Publicitat
Publicitat

L'EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

El padró revela que hi ha 15.581 immigrants menys que fa un any

La crisi fa caure per primer cop el nombre d'estrangers

Per primera vegada baixa el nombre d'estrangers a Catalunya. L'últim padró d'habitants de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) revela que hi ha 15.581 immigrants menys que ara fa un any.

La crisi econòmica és la causa que la població d'estrangers baixi per primer cop a Catalunya. L'últim informe de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) xifra en 1.182.957 el nombre de persones d'origen forà que l'1 de gener del 2011 vivien a Catalunya, un 15,7 per cent de la població. Aquesta dada significa un descens de 15.581 persones i confirma la tendència detectada ja els últims mesos en alguns ajuntaments. Malgrat que percentualment la dada és poc significativa -representa només una baixada de l'1,3 per cent-, sí que significa un gir demogràfic que ja es va començar a detectar el 2009, quan el creixement de la població estrangera va ser testimonial a Catalunya, de només 4.000 persones.

El director del grup de recerca interdisciplinari sobre immigració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Ricard Zapata, relaciona directament aquestes dades amb la crisi econòmica: "La població immigrant que arribava tradicionalment a Catalunya treballava en els sectors laborals que han estat més afectats per la crisi". És per això que, per una banda, ha baixat l'arribada d'estrangers que es volen establir al país, però al mateix temps també ha augmentat el nombre d'immigrants que tornen als seus països d'origen a causa de les dificultats econòmiques.

Més mobilitat territorial

Zapata es refereix també a un altre fenomen que s'ha detectat ja en els últims anys, a partir de l'inici de la crisi, i és l'elevada mobilitat territorial de la població estrangera. "S'ha notat especialment a Barcelona, perquè molta immigració s'ha desplaçat a ciutats de l'àrea metropolitana. Però aquest fenomen és exportable entre comunitats autònomes, ja que una part del col·lectiu es mou pel territori en funció de les ofertes de feina o les oportunitats econòmiques que vagin sorgint", explica el director del grup de recerca de la UPF. Això explicaria que malgrat que en el conjunt de l'Estat espanyol la població immigrant també ha baixat (vegeu el gràfic), en algunes comunitats autònomes com Andalusia, el País Basc o Extremadura hi ha hagut en l'últim any un increment dels estrangers.

"Segurament si analitzéssim a fons aquestes dades hi trobaríem raons laborals de feines específiques repartides per tot el territori", diu Ricard Zapata, que també valora de manera positiva l'esforç de la secretaria d'estat d'Immigració per facilitar el retorn als països d'origen dels immigrants que vulguin.

L'últim padró de l'INE xifra en 7.535.251 el nombre d'habitants a Catalunya, només un 0,3 per cent més que un any enrere. A l'Estat espanyol, segons aquest mateix informe, hi havia empadronades l'1 de gener 47.150.819 persones, un 0,4 per cent més que fa un any. Per nacionalitats, la comunitat estrangera més nombrosa a l'Estat és la romanesa (864.278 persones), seguida de l'originària del Marroc, que són 769.920. A més distància hi ha els britànics (390.880), els equatorians (359.076) i els colombians (271.773). La taxa de població estrangera en el conjunt de l'Estat és del 12,2 per cent, més de cinc punts per sota de la catalana.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT