La crisi ha passat sense culpables a la presó... o n'érem tots una mica culpables?
Bernard Madoff, una de les llegendes de Wall Street en gestió d'inversions, és a la presó després que el 2008 es va destapar que el seu mètode era una estafa en què van desaparèixer prop de 50.000 milions de dòlars (35.000 milions d'euros). El món financer -no tan sols els més rics, sinó també alguns jubilats que li havien lliurat els estalvis- va tremolar. No hi va haver control capaç d'enxampar Madoff. Amb el temps es va saber que hi havia denúncies des del 1992. Però, ah, els supervisors dels EUA no van fer-ne cas.
Tret del cas Madoff, on hi havia un delicte clar amb la llei a la mà, no hi ha banquers a la presó. En rigor, l'han tastada alguns financers a Islàndia, el petit país de 320.000 persones que en set anys va veure com tres bancs locals s'engreixaven fins a tenir 20 cops el volum inicial via un endeutament equivalent a 11 vegades el PIB islandès. Com Hreidar Már Sigurdsson, ex-director del banc Kaupthing. La mobilització popular va ser brutal i ha posat contra les cordes l'ex-primer ministre Geir H. Haarde, acusat de negligència.
Diners per oblidar acusacions
Quant al gran embolic de Wall Street, hi ha un únic imputat, Fabrice Tourre, directiu de Goldman Sachs -un de tants- que venia un producte derivat opac lligat a hipoteques d'alt risc. La Comissió del Mercat de Valors americana (SEC) va acusar Goldman d'enganyar clients amb els productes. El banc va pactar enterrar el tema després de pagar-li 385 milions d'euros.
Hi ha una forta sensació que no han pagat els culpables del tsunami. Però tot no queda en els autors d'uns delictes. I els supervisors? I les zones d'ombra d'activitats no regulades? I la cobdícia de l'inversor que s'ha forrat amb el sistema? "Queda la imatge de la impunitat, que genera desconfiança social -reflexiona l'economista Gonzalo Caballero-, però, sense exculpar per res banquers, governs o reguladors, més que buscar culpes individuals cal entendre el fracàs de tot un enfocament de l'economia, la política i la societat, en el qual han participat molts actors, també el ciutadà que a petita escala especulava en borsa o amb pisos. La societat ha d'assumir una mica de responsabilitat. No pot ser tot consum. Cal treballar més i millor".
