EXPERT EN EL CONFLICTE BASCEl dia 29 el Tribunal Suprem veurà en principi el recurs de la causa d'Arnaldo Otegi. Vint-i-set diputats de diversos grups d'esquerres del Parlament Europeu faran el mateix dia un acte de reconeixement a la Declaració d'Aiete -que va obrir el pas al comunicat d'ETA de cessament de la violència- en el qual parlarà Jonathan Powell, el delegat de Tony Blair a les converses de pau irlandeses. És molt probable que el mateix dia el hashtag #llibertatotegi sigui als trending topics . Una ofensiva jurídica que acaba de començar, amb cites pròximes importants també al Tribunal Constitucional amb els recursos contra la il·legalització de Sortu i la negativa de la mesa del Congrés al grup parlamentari propi d'Amaiur, encara sense data.
L'1 de febrer del 2010 s'acabava la vista oral del cas Egunkaria. Un dels magistrats de la primera sala penal de l'Audiència Nacional -que després els absoldria-, Ramón Sáez Valcárcel, va dirigir-se a l'imputat Txema Auzmendi, que havia fet un esfereïdor relat de tortures, li va encaixar la mà i va sortir de la sala al seu costat, xerrant. Auzmendi, jesuïta, va explicar maltractaments de la Guàrdia Civil, com també havia fet el director del diari Berria , Martxelo Otamendi.
Tortures i vexacions
El magistrat Sáez va aprofundir després pel seu compte en l'estudi de denúncies de tortura versemblants. Després d'escoltar-ne testimonis creïbles, el 29 de febrer es va fer públic un vot particular seu a la sentència que condemnava els membres del comando Otazua perquè entenia que les autoinculpacions i les declaracions dels acusats feien també creïbles pressions extremes, fins al límit de les vexacions sexuals que va denunciar l'acusada Beatriz Etxebarria. El magistrat feia pivotar el seu argumentari en la garantia judicial de la incomunicació. Quan hi ha incomunicació, es priva de l'advocat i s'aïlla el detingut, però cal mantenir els seus drets bàsics en relació a la llibertat de declaració i prohibició de la tortura. Ara bé, si es mira cap a un altre costat no hi ha garantia, no hi ha dret, només un Estat sense controls.
Això raonava Sáez Valcárcel, alhora que criticava la instrucció del cas -que havia fet Fernando Grande-Marlaska- per no haver investigat aquestes denúncies. Diversos diaris reprodueixen la filtració, molt argumentada jurídicament, i Jutges per la Democràcia la distribueix entre els seus associats.
Grande-Marlaska tot just feia sis dies que havia estat designat president de la sala penal de l'Audiència Nacional. L'1 de març, un cas basc instruït també per Grande-Marlaska rebia una esmena del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. L'estat espanyol havia d'indemnitzar Arnaldo Otegi amb 20.000 euros i amb 3.000 més per les costes, per haver estat condemnat injustament per injúries al rei, al qual va anomenar "responsable dels torturadors" precisament arran l'afer Egunkaria.
La intrahistòria de Grande-Marlaska amb casos relacionats amb el tema basc és llarga. Els apunts que segueixen són estrictament polítics. El 26 de maig del 2005, en ple procés de converses entre l'esquerra abertzale i el PSOE, el magistrat decreta presó per a Otegi. El 29 de març de l'any següent el torna a la presó per enaltiment del terrorisme, quan ETA feia una setmana que havia proclamat l'alto el foc permanent. El 4 d'abril prohibeix al Kursaal un acte de presentació del nou projecte de l'esquerra independentista. El 24 de maig els envia la policia a una roda de premsa. L'1 de juny cita a declarar Otegi i altres dirigents. El 7 de juny els prohibeix una roda de premsa a Pamplona, i el 17, una manifestació. El 20 de juny del 2006, ordena detencions del cas Faisán, Iulen de Madariaga és a París per una comissió rogatòria del jutge; Arzalluz i Gorka Agirre, del PNB, són citats a declarar.
L'elecció de Grande-Marlaska pel Consell General del Poder Judicial, amb un suport de l'exsecretària d'estat d'Interior de Felipe González, Margarita Robles, més entès a la dreta que a l'esquerra, s'interpreta entre l'associació progressista de la magistratura com un pas més en l'alentiment del procés de pau des del govern espanyol. Altres casos similars havien estat la purga dels policies que havien desestimat la implicació del govern socialista en el cas Faisán i la reobertura de la investigació dels atemptats de l'11-M, que l'antecessor de Grande-Marlaska, Gómez Bermúdez, president de la sala que va absoldre els acusats del cas Egunkaria, havia sentenciat com a jihadistes.
Gallardón i l'AVT
La presència de Gallardón a l'acte de l'AVT en commemoració del vuitè aniversari de la massacre d'Atocha, i no al de l'associació específica i majoritària que presideix Pilar Manjón, s'inscriu igualment en aquest escenari. Fonts pròximes al PP, que havien sondejat diversos experts en el tema basc just abans de fer govern, havien valorat el nomenament de Gallardón a Justícia com a peça important per a la gestió del final d'ETA en el context d'una política penitenciària flexible, donat el seu tarannà liberal. Segueixen demanant que se li doni temps, perquè l'opinió majoritària del govern és que ara com ara la qüestió basca s'ha de refredar i moure el mínim possible, almenys fins que s'acompleixin les demandes d'autodissolució d'ETA i lliurament d'armes que reclama aclaparadorament l'entorn social i mediàtic dels populars.
L'esquerra abertzale, però, també s'està movent molt en el territori de la justícia, per forçar almenys l'acostament de presos, i pressiona en sentit contrari amb aliats externs. Tothom reconeix el valor de juristes notables com Miguel Castells i Iñigo Iruín, respectats en les més altes magistratures de l'Estat, i la bona praxis d'advocats com Jone Goiricelaia i Kepa Landa. Compten, a més a més, amb l'assessorament d'altres prestigiosos acadèmics del dret que no tenen res a veure amb el conflicte basc. Amb ells han posat damunt de la taula la figura de la "justícia transicional", aplicable en situacions en les quals, segons el seu parer, es pot inscriure el final d'ETA.
Presos i exiliats
La proposta d'aplicació de la "justícia transicional" per resoldre el tema de presos, exiliats i desmantellament d'arsenals, té poques possibilitats d'èxit, comentaven a l'ARA diverses fonts jurídiques, encara que farà un paper en l'estratègia de la pressió jurídica. Es tracta d'una figura treballada per experts de les Nacions Unides en dret internacional de cara a garantir la no-vulneració dels drets humans en el trànsit d'estats no democràtics a democràtics. La idea d'una "segona transició", propugnada des del nacionalisme basc transversal, molt ben argumentada pel catedràtic de la UPV Ramón Zallo, té tanmateix poca chance de quallar fins i tot en els sectors més garantistes de la magistratura espanyola.
La via López
Els magistrats progressistes consultats coincideixen a afirmar que la via que ha obert el govern basc de Patxi López -amb el desenvolupament del programa de reconeixement i atenció de totes les víctimes, incloses les d'abusos policials, que dirigeix Manuela Carmena, advocada en molts casos davant els tribunals franquistes i després cofundadora de Jutges per la Democràcia- té més probabilitats. L'altra via és, segons les mateixes fonts, la capacitat de generar opinió crítica a favor de la desactivació de les mesures antiterroristes, com la detenció incomunicada, l'autoinculpació policial com a prova, la doctrina Parot, la intervenció de les comunicacions i els beneficis penitenciaris.
Els magistrats conclouen que ara és un bon moment per posar en qüestió totes aquestes mesures d'excepció, perquè si no hi ha el perill que es quedin per sempre en l'ordenament jurídic.
