Els grans líders esportius meravellen el públic superant tots els límits. Juguen amb passió, motivats, compromesos. Es fixen uns objectius ambiciosos i s'entrenen convençuts que els assoliran. Desenvolupen el talent des de l'entusiasme per superar les pors, la pressió de l'entorn, el risc de fracassar, l'estancament. Són excel·lents i rendeixen sempre al nivell més alt. En els moments difícils. En les situacions límit. En les jugades crítiques. Sempre al 100%. El camí per arribar i mantenir-se al cim, però, no és fàcil i està reservat als millors, als escollits. Només als escollits?
La figura del 'coach '
"El coaching és per a qui no vol despertar-se pensant en què podria haver sigut o haver fet. És per a qui té un repte i vol aconseguir-lo", afirma Montse Cascalló, coach personal i esportiu. Segons l'Incoade, l'Institut de Coaching Esportiu, tothom té potencial, però "cal trobar l'energia i el valor per posar-se en moviment". Posar-se en moviment o passar a l'acció, terme bàsic per als coach , que també promouen la seguretat en un mateix com a motor i eix principal per rendir al màxim.
La idea és clara: quan un jugador no assumeix riscos, no és perquè no sàpiga fer les coses, sinó perquè no té confiança per fer-les. I aquí entra en joc l'habilitat del coach , que, en realitat, aspira a no ser necessari, a desaparèixer quan l'esportista s'autogestioni eficaçment.
Però, com s'arriba a aquesta independència i es manté la confiança i l'excel·lència? Què fa un coach ? Com ajuda, quan hi és? Com ajudarà quan ja no hi sigui? "Un coach no dirigeix, no aconsella, no jutja", diu Cascalló. És com un amic i la "teràpia" consisteix a conversar, interaccionar amb l'esportista per maximitzar el seu rendiment sense dir-li com ha de fer les coses, només convidant-lo a reflexionar, a trobar el camí pel seu compte. Cascalló puntualitza: " Coaching és l'acompanyament mitjançant una metodologia de preguntes", tot per aprofundir en l'autoconeixement de l'individu.
El 'coaching' està de moda
La disciplina neix als Estats Units en un punt mitjà entre la psicologia i la necessitat de l'esportista de superar situacions de bloqueig. El californià Timothy Gallwey reconeix el 1974 que el pitjor enemic d'un jugador és la seva ment i ho fa en un llibre, The inner game: "Un jugador ha d'assumir que el seu joc interior marca la diferència entre l'èxit i el fracàs del seu joc exterior".
Els tècnics moderns, encapçalats per Guardiola i Mourinho, estan apropant la dimensió psicològica i emocional al dia a dia del futbol, i ara es parla més que mai de tècniques de gestió de grups com un aspecte tant o més important que el tàctic, el físic o el tècnic. Perquè ser fort mentalment també ajuda a assolir l'èxit. "Ara es té consciència de la influència de l'aspecte mental i s'ha despertat la necessitat d'un guia", reconeix Cristina Massons, membre d'Acecat, Associació de Coaching Esportiu de Catalunya. No obstant això, el sector encara es mostra reticent a invertir-hi perquè "l'aspecte mental encara és difícilment quantificable en termes econòmics".
Origen
Coach vol dir cotxe en hongarès, el mot s'origina als s. XV i XVI a la ciutat de Kocs, entre Viena i Budapest. Kocs era parada obligada per als viatgers, que feien servir uns carruatges especials, els kocsi szekér .
Transformació
El terme kocsi es va adaptar en alemany com kutsche , cocchio en italià i coche en castellà. En serbocroat, kocsikázik és l'acció de donar un tomb en cotxe i el coaching recupera aquesta idea: transportar les persones d'un lloc a l'altre. Del lloc on són al lloc on volen arribar.
