'alcalde, la dificultat d'entrada dels vehicles a la ciutat a través de les rondes, que es concreta amb la proposta d'ampliació de la ronda Litoral o la construcció d'un túnel entre el carrer del Foc i la plaça d'Espanya, només estarà en fase d'estudi.
En teoria, només en teoria, el que sembla més fàcil en aquest àmbit és la renegociació del servei de Bicing, que Trias no s'ha cansat de criticar pels 15 milions d'euros que costa i que vol reformar amb un nou sistema que combini per una banda bici i per l'altra moto elèctrica. La poderosa Clear Channel, l'empresa que gestiona el Bicing, tindrà alguna cosa a dir, i més des del moment que va guanyar a través de la filial Live Nation el concurs de gestió de l'ara fantasmagòric Estadi Olímpic. Trias, encara en aquest àmbit de la bici, també vol acabar amb el "tot s'hi val" i prepara una ordenança específica de circulació, però no diu res davant de l'altre element que desborda absolutament la via pública sense que hi hagi cap mena d'aturador: les 290.000 motos. En algun moment s'ha mostrat partidari que circulin pel carril bus, però lògicament hi ha una llei estatal per sobre.
5.El front del territori
El pacte amb el PSC per l'Àrea Metropolitana i la promesa nova descentralització als districtes
Si hi ha un polític socialista amb qui Trias tingui ara mateix bon feeling , aquest és l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, que probablement serà vicepresident de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'alcalde, des del seu cartipàs, ha volgut posar èmfasi en aquesta realitat sobre la qual CiU ha deixat de tenir manies i aquest mandat ja es pot dir que serà el de la definitiva consolidació de l'urbanisme i dels serveis desplegats en clau metropolitana. Qui primer es va atrevir a traspassar les barreres de Barcelona per planificar i intentar executar va ser Hereu a finals de mandat, amb el pla Barça i la proposta no concretada de Montcada i Reixac, quan Ramon Garcia-Bragado feia aquells dibuixos dels dos rius, el mar i la muntanya per anar col·locant peces. Però ara allò queda en un passat remot i a Trias, si va de bracet de Balmón, no li costarà tenir aliats a la Gran Barcelona.
Contra el que podria semblar, l'aliança CiU-PSC a l'Àrea Metropolitana és més fàcil que fer avançar els districtes de la ciutat cap a la "segona descentralització" que proclama el programa electoral del nou alcalde. De moment, Trias, per estendre la mà a l'oposició, no ha pogut eliminar la figura simbòlica dels presidents de districte i vol que els seus regidors de territori facin carrer. Hi ha una certa esperança de concreció de la llei electoral que permeti elegir un diputat per districte -una proposta de CiU ja el 2007-, però de l'elecció directa dels consellers només hi ha parole .
