Publicitat
Publicitat

La classe mitjana de l'Iran, en el punt de mira

Les sancions internacionals devaluen la moneda i escampen el pànic sobre un possible setge al país

Una imatge de la creixent inquietud que recorre la societat iraniana es pot veure al carrer Manouchehri, al centre de Teheran, on una multitud furtiva d'homes es reuneix cada dia com els traficants de drogues per comprar i vendre dòlars nord-americans.

El govern ha apujat la taxa de canvi oficial i ha tret la policia als carrers per aturar aquest mercat negre, però mentre la confiança en la moneda iraniana, el rial, continua caient, el tràfic continua.

"Que si tinc por de la policia? És clar, però necessito els diners", lamenta Hamid, un corpulent enginyer de la construcció. "Els preus dels aliments es disparen, i el meu sou no arriba." Mirant nerviosament al seu voltant, afegeix que ha canviat gairebé tots els seus estalvis en dòlars. Igual que molts iranians, que durant mesos també han emmagatzemat arròs i altres aliments bàsics.

El que alimenta aquest tràfic maníac no és un col·lapse econòmic –l'embargament de petroli que acaba d'imposar Europa encara no ha tingut efectes, i hi ha piles de menjar als prestatges–, sinó un creixent sentiment de pànic sobre el setge de l'Iran, la possibilitat de la guerra i la perspectiva que vindran més sacrificis. La Casa Blanca va anunciar dilluns més sancions destinades a congelar els actius iranians i a limitar les activitats del Banc Central de l'Iran.

L'última ronda de sancions contra Banc Central de l'Iran ja ha tingut un impacte sense precedents al sector privat del país. Operadors i analistes diuen que, a causa de les traves per transferir diners a l'estranger, fins i tot els homes de negocis més rics han d'omplir maletes de dòlars i pujar a un avió.

Però la càrrega recau en gran mesura sobre la classe mitjana, cosa que augmenta el ressentiment contra Occident i complica els esforços per aturar el programa nuclear de l'Iran, una prioritat central per a l'administració d'Obama en aquest any electoral.

"Durant els últims mesos, empresaris que treballen amb nosaltres ens expliquen que perden clients perquè creuen que no els podran pagar", deia Parvaneh, una dona de 41 anys que treballa en un banc de Teheran. Com d'altres entrevistats per a aquest article, no vol donar el seu nom sencer per por de repercussions per a ella i la seva família. "Comencen els acomiadaments: l'economia de l'Iran sempre ha estat malalta, però ara sembla pitjor que mai."


Divisions a l'elit
El pànic econòmic ha posat de manifest –i possiblement ha intensificat– les profundes divisions dins de l'elit política de l'Iran. Alguns sectors del règim, entre els quals hi ha membres de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, han començat a criticar obertament el líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei. Un dels assessors del president Mahmud Ahmadinejad va acusar indirectament Khamenei d'enemistar-se innecessàriament amb Occident i fer devaluar el rial: el darrer senyal d'una ruptura entre el president i el líder suprem que ja perfila la pugna a les eleccions parlamentàries, previstes per al 2 de març.

"Ells critiquen Ahmadinejad i el líder suprem, fins i tot anomenant-lo; no és com abans", diu Javad, de 45 anys, director d'una agència de viatges situada a la zona nord de Teheran.

Amb un Iran que com més creix en població, més ha d'importar arròs i d'altres aliments bàsics, l'impacte del bloqueig del comerç pot ser molt més significatiu en els propers mesos. La majoria dels comerciants iranians descarten la possibilitat d'una escassetat real d'aliments, i asseguren que el país ja està reorientant les seves relacions comercials cap a l'est i que sempre ha trobat maneres d'esquivar les sancions. Però mesura que es van tancant les portes, les respostes evasives són cada vegada més complexes i costoses.

Els ciutadans del carrer es queixen que són ells qui pateixen les sancions, mentre que els de dalt hi són indemnes, o fins i tot se'n beneficien. Molts iranians rics van obtenir enormes beneficis en les últimes setmanes comprant dòlars al tipus de canvi de govern (disponible per als homes del règim) i revenent-los després a gairebé el doble al mercat negre de rials. Alguns analistes i figures polítiques de l'oposició sostenen que Ahmadinejad va agreujar deliberadament la crisi monetària per afavorir l'enriquiment del seu cercle.

L'agència de viatges de Javad és un clar exemple de la difícil situació que viu l'Iran. Sis setmanes abans de l'any nou persa, el telèfon no hauria de parar de sonar amb les reserves de viatges. En canvi, "no hi ha res des de les últimes tres setmanes”, lamenta. I no és només que els possibles viatgers tinguin por. L'agència no pot fixar el preu dels seus paquets de vacances, perquè el tipus de canvi fluctua.

