Anàlisi
Crònica 05/03/2011

Les claus d'un escenari d'intervenció militar

Marc Vidal
3 min

Les experiències recents de l'Afganistan i l'Iraq frenen qualsevol plantejament d'una intervenció militar estrangera a Líbia. Els opositors libis tampoc no l'acaben de veure clara i la crisi econòmica castiga els pressupostos dels grans exèrcits mundials. Repassem alguns dels conceptes claus d'un escenari bèl·lic que cada cop sembla més inevitable a Líbia. És útil una exclusió aèria? Prohibir que cap avió sobrevoli Líbia és com declarar la guerra

La comunitat internacional estudia l'establiment d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia per evitar els bombardejos de l'exèrcit de Gaddafi sobre els revoltats. La iniciativa té antecedents a l'Iraq i a l'antiga Iugoslàvia. Aquesta setmana ha quedat clar que portar-la a terme no serà gens fàcil. D'entrada perquè cal una "operació militar prèvia" de bombardejos sobre les bateries antiaèries líbies, per garantir la seguretat de les naus que controlaran que ningú no violi l'espai aeri. Una missió que equivaldria a una declaració de guerra.

Les experiències anteriors de creació de zones d'exclusió aèria a l'Iraq i Iugoslàvia van tenir resultats desiguals. A Iugoslàvia, l'OTAN manté que la iniciativa va anticipar el final de la guerra però els crítics assenyalen que no van evitar matances com les de Srebrenica. Pel que fa a l'Iraq, els resultats tampoc no van ser millors. No hi va haver violacions de la zona d'exclusió aèria, però Saddam Hussein va ser al poder durant la dècada que va estar en vigor sense patir cap mena de desgast al poder. Es té por que, tot i l'exclusió aèria, Gaddafi aguanti el mateix.

Per establir la zona d'exclusió aèria, sobre la qual ja treballen les potències mundials, seria convenient una resolució prèvia del Consell de Seguretat de l'ONU. Per a Iugoslàvia es va aconseguir, per a l'Iraq no. I per a Líbia encara s'ha de veure.

El paper dels mercenaris? Gaddafi els ha reclutat a l'Àfrica subsahariana

Una autèntica psicosi recorre Líbia contra els africans subsaharians, que són acusats de mercenaris. L'ambaixador libi a l'Índia -contrari a Gaddafi- va admetre que el règim contractava mercenaris africans i a Bengasi, la principal ciutat de les "alliberades", en tenen retingut un grup nombrós. Segons diverses fonts, els països d'origen d'aquests mercenaris són el Txad, la República Democràtica del Congo, Níger, Mali, el Sudan i, fins i tot, l'est d'Europa.

Al-Jazira va informar fa uns dies de la publicació d'anuncis a Guinea i Nigèria oferint fins a 1.500 euros per ajudar Gaddafi. Els analistes coincideixen que el lloc més indicat per anar-los a buscar és l'oest d'Àfrica. Allà, conflictes armats en països com Guinea, Sierra Leone, Libèria o Costa d'Ivori han generat combatents ara disposats a moure's d'un conflicte a un altre per un bon preu.

Comptar amb mercenaris és, segons els analistes, una opció molt avantatjosa. D'entrada, econòmicament, ja que no costen ni molt menys el que representa tenir allotjat i alimentat un exèrcit convencional. Però encara hi ha arguments més macabres. Els mercenaris estrangers, totalment desvinculats del país on lluiten, no tenen prejudicis a l'hora de disparar contra civils si això és el que els demanen.

Qui ha armat Gaddafi? Principalment Itàlia i França entre els països europeus

Les dades sobre les vendes d'armament són difícils d'obtenir. Aquesta setmana, però, el diari britànic The Guardian ha publicat un estudi complet sobre les comandes bèl·liques que Gaddafi va fer a la Unió Europea entre el 2005, quan es va aixecar l'embargament, i el 2009.

Segons això, en aquests cinc anys a Líbia van arribar armes per valor de 834 milions d'euros. Els principals proveïdors van ser Itàlia i França, per aquest ordre, seguits del Regne Unit, Alemanya i Malta, que hauria actuat com a intermediària d'una companyia italiana. Són, de fet, els països que més van lluitar per l'aixecament de l'embargament d'armes a Líbia que va estar vigent fins al 2004, quan Gaddafi va abandonar el camí del terrorisme internacional i va optar per la via de la cooperació amb Occident. ¿Va ser una temeritat vendre armes a una persona capaç d'atemptar anys abans contra un avió de línia regular? El temps ens donarà la resposta.

stats