És la prova de foc. La vara de mesurar que segellarà el final d'un procés que va començar com una gosadia d'Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i que ha conquerit més de 550 municipis catalans. Ara és Barcelona la que tira pel dret. Pel dret a decidir. La capital catalana carrega avui a les seves 505 urnes la responsabilitat de ser la cirereta del pastís. De la ciutat comtal depèn que la votació sobre la independència, cuinada, amanida i servida per la ciutadania -malgrat els cops de colze entre alguns partits polítics per apropiar-se-la-, deixi un regust més bo o més dolent. El moviment ja és, al marge de resultats, un èxit: el debat sobre la independència llueix ja al bell mig de l'agenda política catalana sense produir -a banda de les clàssiques excepcions- grans escarafalls.
Mobilitzar 1,4 milions de barcelonins empadronats de més de 16 anys és un repte titànic per a uns organitzadors que han escurat les seves butxaques i el seu temps lliure sense comptar amb el suport institucional. Més que en el resultat, que s'augura clarament decantat cap al sí a la independència, la vista estarà fixada en la participació. L'organització ha apostat per tocar de peus a terra i, basant-se en la radiografia de les dades amb què han tancat la consulta les ciutats de l'àrea metropolitana, han fixat el llindar de l'èxit participatiu en el 10%.
Però Barcelona Decideix és conscient que els 7.000 voluntaris que han greixat durant més de mig any la maquinària del 10-A s'hi han deixat suficientment la pell com per aspirar a superar el 12,17% de participació que va aconseguir la consulta de la reforma de la Diagonal. El sobreesforç per aconseguir-ho és evident. No poden disposar de tots els col·legis electorals d'una convocatòria oficial, però han aconseguit fixar 347 punts de votació. La meitat són amb carpa a l'aire lliure -creuen els dits perquè faci un sol de justícia que convidi els barcelonins a passejar- en llocs estratègics d'afluència, entre ells, la platja, perquè el dia de descans no pugui ser una excusa per defugir les urnes. La resta són locals d'entitats i associacions, escoles i, fins i tot, locals de negocis particulars, com restaurants o una lampisteria, i alguna parròquia que s'ha saltat la consigna del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. L'objectiu ha estat que votar no sigui una odissea.
Emblemàtic serà el col·legi electoral de capçalera de la jornada, a la Rambla, número 10. Allà hi haurà dues rellevants urnes: la que va ser utilitzada a Arenys de Munt i la d'Òmnium en què el president Artur Mas va posar fi al seu dilema votant sí a la independència. Es preveu un efecte crida. Tot i això, avui totes les urnes són de vital importància i estaran regentades per un dispositiu de 3.000 voluntaris -500 de fora de Barcelona-, que vetllaran pel bon funcionament de la jornada. A les vuit del vespre tancaran els col·legis electorals i a partir d'aleshores la seu de la UGT serà un rusc d'abelles que treballaran a contrarellotge i un focus d'expectació per als mitjans de comunicació. L'escrutini final no arribarà fins a ben entrada la nit.
Hi havia qui no confiava que la consulta arrelés a la capital, qui deia que provar de mobilitzar una ciutat tan gran era impossible, però ningú preveia que a Barcelona hi hauria un exèrcit de voluntaris capaços de demostrar, o almenys d'arromangar-se per intentar-ho, el contrari. I en tot aquest procés, reductes com la Falange són ja invisibles. S'ha guanyat en democràcia.