"Quan no és una cosa és una altra", diu Javad, mirant un cartell de turisme de la Xina a la paret de la seva oficina. El turisme estranger gairebé ha desaparegut. Fa dos anys els clients estrangers de Javad eren sobretot europeus, i ara són russos i xinesos, però fins i tot aquests s'han espantat en les darreres setmanes, amb les amenaces del govern de tancar l'estret d'Ormuz i els rumors sobre una guerra. [Rússia i la Xina són els únics aliats de l'Iran al Consell de Seguretat de l'ONU]. "Teníem una reserva per a 300 xinesos, durant el seu Any Nou", recorda Jayad, “però només en van arribar 30 o 40”.

Fins i tot els iranians que s'oposen al govern veuen la pressió econòmica com una estratègia injusta que difícilment tindrà cap resultat positiu. "Sabem que ens volen pressionar perquè ens aixequem contra el nostre govern, però no estem en condicions de fer-ho", assegura Murad, un demacrat cambrer de 41 anys d'una teteria de Teheran. Igual que molts iranians de classe mitjana i baixa, Murad culpa tant el seu govern com Occident de la seva difícil situació. Guanya menys de 40 euros al dia després de treballar durant 25 anys al mateix lloc. Té tres fills i la seva vida és considerablement més difícil avui que fa un any.

"Els preus estan pujant tant que he de treballar sempre, i ni tan sols podem comprar roba nova ni un cop l'any” denuncia. "Els rics no pateixen: estan protegits. La veritat és que ens agradaria tenir bones relacions amb Occident. Quin sentit té dir "'Mort als Estats Units'? Però, què podem fer?”.


Impacte en l'atenció mèdica
La crisi ha afectat l'atenció mèdica que reben les classes mitjanes, així com als pobres. A causa de la pressió cada vegada més estreta en qualsevol tipus de comerç amb l'Iran, el preu de mercat negre de Herceptin, un medicament contra el càncer de mama, gairebé s'ha duplicat en l'últim any, explica Lian, una jove infermera que treballa a la sala de càncer d'un dels principals hospitals de Teheran. El govern regula el subministrament del corrent principal d'aquestes drogues, però els subministraments són molt limitats.

Les sancions també han afectat la tecnologia mèdica, ja que els equips de radiologia es consideren de "doble ús" i estan afectats per les lleis que bloquegen l'accés de l'Iran a tecnologia nuclear. A l'hospital Shohada, una de les principals institucions del país, cada any uns 1.200 pacients amb càncer no reben tractament radiològic, ja que l'equip de radiologia ja no funciona i l'Iran no pot importar peces de recanvi, assegura Pejman Razavi, un metge de l'hospital.

Molts iranians també són escèptics sobre la preocupació occidental pel programa nuclear de l'Iran. "La pressió econòmica no empenyerà l'Iran a una solució nuclear", adverteix Kayhan Barzegar, director de l'Institut d'Estudis Estratègics de l'Orient Mitjà, que ha ensenyat als Estats Units. "L'expedient nuclear és una qüestió nacionalista, ja és massa tard perquè l'Iran faci marxa enrere. Internament, hi haurà una reacció negativa a qualsevol negociació: els candidats a les eleccions acusarien el govern d'haver venut el programa nuclear”.

En una entrevista, Ali Akbar Javanfekr, assessor d'Ahmadinejad, també va rebutjar les sancions per contraproduents, i va dir que els iranians ja havien patit un aïllament pitjor als anys 80 i que sempre havien trobat la manera d'esquivar-lo. "Aquest no és el camí per a un apropament", considera Javanfekr. "Haurien de parlar amb nosaltres amb respecte: s'han de guanyar el nostre cor".

Alguns homes de negocis iranians fan comentaris similars, tenint en compte que sempre hi ha noves maneres enginyoses per vendre el petroli i fer transferències de diners, i que les persones que pateixen més les sancions no són les que poden pressionar més el govern. “Així que liquidareu l'exportació de pistatxo a l'Iran", diu un empresari. "I com aturarà això l'enriquiment d'urani?".

Però també reconeix que quan en el passat el país va patir privacions similars, l'economia era molt més petita, i la capacitat d'autosacrifici associada a l'esperit revolucionari molt més gran. Els líders de l'Iran també estaven molt més units que avui. "La pregunta és, quan el pànic es tradueixi en una caiguda real del nivell de vida, els iranians estaran disposats a suportar-ho?", pregunta l'empresari. "Aquí és quan aquest personal realment tindrà problemes."


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT