Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ POLÍTICA EMPANTANEGADA

La retirada dels 25 diputats de l'Assemblea Constituent obre una crisi política

La nova Constitució d'Egipte enfronta Laics i islamistes

Egipte viu una greu crisi política després de l'enfrontament entre laics i islamistes a l'Assemblea Constituent. Alhora hi ha un xoc entre els Germans Musulmans i la junta militar pel futur del govern.

Per definició, tota transició política és un viatge tumultuós de destí incert, ple de paranys, conflictes i lluites de poder. I la transició egípcia no està sent precisament una excepció. L'última crisi s'ha obert pel desacord entre els partits polítics sobre la composició del comitè que ha de redactar la nova Constitució, clau en l'edificació del nou sistema polític que ha de substituir la dictadura de Hosni Mubàrak.

Dimecres es va celebrar la primera sessió de l'Assemblea Constituent enmig d'una forta polèmica, ja que no hi van assistir una quarta part dels seus membres en senyal de protesta pel control que tenen les forces islamistes d'aquest òrgan. La majoria dels membres que han anunciat la seva retirada del comitè pertanyen a partits laics, però també s'hi compten sindicalistes, acadèmics, els representants de l'església cristiana copta i, fins i tot, d'Al-Azhar, la principal institució religiosa de l'islam sunnita.

D'acord amb una decisió del Parlament, dominat pel Partit de la Llibertat i la Justícia (PLJ), la marca electoral de l'històric moviment islamista dels Germans Musulmans, l'Assemblea Constituent està formada per 50 diputats i 50 representants de la societat civil. Si bé els diputats del PLJ i la coalició salafista Nour -islamistes radicals- només sumen 36 dels 100 membres del comitè, els partits laics sostenen que almenys la meitat dels representants de la societat civil són de tendència islamista, cosa que els atorga una còmoda majoria, suficient per fer la nova carta magna al seu gust.

"L'elecció dels membres de l'Assemblea Constituent ha estat segrestada pels Germans Musulmans i els salafistes. Fem una crida a tots els egipcis a boicotejar-la", va declarar el Tagammu, l'històric partit comunista egipci, arran de l'elecció del comitè. En vista del temor que els islamistes aprovin una Constitució que no garanteixi els drets individuals i de les minories, més d'una quinzena de partits i ONG han format una coalició que té previst redactar un text alternatiu.

Els militars prenen la iniciativa

La junta militar, la institució que governa el país des de la caiguda de Mubàrak, ha aprofitat les tensions entre islamistes i laics per recuperar la iniciativa política. El president de la junta, Hussein Tantawi, es va reunir dijous amb els partits del parlament per mediar en la crisi.

Com a solució de compromís els Germans Musulmans van acceptar substituir deu dels seus diputats a l'Assemblea per legisladors o personalitats d'ideologia laica. No obstant això, diversos partits liberals van rebutjar aquesta oferta, i aposten per tornar a elegir els cent membres del comitè. Amb les negociacions en un punt mort, el conflicte ha arribat als tribunals, i s'espera que el 10 d'abril el Suprem emeti el seu veredicte.

Com si no en tinguessin prou amb la "guerra constitucional", els Germans Musulmans han obert un nou front de batalla amb un dur comunicat contra la junta militar a causa del seu suport "absurd" al govern liderat per Kamal Ganzouri. El dia següent, la cúpula militar va respondre amb un to amenaçador i va instar els Germans a no "oblidar les lliçons del passat", en una clara referència al pols que el moviment islamista va lliurar el 1954 amb l'exèrcit, i que va desembocar en la il·legalització del grup i l'empresonament de la seva direcció.

El xoc entre les dues institucions, les més poderoses del país, contrasta amb el clima d'entesa que havia governat fins ara les seves relacions des de la revolució. De fet, als mitjans de comunicació egipcis s'ha insinuat sovint l'existència d'un pacte entre la cúpula de l'exèrcit i els Germans Musulmans. Si n'hi va arribar a haver, està clar que s'ha trencat, ja que els islamistes ja han iniciat el procés per presentar una moció de censura contra el govern Ganzouri.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT