Publicitat
Publicitat

PRODUCTES FINANCERS

"Vaig confiar en el meu assessor i vaig acabar perdent la inversió"

Enganyada El 2006 va rebre una herència en vida dels seus pares. Com que no sabia què fer amb els diners, es va posar a les mans d'un professional que la va assessorar malament

Quin producte li van aconsellar per invertir-hi els seus diners ?

Segons he pogut saber amb el temps, era el producte estrella en aquell moment, el 2006. El van oferir moltes entitats, els empleats de les quals tenien ordres de col·locar-lo. Eren bons referents d'un banc islandès, el Landsbanki, el tercer del país, amb un interès del 6,25% que es cobrava trimestralment. Jo personalment vaig cobrar aquests cupons entre el juliol del 2006 i el 2008.

I vostè quina idea d'inversió tenia?

Jo tenia clar que no volia especular. No m'interessava la borsa pels riscos que podia comportar. Jo no hi entenc, en borsa. Però vaig comprar una cosa pitjor. Ara sé què vaig adquirir, però en aquell moment no ho sabia. Em van vendre que era gairebé miraculós i m'ho vaig creure perquè en aquell moment em va semblar que tenia garanties.

No li va semblar exagerat un interès del 6,25%?

Hi vaig confiar. M'assessorava un conegut, el germà d'un amic. Em va assegurar que Deutsche Bank era garant de la inversió i que la podria recuperar, amb la corresponent penalització, sempre que volgués. A més, em van vendre que el producte comptava amb totes les garanties, ja que agències de qualificació com Fitch, Moody's i Standard & Poor's donaven a aquests bancs la nota triple A, la màxima. Amb aquestes credencials i amb un interès tan alt, t'atrapen, però s'ha de mirar la lletra petita.

Què hi deia?

Explicava que el pagament d'interessos estava vinculat a la liquiditat del banc per poder desemborsar-los. I Deutsche Bank se'n rentava les mans. No garantia la inversió i, de cara a la Justícia, no en tenia responsabilitat.

El 2008 va arribar la fallida del banc d'inversió Lehman Brothers, que va desencadenar la fallida dels bancs islandesos. Què va passar aleshores?

Me n'assabento per la premsa. Truco de seguida a l'assessor, que segueix embolicant la troca. Li dic que vull retirar els diners. M'aconsella que no els tregui, tot i que jo li faig saber que no m'importa que em penalitzin per no complir el contracte. L'octubre del 2008 no en quedava res, dels meus diners.

Els diners s'han esfumat, no els recuperarà mai?

Vaig comprar deute d'un banc que va haver de ser nacionalitzat. Ara està pendent d'entrar en concurs de creditors, però no tinc esperances. El tipus de producte que vaig comprar em situa ben cap a baix en la llista de persones i entitats pendents de cobrar. Tinc assumit que no en veuré ni un duro.

Va denunciar als tribunals aquesta pràctica de Deutsche Bank?

No ho vaig fer en aquell moment. Vaig pensar que el banc tenia totes les de guanyar. Sé que hi ha grups d'afectats que s'han unit a Madrid. Si comencessin a haver-hi sentències en aquest sentit m'ho pensaria. En tot cas, crec que si el que ens ha passat a molta gent i moltes empreses serveix per prendre consciència de la necessitat de millorar la cultura financera, endavant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT