Es confirma el primer cas d'una nena robada

Barcelona.Una dona es va retrobar ahir a Barcelona amb la seva filla, que no havia vist des que la va tenir el 1970. La dona, el nom de la qual no ha transcendit, ha viscut 40 anys assumint una versió oficial que deia que la seva filla havia mort en néixer. Ella no es creia els metges, que li van recomanar no veure el cadàver, i tampoc no la convencia la partida de defunció, que ara s'ha demostrat que era falsa. Després de quatre dècades buscant-la, finalment l'ha trobat. Les proves genètiques que s'han fet totes dues confirmen que són mare i filla, segons va publicar ahir El País .

Nadons robats per fer negoci

El seu cas és el primer que s'ha confirmat de la trama de compravenda de bebès a Espanya, basada en sostraccions de nadons -amb l'engany dels pares- que es venien en adopció a famílies que no podien tenir fills, i pagaven quantitats entre 50.000 pessetes dels anys 50 i un milió.

Els testimonis de les famílies afectades indiquen que la xarxa funcionava emparada per institucions religioses -normalment eren monges i capellans els que donaven els nens als pares adoptius-, metges, infermeres i llevadores. A més, hi havia "proveïdors" i buscadors de pares adoptius, normalment dones amb contactes socials.

Dècades vivint amb el dubte

Desenes de famílies d'Espanya sospiten que els seus fills o germans van ser robats quan eren bebès durant el franquisme -però també en els anys posteriors-. L'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) va presentar el 27 de gener una denúncia conjunta amb la Fiscalia General de l'Estat perquè s'investiguin els casos de 261 possibles nens robats entre les dècades dels 50 i els 90 -la majoria a finals dels anys 70-, molts dels quals serien de Catalunya. El Fiscal General de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va decidir remetre els casos a les fiscalies provincials i nomenar un fiscal especial que coordinarà les investigacions.

Els testimonis de moltes dones relaten casos idèntics: els van dir que el seu fill havia mort i que no els convenia veure el cadàver, que ja se n'encarregaria la clínica, o bé que ja estava enterrat. En alguns casos, han aconseguit que s'exhumi el suposat cadàver dels seus fills morts, i han trobat tombes buides o nens enlloc de nenes o a la inversa.

Els fills també sospiten

No només els familiars viuen amb l'angoixa de no saber si els seus nens són vius en algun lloc. Alguns dels 261 casos denunciats a la Fiscalia són de persones que tenen el dubte de si ells mateixos són nens robats. Alguns han lligat caps pel seu compte i altres saben que els seus pares els van comprar a una monja, un capellà o un metge.

Els robatoris d'infants van començar per motius polítics, quan es robaven els fills de dones republicanes i s'entregaven a famílies afins al règim -un document del jutge Garzón xifra els coneguts com a "nens robats del franquisme" en 30.000-. Dècades després, però, es van seguir robant nens per fer negoci, i la legislació no ajudava: la llei, fins al 1987, feia molt fàcils les adopcions irregulars en el cas dels "menors abandonats", que ho eren només pel fet de ser "entregats" a un establiment benèfic sense dades. Tristament, és probable que els bebès del mercat negre sumin molts casos a la llista.