Publicitat
Publicitat

Francesc Cabana: "Estan creant gegants financers"

Reflexió "Ens hem de preguntar si els actius immobiliaris tòxics que tenen els bancs ho són realment" Sentència "Tot passa per la famosa unitat de mercat"

L'advocat nascut el 1934 encara s'emociona quan respon alguna pregunta sobre Banca Catalana. Ha passat molt de temps, gairebé 30 anys, però Francesc Cabana manté viva la seva memòria ara que Unnim ha anat a parar al BBVA, a les mateixes mans que el banc que va dirigir. L'historiador del sistema financer català parla d'Unnim i de CatalunyaCaixa com dues víctimes més que quedaran engolides en un sistema de grans entitats.

Com ha vist la subhasta d'Unnim? S'assembla amb el que va viure a Banca Catalana?

No passa ni un sol dia que no pensi en aquell procés, des de l'11 de juny del 1982, quan es va difondre una falsa nota de suspensió de pagaments, que va provocar que els clients comencessin a treure els diners de Banca Catalana. El procés amb Unnim ha estat ben diferent i molts anys després, però l'esperit segueix sent la preservació de la unitat de mercat, que a vegades sento dir als membres del govern de Mariano Rajoy. Així ha passat també amb l'aeroport del Prat i la seva relació amb Aena. A mi només m'interessa la unitat de mercat amb Europa.

Què pensa d'aquesta segona onada de fusions encetada?

Estan creant gegants financers. Al final, el problema serà veure qui controlarà a qui, si el govern central als bancs o a l'inrevés. Les administracions acabaran depenent de si un determinat banc els vol finançar una emissió de bons. Jo ara veig que de 10 caixes que hi havia a Catalunya fa ben poc temps, ara només n'hi ha una i que, a més, té forma de banc. Hem vist el futur d'Unnim i a l'octubre veurem el de CatalunyaCaixa.

Alguna esperança?

A Espanya funciona des de fa molt de temps el sistema borbònic.

¿Però també hem fet malament alguna cosa des de Catalunya?

Esclar que sí. Històricament en tenim molts, d'exemples. Al Banc de Barcelona, per exemple, hi va haver un gran pecat de la burgesia catalana, i al Banc de Catalunya, un excés de concentració de riscos. Pel que fa a Banca Catalana, hi ha haver un interès clar de l'esquerra espanyola perquè no continués. En aquest cas, el gran beneficiat va ser el Banc de Biscaia, perquè la compra li va permetre créixer i plantejar més tard una fusió d'igual a igual amb el Banc de Bilbao. El llavors conseller delegat del Biscaia, Pedro Toledo, va reconèixer que va ser un gran encert.

Però el BBVA va mantenir la marca molts anys. No pot passar el mateix amb Unnim?

Jo em vaig indignar molt quan vaig veure que es carregaven la marca de Banca Catalana, tot justificant que es tractava d'una marca regional. L'havien convertit ells en una marca regional. Miri, amb una dada en tindrà prou per veure si la integració de Banca Catalana va ser profitosa per al BBVA. Només una operació, la venda que al cap dels anys van fer de la seu de la Diagonal de Barcelona al Grupo Planeta, va compensar el que els va costar l'adjudicació de l'any 1984 que va fer el Banc d'Espanya.

Acaba de tocar el tema immobiliari, que sembla que ha provocat tots els mals i ha generat aquesta concentració d'entitats...

Ens hem de preguntar si els actius immobiliaris anomenats tòxics ho són realment. Això només ho sap el Banc d'Espanya, i aquesta és la pregunta del milió. Moltes vegades, quan no hi ha oferta per un solar es diu que el seu valor és zero. Això no és ben bé així. Si al cap d'uns anys el mateix terreny concentra un munt de compradors, llavors direm que el valor és un altre. Aquesta contradicció passa des de fa molt de temps en el sector immobiliari.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT