Publicitat
Publicitat

CRISI ALIMENTÀRIA LA CRISI DEL CONSUM

¿Són suficients els controls a què sotmetem tot el que mengem? Associacions de consumidors i experts en seguretat alimentària intenten respondre a aquesta qüestió

La crisi dels cogombres reobre el debat sobre la seguretat dels aliments

Contaminants i bacteris amenacen els aliments que mengem. Per aturar-los hi ha unes estrictes mesures de control que no sempre funcionen. Estem prou protegits?

Com podem saber si els tomàquets, les hamburgueses, els ous o el peix que mengem habitualment estan en bon estat? La crisi dels cogombres ha posat en relleu la desinformació que hi ha sobre l'estat dels aliments i la confiança cega amb què els consumidors compren i consumeixen tot tipus de productes.

Sönke Lund, advocat especialitzat en dret alimentari i de consum, explicava ahir que actualment "els controls alimentaris són correctes però no poden ser perfectes perquè no s'arriba mai a tot arreu" . "Els estats no tindran mai prou capacitat per controlar tota la producció alimentària d'un país, per això els responsables de l'estat dels aliments són els productors i els altres protagonistes de la cadena de distribució", segons aquest expert, soci del bufet Monereo Meyer Marinel·lo.

Els mecanismes de control que es fan a tots els aliments que consumim a Catalunya afecten la producció primària, els transformats i la cadena de distribució i venda. Des de l'Agència de Seguretat Alimentària expliquen que els controls de tota la producció primària, que inclou l'agricultura, la ramaderia i el conreu, són a càrrec del departament d'Agricultura. Pel que fa als aliments transformats, el control depèn del departament de Salut, que disposa de diferents programes per controlar i garantir la bona qualitat dels productes. Finalment, pel que fa als controls d'aliments que venen empreses minoristes, de distribució i de restauració, la competència és de l'administració local. Segons explica Glòria Cugat, de l'Agència de Seguretat Alimentària, aquests controls "es duen a terme de manera constant". D'altra banda, diu, "hi ha les anomenades xarxes d'alerta, una a nivell europeu i una a nivell estatal, que centralitzen i vehiculen tots els incidents relacionats amb aliments".

Sönke Lund, que treballa habitualment amb aquestes alertes, deia ahir que "s'activen de manera molt habitual". Els casos més freqüents a nivell europeu "són els de productes alterats per la presència de contaminants".

I quins són els contaminants més comuns? Lund posava en primer lloc les dioxines, "que causen problemes en tot tipus d'aliments, des de la carn fins a la llet". En segon lloc parlava dels pesticides, "que són en verdures i fruites", i "dels metalls pesants que hi ha a l'interior de peixos i mariscos". I, a més, hi ha la salmonel·la, un dels bacteris més coneguts, que "segueix sent la responsable de moltes intoxicacions alimentàries", explicava.

Denúncia dels consumidors

Les associacions de consumidors creuen que aquest sistema d'alertes alimentàries no funciona bé. Montse Torrent, presidenta de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), assegurava a l'ARA que el sistema ha fallat perquè "Alemanya va donar una notícia molt greu, que afectava molts sectors, sense contrastar-la". Torrent assegura que les autoritats espanyoles i catalanes "tampoc han sabut respondre bé" i critica que "no van donar cap tipus de missatge als consumidors, no se'ls va donar informació, ni mesures preventives, ni consell sobre coses a evitar". En la mateixa línia, Rubén Sánchez, portaveu de FACUA-Consumidores en Acción, va dir ahir que "la falta de transparència d'algunes administracions, com l'alemanya, crea molta desconfiança". Aquesta organització demana que la crisi dels cogombres serveixi per "millorar la gestió d'aquests casos". "Cal que el Govern convoqui les associacions de consumidors, tal com ho ha fet amb les associacions d'agricultors, per donar-nos tota la informació d'aquestes situacions".

A més, Sánchez va criticar que la xarxa d'alerta alimentària de l'Estat "és secreta" i això "no permet saber quins són els aliments que es retiren del mercat per problemes de salubritat". Per ell això és "un problema afegit per als consumidors que potser han comprat un producte tòxic i no ho saben".

Sönke Lund destacava, per la seva banda, que el cas dels cogombres deixa clar que "cal millorar la col·laboració entre els organismes nacionals i els estats per reaccionar de manera més ràpida". Aquest expert entén que les administracions "prefereixin pecar de prudència quan hi ha un risc per a la salut pública" però reconeix que tant a nivell català com europeu "falta informació". "Els agents implicats en els casos de problemes alimentaris han de donar instruccions concretes als consumidors, mesures d'higiene, consells de consum..." Segons Lund, no només l'administració és responsable de dur a terme aquesta tasca: "Les agències de seguretat alimentària, les organitzacions de consumidors i d'agricultors han d'informar la gent, tots els sectors interessats han de participar si hi ha un cas d'alarma social".

D'altra banda, l'ONG Grain va publicar ahir un informe en què denuncia que els mecanismes de control dels aliments, com el que va inculpar falsament els cogombres espanyols, "estan en mans de grans corporacions del sector que marquen les regles". Segons l'organització, la globalització de la indústria ha provocat que les empreses només busquin "maximitzar els beneficis en detriment de la seguretat alimentària". Per acabar amb això, demanen que els governs i els consumidors apostin per els agricultors locals.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT