Publicitat
Publicitat

El cop de timó d'Anna Simó

Sovint en política la pregunta més abstracta és la que aconsegueix la resposta amb més significança. Fent referència a les relacions de la Generalitat amb el govern espanyol, la diputada d'Esquerra Anna Simó va demanar ahir al Parlament a Artur Mas "un cop de timó". Així, sense més: un cop de timó. La frase és d'una retòrica molt visual, fins i tot té un punt èpic, però potser caldria concretar-la més, tal com va demanar el president de la Generalitat. Simó va continuar brandant la idea del "cop de timó" i Mas, en el torn de rèplica, ho va dir clar, o com a mínim més clar que Simó: "No es deixi impressionar per una reunió a Madrid de la senyora Camacho. Aquest Parlament està molt per sobre d'una reunió a Madrid".

Simó havia posat en context la seva pregunta esmentant els contactes de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, amb el ministre espanyol d'Hisenda per negociar un pacte fiscal català à la PP . Simó va afrontar l'assumpte de manera poc concreta però va aconseguir posar el dit a la nafra: ¿el Parlament de Catalunya decideix el nostre futur? Jo en vaig sortir amb molts dubtes que això sigui així perquè, com el mateix Mas va advertir, només pel fet que hi ha unes normes que cal complir en el marc europeu, aquestes normes de dèficit i d'austeritat amb les quals avui ens hi va la vida, ja es demostra que aquí tenim poc a dir en els assumptes cabdals -assumptes una mica més urgents per a la societat que la interpel·lació que va fer Solidaritat de preparar les commemoracions d'aquí dos anys del 300 aniversari del fets del 1714.

El Govern se la juga amb el pacte fiscal, però Mas també va posar en joc el pes polític del Parlament en la necessitat de consensuar un pacte fiscal amb l'oposició. Des del PSC, Joaquim Nadal va oferir mà estesa i va demanar que no s'apliquin més retallades. Mas va advertir que la situació crida a més retallades. Això i les paraules d'Irene Rigau informant que el curs que ve els alumnes d'ESO estudiaran més hores de matemàtiques van ser els anuncis més impopulars que va fer l'executiu.

Hi ha cert punt d'esquizofrènia en els plantejaments de Mas: d'una banda, el pragmatisme català de sempre, de l'altra, la rauxa sobiranista. Hi ha gent que somia que Esquerra sigui el soci prioritari de CiU però ahir jo vaig intuir una complicitat entre Mas i Sánchez-Camacho que em recorda la d'un matrimoni. Mas i Camacho es van dir el nom del porc, però ho feien amb la cordialitat que dóna el frec de compartir dormitori. I, a més, els uneixen els interessos més bàsics: si els pares coincideixen que les drogues són dolentes per al fill adolescent, en el seu cas, CiU i PP tenen clar que els socialistes són Llucifer.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT