Arabista i periodistaLes actuals revoltes del món àrab tenen en comú el desig popular de fer fora vells dictadors, de posar fi a la corrupció i d'adaptar les bases polítiques, socials i econòmiques dels respectius països als nous temps. A més, cada crisi compta amb una sèrie d'elements locals que influeixen en el sentit que pren la revolta. En el cas del Iemen, aquests elements són nombrosos, i la complexitat de la seva situació política i social dificulta la comparació d'aquest país amb els del seu entorn.
Per començar, a diferència de Tunísia i Egipte, el president Ali Abdul·lah Sàleh compta amb la fidelitat de bona part de les forces de seguretat. Els dictadors Ben Ali i Mubàrak van situar els familiars directes en llocs estratègics del món dels negocis i de l'aparell del partit, mentre que Sàleh ha col·locat molts parents a la cúpula de la policia i l'exèrcit. D'altra banda, els seguidors de Sàleh, que fa 33 anys que és al poder, han sortit al carrer per contramanifestar-se i han demostrat tenir una capacitat de convocatòria significativa.
L'estructura social del Iemen també és força diferent de l'estructura de la resta de països revoltats. El fet que la societat es basa en bona mesura en els vincles tribals només permet comparar la seva situació a la Líbia de Gaddafi. En ambdós casos, la feblesa de les institucions estatals ha permès als dictadors dirigir un país en certa mesura desarticulat, a partir de les aliances amb certes tribus. Com ha passat a Líbia, els soldats i polítics iemenites que no pertanyen a la tribu del president s'hi han girat en contra. Amb tot, Sàleh encara té marge de maniobra per superar la pressió perquè compta amb el suport de les tribus rivals dels opositors que l'assetgen.
Les forces de seguretat, com l'opinió pública, també s'han dividit entre partidaris i opositors del govern. El germanastre de Sàleh i comandant de l'exèrcit, Ali Mohsen al-Ahmar, ha defensat amb les seves tropes els manifestants dels atacs de la policia. Ha provocat una fractura en el si del règim però només ha aconseguit sumar a la seva causa una part de les tropes.
Un candidat a la presidència
En aquest context de crisi, ha aparegut un clar candidat a la presidència: el xeic Hamid al-Ahmar, líder de la principal tribu del país i del principal partit de l'oposició, l'Islah. Al-Ahmar s'ha adonat que la crisi li ofereix l'oportunitat de substituir el president Sàleh i ha ordenat als seus que pressionin la direcció del règim amb tots els mitjans. Per això no és casualitat que bona part dels membres del partit governamental que han dimitit els últims dies tinguin vincles de sang amb la família d'Al-Ahmar. Reclamen la seva dimissió immediata i es neguen a negociar amb el president els termes de la seva sortida.
Finalment, el futur del Iemen passa, més que qualsevol altre país àrab revoltat, per les decisions que es prenen fora de les seves fronteres. L'Aràbia Saudita considera el Iemen un país satèl·lit i sempre hi ha interferit, però de moment no mou fitxa i resta a l'expectativa. El principal temor dels saudites és que la guerra que lliura Sanaa contra els rebels xiïtes del nord del país s'estengui a l'altra banda de la frontera: a la regió xiïta ismaïlita del sud del regne wahhabita i a la regió petroliera del nord-est, on es concentra la comunitat xiïta més propera a l'òrbita de l'Iran.
Occident tem un feu per a Al-Qaida
En un altre front, una de les conseqüències que pot resultar d'aquesta suma de conflictes preocupa especialment la comunitat internacional. Fa anys que des d'Occident es vaticina que un buit de poder al Iemen pot afavorir Al-Qaida i la seva estratègia de fer d'aquest país una base estable per organitzar atemptats terroristes a tot el món. Cal tenir en compte que justament la majoria de militants d'Al-Qaida són iemenites.
