Publicitat
Publicitat

EUSKADI LA FI DE LA VIOLÈNCIA

Cinquanta anys d'una relació que ha influït en l'art

El conflicte a la cultura basca

La cultura basca dels últims 50 anys no es pot deslligar d'un conflicte que ha influït en l'obra i en la vida de cineastes, escriptors, músics i artistes plàstics, de manera explícita o com a context.

La polèmica que hi va haver després de l'estrena de la pel·lícula de Julio Medem La pilota basca. La pell contra la pedra (2003) evidencia fins a quin punt el conflicte polític ha determinat la cultura del País Basc. La intenció del documental, en paraules del mateix Medem, era "oferir, des de la diversitat, un retrat dels múltiples aspectes d'un vell problema, de base nacionalista, i la conseqüencia més devastadora del qual és la persitència de la lluita armada d'ETA".

El cineasta de Sant Sebastià asseia davant la càmera diversos agents del conflicte basc, entre els quals hi havia artistes com l'escriptor Bernardo Atxaga i el músic Fermin Muguruza. I la banda sonora la signava Mikel Laboa, un dels fundadors del moviment cultural Ez Dok Amairu, que aplegava altres músics i poetes com Benito Lertxundi i Xabier Lete i escultors com Jorge Oteiza i Néstor Basterretxea. Ez Dok Amairu (No hi ha tretze), una mena de Setze Jutges multidisciplinaris, van funcionar entre 1965 i 1972. El grup buscava unir totes les disciplines artístiques basques amb un objectiu comú: la recuperació de la identitat cultural, tal com havia propugnat Oteiza el 1963 al llibre Quousque tandem…! Assaig d'interpretació de l'ànima basca .

La força de l'escultura

En els anys de la lluita antifranquista, les cançons de Laboa, Lertxundi i Imanol van ser un vehicle fonamental en la reivindicació de la llengua, però el principal actiu cultural basc va ser l'escultura, sobretot per la força de les obres d'Oteiza i d'Edurado Chillida, i també per una rivalitat entre tots dos que es va allargar fins a finals dels 90. També va ser decisiva l'aportació d'Agustín Ibarrola, que compaginava la pintura i l'escultura amb un activisme polític i social que el va dur a la presó.

L'evolució posterior d'Ibarrola és un exemple de la complexitat del conflicte basc. L'autor de les pintures del bosc d'Oma va passar de la lluita antifranquista com a militant del Partit Comunista d'Euskadi a rebre amenaces per la seva implicació amb les víctimes del terrorisme com a membre del Fòrum Ermua.

Els pioners dels anys 60 van seguir presents un cop mort Franco, però el protagonisme cultural el van començar a tenir les generacions joves. A finals dels 70, BernardoAtxaga, Jon Juaristi, Manu Erzilla, Ruper Ordorika, Joxemari Iturralde i Joseba Sarrionandia van crear el grup literari Pott. El conflicte polític ha estat determinant en tots ells, però en cada cas d'una manera diferent. Per exemple, la literatura d'Atxaga, l'escriptor basc més traduït, retrata l'ànima basca, com deia Oteiza, des de l'al·legoria, sense abordar explícitament el conflicte. Ha calgut arribar al segle XXI per trobar noves veus que, com l'escriptor Unai Elgorriga o el cineasta Borja Cobeaga, no se sentin aclaparats pel conflicte.

Sarrionandia, en canvi, viu al moll de l'ós del conflicte des que va ser empresonat el 1980 per pertànyer a ETA. El 7 de juliol del 1985 va fugir de la presó de Martutene després d'un concert d'Imanol -es va amagar en un altaveu-, i des d'aleshores viu en la clandestinitat. Això no obstant, ha continuat escrivint, sobretot poesia, i acaba de guanyar el premi Euskadi de literatura 2011 per l'assaig en euskera Som moros entre la boira ?

Els anys radicals

La fugida de la presó de Sarrionandia va inspirar la cançó Sarri, Sarri que Kortatu va incloure en el seu primer àlbum. Sobre una base musical dels jamaicans Tots and The Maytals, el grup dels germans Muguruza feia una exaltació de Sarrionandia. És un dels posicionaments artístics més explícits del conflicte basc, però no l'únic.

Durant els anys 80, i aixoplugats sota l'etiqueta de rock radical basc , molts grups de punk-rock van abordar temàtiques de confrontació. Aparentment, hi havia un front comú alineat amb les postures polítiques d'Herri Batasuna, tot i que ben aviat van sorgir discrepàncies i cada grup va seguir un camí diferent, també perquè en alguns casos tenien més pes les conseqüències socials de la reconversió industrial que la qüestió nacional. En la música posterior, la radicalitat va ser substituïda per la constant evolució cap a postures més dialogants de Fermin Muguruza, primer amb Negu Gorriak i després en solitari, i per la introspecció poètica de cantautors com Anari i Jabier Muguruza.

Pel que fa al cinema, Imanol Uribe és qui ha retratat més el conflicte basc, en pel·lícules com La fuga de Segovia , La muerte de Mikel i Días contados . Julio Medem ho va fer a Vacas , buscant les arrels abans de la Guerra Civil. I Gorka Merchán, fixant el punt de vista en l'home que vol evitar que el seu nebot prengui el camí de la violència a La casa de mi padre .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT