La coalició assegura que la primera onada d'atacs ha estat un èxit

En començar la segona nit de bombardejos de la coalició de França, la Gran Bretanya i els Estats Units sobre Líbia, les últimes informacions apuntaven intensos atacs sobre Trípoli i que hi havia columnes de fum al complex de Muammar al-Gaddafi, Bab El Aziziya, que segons France Press va ser parcialment destruït. Els avions que sobrevolaven la capital líbia llançaven missatges instant als lleials al règim a rendir-se.

L'almirall Michael Mullen, cap de l'estat major conjunt de l'exèrcit nord-americà, apuntava clarament que els Estats Units no tenen en la seva llista d'objectius la figura de Gaddafi, i no descartava que la intervenció s'acabés tot i que el dictador continués al poder.

El primer balanç de les operacions militars el va oferir el Pentàgon, que va assegurar que s'havia establert la zona d'exclusió aèria i que les tropes de Gaddafi reculaven a Bengasi, la capital rebel. Sobre el terreny, la primera onada d'atacs de la coalició internacional va causar la fugida en desbandada de les tropes del règim als afores de la capital rebel. Les escenes de pànic de dissabte a la nit, i l'èxode massiu de la població civil davant la imminència de l'atac de les forces de Gaddafi, van donar lloc a la calma i a la celebració. La població es va acostar al matí a veure els resultats dels atacs aliats sobre les columnes governamentals que amenaçaven la ciutat.

A la ciutat de Misurata, en canvi, a 210 quilòmetres a l'est de Trípoli, els combats es van intensificar, després que les forces lleials al règim es retiressin cap a l'oest. Segons diversos testimonis, els franctiradors havien provocat més de cinquanta morts a última hora de la tarda.

Crítiques

La Xina i Rússia van criticar les operacions i el tan esperat suport àrab amb què es comptava per evitar la imatge d'un altre atac occidental sobre un país musulmà ric en petroli va quedar en no res. Després d'haver anunciat el seu suport, la Lliga Àrab va acusar la coalició internacional d'anar més enllà del que s'havia pactat i va denunciar morts entre la població civil.

Els rebels de Bengasi van reaccionar criticant l'organització panàrab. Abdel Hafiz Goga, portaveu del Consell Nacional de Transició, l'organisme que unifica l'oposició, va voler contrarestar les reticències dels règims de la regió afirmant a Al-Jazira que més de vuit mil insurgents ja han perdut la vida a mans de les tropes de Gaddafi. Amb l'anunci de la Lliga Àrab, Qatar és, ara per ara, l'únic país àrab que dóna suport a la intervenció.

Noves incorporacions

Itàlia va anunciar ahir que s'incorporava a l'operatiu, ampliant la coalició, que va començar els atacs dissabte sense la participació de l'antiga metròpoli de Líbia. El govern de Berlusconi anunciava, a més, la congelació de fons del dictador i de diverses empreses líbies, que tenien un paper important a Itàlia, per un valor d'entre sis mil i set mil milions d'euros. També van anunciar la seva participació quatre avions d'atac danesos.

A les nou del vespre Gaddafi va anunciar un alto el foc en resposta a la petició d'aturar immediatament les hostilitats que havia formulat la Unió Africana. El gest no va merèixer la credibilitat del Pentàgon, Londres, ni París. L'ONU va instar Gaddafi a complir amb la seva paraula. El règim ja havia anunciat divendres un alto el foc que no va respectar.

Després d'haver anunciat per ràdio al matí que la guerra seria "llarga", el dictador libi va protagonitzar un nou discurs televisat, en què prometia: "Els libis defensarem la nostra terra i la nostra dignitat". Gaddafi va anunciar que distribuiria armament entre "més d'un un milió d'homes i dones" i va assegurar que Cameron i Sarkozy "cauran com Hitler i Mussolini".