Publicitat
Publicitat

Un conat de rebel·lió interna

Si el Cavaliere no guanya la qüestió de confiança que es vota demà, haurà de plegar. Per esquivar la dimissió, Silvio Berlusconi es pot aferrar a un argument de pes: Itàlia és en el punt de mira dels mercats pel seu deute públic fabulós equivalent al 120% del PIB, i no li convé inestabilitat. Però l'humiliant episodi de dimarts, quan els comptes del 2010 no es van aprovar, és sospitós. Berlusconi es va haver d'empassar un empat en la votació dels comptes perquè un grapat de parlamentaris aliats seus es van distreure i no eren a l'hemicicle. Ni tan sols hi era el ministre d'Economia! Hi pot haver algú més conscient del que s'hi juga Itàlia? Tot sembla un conat de rebel·lió interna contra un primer ministre perseguit per processos judicials que taquen la reputació del país i que no acaba d'executar un ajust de 60.000 milions d'euros. No, més Berlusconi no garanteix estabilitat. Fa olor d'eleccions anticipades.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT