La construcció vol més inversió en obra pública
El sector de la construcció demana a totes les administracions que redueixin un 10% la despesa. Això deixaria 22.000 milions d'euros per invertir en obra pública i generar 450.000 llocs de treball.
Barcelona"No es tracta de fer més retallades", repeteix diverses vegades el president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Rafael Romero. "El que proposem és que el sector públic disminueixi el seu nivell de despesa un 10% per dedicar els 22.000 milions d'euros que s'estalviarien de tot l'Estat a incrementar la contractació d'obra pública i a recuperar projectes que ara estan aturats", afirma.
Tot i que insisteix que hi ha "gran marge" per millorar la gestió pública i que descarta "retallar prestacions" en serveis a la ciutadania, posa com a exemple d'estalvi possible el tancament d'un centre d'atenció primària (CAP) a la nit en una comarca petita. El consum de totes les administracions públiques (central, autonòmica i local) suposarà aquest any el 20,3% del PIB a Espanya (el 16,2% a Catalunya), que representa 220.000 milions (34.000 milions en el cas català), segons les dades de CCOC. La possibilitat que es pugui destinar el 10%, 22.000 milions a Espanya i 3.400 a Catalunya, a obra pública podria reanimar l'activitat econòmica i generar 450.000 llocs de treball (70.000 a Catalunya).
Romero remarca en la presentació de la proposta d'aquesta setmana: "Des de la CCOC creiem que hi ha marge en l'actual política econòmica catalana i espanyola per impulsar la inversió pública en els pressupostos generals de l'Estat i de la Generalitat per al 2012". Més endavant afegeix: "Hem de combinar la consolidació fiscal amb el creixement de l'economia".
Amb tot, no concreta on s'han de fixar les millores en la gestió pública ni tampoc desgrana els projectes d'infraestructures que s'haurien de desencallar. Però torna a posar un exemple, en aquest cas la inversió feta fa temps que va possibilitar la connexió ferroviària amb la fàbrica de Seat a Martorell. "Aquest projecte aconsegueix augmentar la competitivitat d'aquesta factoria", afirma.
El president de l'associació empresarial que agrupa les 140 primeres empreses constructores espanyoles argumenta que els projectes a recuperar han de mantenir un equilibri entre "la coherència territorial i la funcional". Romero indica que les empreses que es beneficiarien més d'aquesta reactivació serien les pimes, "perquè els grans grups ja s'han diversificat i han incrementat la seva activitat en els mercats internacionals".
Menys projectes
Fins ara la reducció de la despesa s'ha centrat a retallar la inversió
Un altre exemple: Gisa, el principal gestor de la inversió de la Generalitat, ha passat d'adjudicar obres per 1.700 milions el 2010 a preveure per a aquest any només 50 milions, que augmentarien fins als 300 milions l'any que ve, si tot va bé.
Cau la licitació oficial
Les obres amb finançament públic es reduiran un 71% el 2011
La licitació oficial d'obres amb finançament pressupostari a Catalunya ha passat dels 3.572 milions dels primers nou mesos de l'any passat als 1.047 milions en el mateix període d'enguany. Per a tot l'any, la CCOC preveu uns 1.300 milions, sobre els 4.300 licitats el 2010, cosa que implica una disminució del 71% en només un any.
Pèrdua de llocs de treball
La construcció ha perdut 183.368 empleats en els últims 12 mesos
Per Rafael Romero, cap altre sector ha patit una retallada superior. Des del setembre del 2010 s'han perdut en el conjunt de l'Estat 183.368 llocs de treball, xifra que a Catalunya arriba als 30.928. La crisi iniciada el 2007 ha fet perdre la feina a un milió de persones, 139.000 a les comarques catalanes.
Protagonisme del sector
La recuperació de l'economia no pot prescindir de la construcció
La inversió pública en el sector durant el 2010 va representar només el 3,7% del PIB espanyol (el 3,1% a Catalunya). Aquest any es preveu que el percentatge es redueixi encara més, fins al 2,9% (el 2% a casa nostra). L'informe de la CCOC reconeix que en el passat les administracions han fet molts esforços inversors, encara que d'algunes no se'n va valorar suficientment la repercussió sobre l'activitat privada, i només van beneficiar l'activitat constructora. Aquest va ser el cas del pla d'inversió local del govern de José Luis Rodríguez Zapatero del 2009, que no va produir els efectes desitjats.
