BARCELONAProjectat fa més de 150 anys, el canal Segarra-Garrigues havia de portar aigua del Segre a unes 70.150 hectàrees de les comarques de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià. De la superfície beneficiada, més de 47.000 hectàrees gaudirien de reg de transformació -cosa que faria possible passar de conreus de secà a regadiu-, i unes 23.000 hectàrees, de reg de suport -cosa que faria créixer la productivitat dels conreus de secà-. El primer tram de la faraònica infraestructura està en funcionament des del 2009, però els més de 300 milions d'euros que falten per acabar-la haurien de sortir del preu de l'aigua que paguen els regants. I, de moment, diverses circumstàncies estan provocant que pocs agricultors es decideixin a utilitzar aquesta aigua.
La protecció de les aus
Brussel·les obliga a limitar el reg en més de 40.000 hectàrees
La transformació dels conreus de secà en regadiu té un impacte en els ecosistemes que posa en perill els ocells esteparis, i una directiva de la Unió Europea vetlla per aquests ocells amb la figura de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA). El Segarra-Garrigues va ser denunciat per entitats ecologistes per incomplir la normativa, i el 2007 el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) els va donar la raó. D'aquesta manera, Brussel·les va obligar el Govern a ampliar les zones protegides a més de 40.000 hectàrees, en què el reg va quedar limitat, fent-lo menys atractiu per als pagesos.
Els canvis històrics
Menys pagesos disposats a fer inversions, i menys cabal
El Segarra-Garrigues també s'ha vist afectat per canvis històrics produïts en les últimes dècades. El projecte final es va definir fa uns 30 anys, però s'ha fet realitat en un moment en què hi ha molts menys pagesos que aleshores, i en què molts d'ells no són professionals. Així, les inversions necessàries per portar l'aigua a les finques i per a les instal·lacions de reg, que no baixen dels 6.000 euros, són difícils d'assumir. L'altre canvi important és el del cabal del riu Segre, que ha baixat molt els últims anys, cosa que fa que el Segarra-Garrigues competeixi amb el canal d'Urgell i que pugui tenir dificultats per cobrir tota la demanda. Una altra reticència per als possibles regants.
El preu de l'aigua
Bonificacions importants, però poc atractives per als pagesos
Fa unes setmanes, el Govern va establir en 0,088 euros per metre cúbic el preu final de l'aigua del Segarra-Garrigues. A més, es van anunciar bonificacions de fins al 75% en la part fixa de la tarifa i subvencions de fins al 40% de les inversions inicials. Tot i així, el preu per metre cúbic continua sent considerat car pels petits agricultors, que el veuen com un obstacle. D'aquesta manera, els grans latifundis serien els únics per als que el canal seria atractiu, amb un canvi de model agrícola a l'horitzó.
