Publicitat
Publicitat

La corrupció no passa factura

Camps guanya però l'oposició més dura surt reforçada.
JOAN GARÍ

La notícia diu que el PP ha guanyat les eleccions al País Valencià, però els matisos, com sempre, no són poc importants. En primer lloc, hi ha aquests 68.000 vots que Camps ha perdut en relació al 2007. Llavors va aconseguir el suport del 52,17% de l'electorat i diumenge passat, en canvi, es va haver d'acontentar amb el 48,53%. Gürtel, d'alguna manera, ha passat factura. I si el mos no ha estat més dolorós és, purament, per la debacle socialista a tot l'Estat.

El PSPV de Jorge Alarte, en efecte, ha passat de 838.987 vots fa quatre anys a uns exigus 684.893, amb una participació molt semblant. Per sota, doncs, de la barrera psicològica del 30%, aquella que separa la simple derrota de l'escombrada. La situació encara és més penosa quan se sap que els socialdemòcrates valencians han perdut les dues grans ciutats que encara conservaven, Elx i Gandia. A canvi, això sí, estan en condicions de governar Alcoi, Ontinyent, Oriola i Vila-real, ciutats mitjanes que abans estaven en mans del PP. En aquest últim municipi, per exemple, el PSPV i tres partits més a la seua esquerra poden unir-se i vèncer així els populars.

Tanmateix, l'autèntica novetat de la jornada es localitza a la ciutat de València. Ací, i per primera vegada en l'actual democràcia, la coalició nacionalista d'esquerres Compromís ha aconseguit representació. Els valencianistes d'Enric Morera i Mònica Oltra (fuet de Camps a les Corts i amb gran presència mediàtica) hi han penetrat com un vendaval, conquistant el 9% dels vots (35.881 electors, tres regidors). Hi ha ajudat, sens dubte, que la llista municipal estigués encapçalada per Joan Ribó (Manresa, 1947), excoordinador d'Esquerra Unida (EUPV) i un dels actius més sòlids de Compromís. Mentrestant, el PSPV s'afonava fins als 8 regidors i la mateixa Rita Barberà -l'eterna, la inexpugnable- es deixava a la gatera 4 punts, tot i conservar una còmoda majoria de 20 regidors. Compromís obté 375 regidors, un rècord històric.

Multipartidisme

El resultat global és que s'allunya el fantasma del bipartidisme tant a l'hemicicle del Cap i Casal del Regne com al Parlament autonòmic. Els sufragis d'esquerres s'han redistribuït entre els 33 diputats socialistes, els 6 nacionalistes i els 5 d'EUPV. Això situa els primers en la tessitura de replantejar-se en profunditat la seua aposta ideològica per a tornar a ser alternativa. Alhora, tant Compromís com EUPV estan en bones condicions per a assaltar el Congrés de Diputats l'any que ve. Veurem què passa.


Un retorn al govern que no és més que demèrit dels altres.
PERE ANTONI PONS

Quan va ser nomenat president del Partit Popular de les Illes l'any 2009, José Ramón Bauzá va dir que regeneraria el PP balear i li trauria l'etiqueta de partit corrupte que portava enganxada des que van sortir a la llum les malifetes de l'últim govern de Jaume Matas (2003-2007). Aquella voluntat inicial de regeneració es va concretar en la no inclusió d'imputats a les llistes electorals, cosa que va significar deixar-ne fora alguns dirigents històrics.

És aquesta la clau de la inapel·lable victòria dels populars illencs, amb majories absolutes a tot arreu menys a Formentera? No. O no del tot. No es pot oblidar que, si bé el PP ha aconseguit set diputats més que fa quatre anys, ha tret gairebé el mateix nombre de vots. Això fa pensar que el seu èxit no ha estat tant per mèrit propi com per demèrit dels seus adversaris.

La majoria de l'electorat balear té una mentalitat política subsidiària de Madrid: no vota en funció del que succeeix en la política del seu territori sinó del que es diu i es cou en l'escenari polític estatal. En aquest sentit, el PSIB-PSOE ha estat víctima de la ineficàcia del govern Zapatero a l'hora d'afrontar la crisi. El desgast contagiós de ZP ha provocat que més de 26.000 electors que fa quatre anys votaren el partit de Francesc Antich ara s'hagin decantat per altres opcions progressistes. O bé per l'abstenció.

Tanmateix, el trumfo crucial dels populars ha estat el que li han servit en safata Convergència per les Illes (ex-UM) i la Lliga Regionalista, de l'expopular Jaume Font. Tots dos partits tenien aspiracions de convertir-se en la referència del mallorquinisme de centredreta i per això no han concorregut junts a les eleccions. Resultat: cap dels dos ha aconseguit representació parlamentària. En total, són prop de 25.000 vots que, sumats, els haurien permès de superar el llistó del 5% i treure dos o tres diputats. En no fer-ho, han afavorit el PP.

Èxit agredolç d'una excoalició

PSM-IV-ExM són els únics que han resistit l'envestida popular, cosa que els ha permès conservar els cinc escons que van treure fa quatre anys, quan es van presentar amb les sigles del Bloc. Un èxit agredolç perquè, si s'hagués reeditat aquella coalició, no s'haurien tudat els prop de 10.000 vots d'EUIB i els 5.000 d'Esquerra Republicana.

Bauzá ha dit que sol·licitarà auditories a totes les àrees de govern. També podria repartir pastissets entre els seus adversaris. Per agrair-los els serveis prestats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT