Publicitat
Publicitat

BRASIL DESPRÉS DE LULA

Dimiteixen dos ministres, però la presidenta manté la credibilitat

La corrupció al govern brasiler enrareix el mandat de Roussef

Dilma Rousseff no pot fer un govern a mida. La dimissió de dos ministres en set mesos de legislatura és la conseqüència negativa de la creació d'una coalició en què la presidenta ha hagut de fer casar l'herència de Lula, els interessos del mateix Partit dels Treballadors (PT) i la fam de poder d'uns aliats indispensables al Congrés.

Amb tot, la corrupció ha enrarit l'inici del mandat de Dilma Rousseff. La sortida del ministre de la Casa Civil, Antonio Palocci, i del ministre de Transports, Alfredo Nascimento, acusats de pràctiques il·lícites, han enterbolit el clima polític a Brasília. Però, tot i la consegüent pressió mediàtica, ni la popularitat ni la integritat de la presidenta se n'han vist afectades. Davant de l'opinió pública, la dirigent ha actuat honestament i s'ha convertit en la principal víctima d'aquesta situació. És innegable, però, que la imatge del seu equip ha patit un desgast fort, que pot restar-li credibilitat al llarg de la legislatura.

Rousseff es mostra ferma davant de la corrupció, però amb una capacitat d'acció limitada. La formació del seu govern no respon només als seus desitjos, sinó que és el resultat d'un exercici d'enginyeria que escenifica l'equilibri de poder que marcarà tot el seu mandat i del qual dependrà, en bona part, el seu èxit. Dilma, com els seus predecessors, es veu abocada a formar coalició amb molts partits per assegurar-se l'estabilitat necessària al Congrés i al Senat.

L'art d'agradar a tothom

En el cas de Rousseff, ha hagut d'aglutinar el llegat de Lula da Silva, que va imposar alguns noms de l'actual executiu, els interessos de l'aparell del Partit dels Treballadors, que no sempre estan en línia amb els de l'expresident obrer, un partit frontissa com el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), especialista a acumular càrrecs, i uns aliats que exigeixen la seva quota de poder en ministeris i empreses estatals. Així, Dilma intenta transmetre fortalesa i serenor enmig d'una foguera de les vanitats, però el magma resultant no és l'ideal per a un cap de govern.

El sistema brasiler d'elecció directa de president, diputats i senadors acaba convertint la governabilitat amb una qüestió central. La formació d'aliances incòmodes, amb estranys companys de viatge, i l'harmonització d'una pluralitat d'idearis i d'interessos són un sacrifici indispensable per a l'executiu.

En aquest context, la manca de maduresa d'una democràcia jove i sense tradició i la inexistència de controls rígids i severs acaben sent un caldo de cultiu procliu perquè la corrupció aflori i impregni una casta política intocable que es mou amb absoluta impunitat.

Rousseff no defalleix

La tenacitat de la presidenta no és un argument suficient per vèncer un dels mals endèmics incrustats a la classe política. Dilma s'ha de conformar a anar guanyant petites batalles. De moment, l'escàndol del ministeri de Transports li ha servit per a espolsar-se de sobre una part dels integrants del Partit de la República (PR), del qual formen part el ministre Nascimento i els seus col·laboradors.

La societat civil brasilera, que ja va sortir al carrer el 1992 per forçar la sortida del president Fernando Collor de Mello, mostra ara la seva cara més apàtica i indolent davant del degoteig de denúncies dels últims anys. L'esperança d'introduir un nou tarannà amb pràctiques ètiques es va esvair amb Lula.

Quan el PT va arribar al poder era un símbol nacional de la tolerància zero davant dels corruptes, però molt aviat va perdre la seva virginitat. La descoberta d'una xarxa il·lícita de suborns a diputats per garantir la tan preuada estabilitat parlamentària va convertir-lo en un partit com qualsevol altre dins del panorama brasiler.

El braç dret de la candidata

Malgrat tot, la presidenta Rousseff es manté indemne a les acusacions de corrupció que han afectat el seu entorn en l'últim any. El primer cas va tenir lloc el setembre passat, quan encara era candidata a la presidència, i va significar un cop molt dur. El seu braç dret, Erenice Guerra, que l'havia substituït al capdavant del ministeri de la Casa Civil i que aspirava a ser ministra, va haver de deixar el càrrec perquè un fill seu va cobrar comissions d'empreses que van rebre finançament del Banc Nacional de Desenvolupament Social.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT