Publicitat
Publicitat

EL RESCAT GREC

Cinc anys seguits de recessió han disparat les xifres d'atur i de població en risc de marginació social

La crisi enfonsa Grècia en la pobresa i la desesperança

Grècia no és un país pobre però la degradació se l'està menjant. La protesta ha envaït les façanes de pintades i cartells. L'austeritat ha esquitxat d'edificis abandonats les grans avingudes. La pobresa és en cada semàfor, venent flors o mocadors de paper. Sota els portals embolicats amb mantes per dormir al ras. Caminant per la ciutat arrossegant un carro de supermercat. O demanant en cada cantonada. Les últimes dades oficials són del 2009, però aleshores ja es calculava que tres milions de grecs -un 27,7% de la població- vivien sota el llindar de la pobresa. Des d'aleshores l'atur ha seguit pujant i els subsidis per desocupació es limiten a una paga que no supera els 500 euros al mes i que desapareix al cap d'un any.

Vasili té 33 anys i treballava en el servei de handling de l'aeroport fins que el van despatxar de la feina. El mes passat va cobrar els últims 450 euros de la prestació de l'atur. Encara no ha trobat una altra feina.

La xifra de desocupats ha arribat al 21% -un milió de persones sense feina en un país d'11 milions d'habitants-. Els treballadors amb feines precàries i sous de misèria no engreixen les estadístiques oficials d'atur, així que els sindicats asseguren que en realitat és més alta.

Aquella Atenes de l'eufòria pre-olímpica, que s'havia rentat la cara, que havia modernitzat carreteres i que se sentia orgullosa de la seva transformació, ha desaparegut. Grècia va registrar el nivell més alt de suïcidis de la Unió Europea durant la primera meitat del 2011. Segons dades del ministeri de Sanitat, els suïcidis van créixer un 40% en només un any i els experts ho atribueixen a la pressió de la crisi financera. Fa només tres anys, eren a la cua de l'estadística comunitària. "La paciència dels grecs s'ha esgotat", explica Dionisis Hionis, professor d'economia a la universitat de Tràcia. "La gent no veu el final de la recessió ni el resultat de tants sacrificis", sentencia.

Les xifres oficials de desocupació s'han doblat en només un any i el nombre de grecs que viuen sota el llindar de la pobresa ha crescut un 60% en els mateixos dotze mesos.

Hionis entén que les noves mesures d'austeritat que ha d'aplicar el govern grec "rebaixaran el dèficit públic i ajudaran a controlar el deute", però adverteix que també "incrementaran enormement la pobresa". El professor està convençut que fins i tot si el programa supera l'escull polític del Parlament, "serà molt difícil d'aplicar perquè té la major part de la societat grega en contra".

Sense feina ni diners

Les dràstiques retallades dels últims anys han anat empobrint una població desesperançada. El nivell de consum ha caigut un 25% des que va començar la crisi i s'ha convertit en un dels més baixos de tota la UE. Aquest 2012 baixarà encara un 4'3% més, segons els càlculs de l'oficina d'estadística europea Eurostat.

"Les retallades ens han acabat d'enfonsar", explica Manos, un botiguer del centre de la capital. "Nosaltres volem treballar les hores que calgui -afegeix- però la gent ja no té diners per comprar". Es calcula que aquest any baixaran la persiana definitivament fins a 60.000 botigues, segons dades de la Confederació Nacional del Comerç de Grècia, i es perdran uns 160.000 llocs de treball en aquest sector.

Arreu de la ciutat hi ha negocis tancats. Els nous impostos han acabat d'ofegar les possibilitats d'uns petits comerços que no troben clientela. Davant els seus aparadors els "manters" despleguen els llençols amb les bosses de mà, els moneders i les ulleres de sol. Desenes de policies s'ho miren despreocupadament des de la vorera del davant. Ells només són allà per si la protesta s'escalfa. Però, ahir, va ser un dia relativament tranquil als voltants de la plaça Sintagma. No hi va haver corredisses.

Protesta o rendició

"Diumenge és el dia crucial", anunciava ahir Thanasis Tsakiris. "Es veurà ben clar si ens rendim o no, perquè aquest programa que ens imposen no ens deixa cap altra sortida". Tsakiris és el cap de l'oficina de traduccions d'un banc important d'Atenes. Té 51 anys i reconeix que el seu sou pràcticament no s'ha reduït des que va començar la crisi. Des de la seva atalaia privilegiada, però, s'ha convertit en una de les veus influents de l'esquerra radical grega. De dia treballa al banc i és membre sindical de la seva empresa. En les hores lliures alimenta tres blogs i escriu columnes d'opinió en diaris d'esquerra animant a la mobilització radical. Avui sí que té previst passar per la plaça Sintagma.

Pel gran centre del poder polític a Atenes ahir només hi van aparèixer els sindicats. Molta policia i una protesta pacífica que sonava a compàs d'espera.

Dos grups antiavalots avançaven ràpidament per una avinguda paral·lela a una de les manifestacions. Darrere els uniformats, corrien emocionats dos nens d'uns sis o set anys, carregant a l'esquena l'acordió amb el qual aconsegueixen alguns euros. No sempre guanyats amb la música. Un cop es va desfer la protesta, els dos nens van aprofitar per pispar el pot amb monedes d'un sensesostre que dormia al carrer.

La vaga general va afectar sobretot el transport públic durant unes hores. Però, de seguida, el trànsit ho va tornar a envair tot. Manifestants, forces de seguretat, pidolaires, gent fent les compres del dissabte i turistes d'altres runes es fonien pels carrers d'Atenes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT