Publicitat
Publicitat

PENDENTS DEL NOU RESCAT GREC

Sis dimissions en 24 hores deixen contra les cordes el govern de Lukàs Papadimos, forçat a noves retallades

La crisi de govern a Grècia alimenta la por de la fallida

És la negociació definitiva. Un dilema. Per al primer ministre grec, Lukàs Papadimos, no hi ha més alternativa que acceptar els termes del nou rescat perquè arribin d'una vegada els 130.000 milions d'euros promesos o abocar-se al risc d'un "caos incontrolat" si Grècia escull finalment la fallida. "Es haver de triar entre la humiliació i una humiliació encara més gran", segons el responsable d'Economia, Evànguelos Venizelos, que ahir advertia que el que hi ha en joc "és el futur del país dins l'euro i Europa". L'un i l'altre van assegurar que "faran el que calgui" perquè el nou programa de reformes s'aprovi. El cap del govern tecnòcrata d'Atenes està pressionat novament per l'ala dretana de la seva coalició -els conservadors de Nova Democràcia i l'extrema dreta de LAOS- perquè convoqui eleccions tan aviat com sigui possible.

Papadimos ha hagut de fer front a sis dimissions en el si del govern en només vint-i-quatre hores. Ahir al vespre, just abans d'una reunió urgent d'un gabinet que ja s'havia quedat sense cap representant de la formació d'extrema dreta, el primer ministre compareixia en directe per televisió per advertir que "els que no estiguin d'acord amb les condicions del nou programa de rescat no podran formar part del seu executiu". "És un moment de responsabilitat històrica", afegia amb gravetat. Era un missatge intern per a una classe política en crisi i cada cop més allunyada del suport popular. Però, sobretot, era un intent d'esvair la por a una caiguda del govern tecnòcrata i els temors que la pressió política i social obligui a fer un pas enrere en el programa de retallades.

La pressió del carrer

La classe política grega i els mitjans de comunicació parlaven ahir d'humiliació, després que l'Eurogrup els hagués dit a Brussel·les de matinada que l'esforç negociador dels últims dies només els havia portat fins a mig camí del rescat. Els socis de l'euro els exigeixen encara una retallada addicional de 340 milions d'euros, que s'ha de concretar. Cal també l'aprovació del Parlament a tot el paquet, i la crisi política de les últimes hores fa preveure una sessió complicada. Demà serà el nou dia clau. Mentre l'assemblea de la plaça Sintagma d'Atenes debati el sí polític al nou acord, davant de l'edifici s'ha convocat una gran manifestació de protesta. La vaga general decretada per ahir i avui i el xoc viscut les últimes hores entre la policia i milers de manifestants amb gasos lacrimògens i còctels explosius de fabricació casolana és per a molts només el preàmbul de la gran protesta de demà.

"La pregunta no és per què la gent reacciona amb sorpresa i ràbia, sinó per què no ho fa de manera encara més intensa", arrencava ahir l'editorial d'un diari d'Atenes. El text feia una crida a llegir punt per punt tots els detalls de l'acord i especificava que amb la retallada del 22% que es vol aplicar, el salari mínim podria quedar en uns 510 euros mensuals. Des de l'inici de la crisi els salaris de Grècia no han fet més que baixar i el nombre de població en risc de pobresa s'ha disparat.

"No sé si la força d'aquest moviment aguantarà gaire després de dos anys en què la situació no ha fet més que empitjorar", explicava ahir Valia Aranitou, professora de la Universitat d'Atenes. "La gent gran té por i els joves estan molt desil·lusionats -justificava Aranitou-. El que em preocupa és que aquesta radicalització de la societat no acabi enfortint l'extrema dreta".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT