LA CRISI A L'HABITATGE
Crònica 15/01/2011

Amb el compte enrere engegat per al desnonament

Maria Ortega
3 min
Solidaritat, ERC

Només durant els tres primers trimestres de l'any passat a Catalunya es van tramitar més de 14.000 execucions hipotecàries i es van engegar prop de 5.000 processos de desnonament. Les dades del Consell General del Poder Judicial evidencien una tendència negra des que el 2007 la crisi va començar a mostrar la seva cara més dura. Si en tot el 2008 es van produir 11.240 execucions hipotecàries, el 2009 ja es van superar les 18.000 i el 2010, només entre gener i setembre, se'n van registrar més de 14.000.

La plataforma Afectats per la Hipoteca, que agrupa persones en procés de desnonament o amb dificultats per fer front a la hipoteca, precisa que la xifra al tancament de l'any podria no correspondre's a la magnitud del problema perquè, com apunta un portaveu de l'entitat, "algunes entitats financeres estan oferint propostes de refinançament que serveixen per endarrerir el problema, per fer un salt endavant, però la cosa no se soluciona".

En quatre anys, més de 40.000 famílies catalanes han vist la seva casa a la corda fluixa. Moltes, a més, no han acabat el calvari amb el lliurament de les claus del seu domicili perquè encara mantenen part del deute amb l'entitat financera, ja que el preu de subhasta dels pisos no es correspon amb els preus que es van pagar en plena bombolla immobiliària. Viuen, doncs, sense casa, però amb hipoteca. Una contradicció que ja compta amb diverses propostes polítiques -com les d'ERC, ICV-EUiA i Solidaritat Catalana- per ser eradicada a través de la dació en pagament. Demanen, com també fan des d'Afectats per la Hipoteca, que el lliurament del domicili liquidi el deute. Això sí, amb matisos en funció de la proposta, com ara evitar que caixes i bancs imposin límits al tipus d'interès de les hipoteques d'interès variable (ERC) o introduir formes d'arrendament vitalici un cop retornat el pis (ICV-EUiA).

Okupes per necessitat

El problema de l'habitatge, més enllà de la manera com s'afronta la liquidació de la hipoteca, té encara una altra cara: la de les famílies que en veure's al carrer opten per okupar qualsevol pis buit, la majoria de vegades en promocions de protecció oficial que esperen inquilí. De fet, abans de l'estiu, l'aleshores conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, donava per bona la xifra de prop de 2.200 pisos de protecció oficial buits, la gran part dels quals correspon a pisos ja disponibles però que no han tancat el procés d'adjudicació. Aquestes ocupacions són una solució d'urgència.

Puntada a la porta i endavant. Lluny de qualsevol discurs social, aquesta és una forma d'ocupació per pura necessitat. És el cas de la família Pérez-Santiago, del barri de Verdum de Barcelona, que fa prop de dos anys que viu en un dels pisos construïts per al reallotjament dels inquilins de les Vivendes del Governador -de poc més de 20 metres quadrats i d'una qualitat constructiva precària-. El lliurament dels nous pisos, que gestiona l'empresa pública Adigsa, es va completar l'any 2007, però tot i així en el dia d'avui encara en queda algun de lliure. Un d'aquests pisos, al número 28 del carrer Marín, s'ha convertit en l'"única sortida" per a la família de Gabriel Pérez, que té tres fills petits i que ja va alliberar el pis en una ocasió a l'estiu per buscar solucions a la seva situació.

La família, que compta amb un ampli recolzament veïnal que s'ha manifestat aquesta setmana, havia d'haver estat desnonada dimecres passat, però finalment Adigsa va posposar l'actuació a l'espera de "negociar amb ells perquè abandonin el pis per pròpia voluntat, perquè hi ha d'entrar la família adjudicatària". El seu drama particular és que, tot i que tenen un informe favorable de la Síndica de Barcelona, els neguen la possibilitat d'un pis social d'emergència per haver infringit la llei en entrar il·legalment en aquest pis i, a més, podrien perdre la custòdia dels nens.

stats