"Vaig cobrar sobres per donar nens en adopció"

Barcelona.No surt de la seva habitació, on està estirada al llit perquè gairebé no pot caminar. Cada dia una massatgista l'ajuda a fer estiraments mentre mira amb indignació els reportatges sobre els nens robats a la tele de plasma que li acaben d'instal·lar i la cuinera li prepara sardines i una amanida de tomàquet amb formatge. És la germana Assumpció Vivas, envoltada de polèmica perquè el seu nom figura a la llista negra dels suposats instigadors de la trama de nens robats entre els anys 50 i 80.

La germana, de l'orde de les dominiques, rep l'ARA amb els braços oberts a casa seva, al carrer Calatorao de Saragossa. "No vull remoure el passat, perquè no vull crear confrontacions", assenyala. Viu en una casa amb joves adoptats als quals ha cuidat des que van néixer. Les parets de tot el pis estan pintades de colors vius amb dibuixos que la germana ha fet ella mateixa. "Sempre he dedicat la meva vida a ajudar els més dèbils", explica. La germana Vivas té 80 anys i va néixer a Calella de la Costa. Ara viu a Saragossa i sempre s'ha dedicat a cuidar nens. L'any 1969 va donar en adopció l'Antonio Barroso, president de l'Associació Anadir. "Me'n recordo; del nen; va venir una mare de Barcelona que volia un fill i li vaig proporcionar". A la pregunta d'on el va aconseguir, ella mira a l'infinit i manté silenci.

La germana Vivas no vol entrar en detalls, però matisa que sempre que donava un nen era amb el consentiment de la mare: "Mai em vaig emportar un nadó, jo no sé si es feia això, però nosaltres el que fèiem era ajudar mares solteres: estava molt mal vist i els buscàvem sortides com ara ensenyar-les a ser perruqueres, eren molt joves", afegeix. A la partida de naixement de l'Antonio hi consten com a pares biològics els seus pares adoptius: "Sí, es posaven els noms dels que els adoptaven, però és que abans es feia constar que era fill de mare desconeguda i per arreglar-ho...però això ho feien els advocats, no nosaltres", precisa.

Ella va rebre l'Antonio a casa seva i recorda que ell no li va fer un petó: "Oi que els seus pares el van cuidar, doncs què més vol?", es pregunta. L'Antonio assegura que la seva mare li va confessar que va pagar a l'Assumpció 200.000 pessetes per aconseguir-lo i la germana Vivas reconeix que cobrava sobres a canvi de proporcionar nadons : "Sí, he acceptat sobres, però sempre per ajudar altres nens. Una part era per al metge, l'altra, per a no sé qui, les despeses", diu. Segons la germana, només "vaig fer de pont". La mare de l'Antonio recorda quan va viatjar a Saragossa per recollir el nadó: "Ens esperava la germana Vivas en un pis, portava l'Antonio i no va dir res; el vam agafar i vam marxar després de donar-li un sobre".

La suposada trama de robatoris entre els anys 50 i 80 ja afecta unes 800 famílies. Per a la Montserrat Bonhora, una mare adoptiva, no s'ha de generalitzar perquè ella va adoptar el seu fill mitjançant la germana Vivas, diu, amb totes les garanties: "El tarannà de la germana és entusiasta, sempre procura verbalitzar l'estimació entre tots", comenta. La Montserrat va adoptar una nena de cinc anys i, segons diu, no va haver de pagar cap sobre, sí unes despeses.

Però per a l'Antonio, aquesta monjano diu la veritat i per això l'ha denunciat: "Ella va falsificar la meva partida de naixement". El diari El País va publicar el 1985 que Vivas va ser condemnada per sostracció de menors. Ella, al final de l'entrevista, explica a l'ARA que havia estat condemnada però per no voler revelar un secret: "La mare biològica volia recuperar el seu fill, però ja havien passat els mesos que pertoquen per poder penedir-se i jo no podia dir-li res".