Matthew Goodwin: «La crisi a l'eurozona ha reforçat el discurs 'anti-establishment'»
Confrontació Els nous partits radicals són encara més extremistes i provocadors Tecnocràcia Els governs tècnics de Grècia i Itàlia creen un clima favorable al populisme
Quin és el mapa actual del populisme a la UE?
Si als 80 o els 90 el radicalisme triomfava a França, Itàlia, Bèlgica i Àustria, amb el nou mil·lenni hi ha un canvi per l'arribada d'un nou extremisme a Finlàndia, Holanda, Suècia i la Gran Bretanya. El populisme històric s'ha consolidat, però la nova onada és encara més extremista i provocadora políticament. Explota noves formes de confrontació.
També tenen discursos diferents?
És pel seu origen. A Escandinàvia els partits populistes radicals vénen dels moviments antiimpostos, i en canvi molts dels altres beuen de la tradició nazi. El més sorprenent avui és el suport que tenen aquestes formacions entre gent molt jove. L'any passat el Partit de la Llibertat d'Àustria va ser la força més votada entre els joves de 18 i 19 anys. La Lliga per la Defensa britànica és cada cop més popular entre els joves de classe treballadora. Molts partits recluten els seus seguidors entre joves que s'han socialitzat en el radicalisme. La importància de comptar amb una base jove és que el partit s'expandeix més enllà del discurs de la immigració i del seu impacte en el mercat laboral. Vol dir que també apel·len als valors i l'estil de vida.
Més Tea Party que Le Pen?
Avui aquests partits parlen de tot, des del canvi climàtic fins a la guerra de l'Iraq, però si mirem els seus votants, la seva principal preocupació continua sent la immigració.
Quin efecte té la crisi econòmica?
La crisi a l'eurozona afegeix la tempesta perfecta per a aquestes formacions perquè els seus votants ja eren molt pessimistes sobre el seu futur econòmic, i molt crítics amb la immigració i els partits tradicionals molt abans de la crisi. Ara, a més, veuen validat el seu discurs anti-establishment que acusa els governs d'incompetència. Si hi afegim aquests nous executius tècnics, liderats per figures que no han estat elegides democràticament, tens un clima molt favorable al populisme.
Grècia i Itàlia tenen forces d'extrema dreta i nous governs tecnòcrates.
Això galvanitzarà el missatge antisistema de les forces populistes. Però la gran pregunta per a aquests partits és si els seus votants prioritzen realment la representativitat democràtica dels seus governs o bé l'estabilitat econòmica? Veurem com es comporta aquest electorat en els pròxims mesos si finalment aquests líders tecnocràtics aconsegueixen controlar la crisi financera i tornar a l'estabilitat econòmica. Al cap i la fi la preocupació compartida arreu d'Europa per tots els votants és l'ocupació.
