Publicitat
Publicitat

L'ATENCIÓ A LA GENT GRAN

Contractar una cuidadora immigrant, una alternativa a les residències

La crisi provoca que les famílies cuidin els avis a casa

Els estralls provocats per la crisi econòmica han fet que un bon nombre de famílies hagi decidit cuidar els avis a casa, una mesura excepcional que s'emmarca en un context de dificultats. En alguns casos, els fills han tret l'avi de la residència perquè algú de la família s'havia quedat a l'atur i se'n podia fer càrrec. En altres ocasions, l'economia domèstica no permetia plantejar-se l'ingrés en un geriàtric. Les solucions més utilitzades han estat convertir algun familiar en cuidador no professional -un tipus de prestació de la llei de la dependència que acapara, a Catalunya, més de la meitat de les ajudes de la llei de la dependència, tot i que només es preveia com una excepció- o contractar una persona externa, majoritàriament dones immigrants. Són empleades que acostumen a cobrar salaris baixos -que poden ser de 500 euros mensuals, mentre que el cost de les residències pot ascendir a 2.000 euros- i que, en ocasions, treballen sense contracte. "La crisi ha fet que siguin més comuns aquests acords entre famílies i dones nouvingudes, que es tradueixen en un sou baix a canvi d'habitatge i manutenció", diu Francesc Guasch, treballador social de l'Institut de Sociologia i Psicologia Aplicades (ISPA), una entitat d'iniciativa social que ofereix serveis d'atenció a domicili.

"No hem d'oblidar que, en el sector, patim el problema afegit de l'economia submergida", explica Montserrat Llopis, directora general de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), la principal entitat de residències de Catalunya. "Sempre hem defensat que la gent gran necessita cuidadors professionals que garanteixin una qualitat assistencial, ja sigui en residències i centres de dia o amb ajudes al domicili", adverteix Montserrat Llopis. Els professionals insisteixen que la tasca requereix una formació especialitzada, de la qual moltes de les treballadores de la llar no disposen.

Els perills de l'intrusisme

"Un cuidador que ha de curar les nafres ha de tenir una sèrie de coneixements i, com més formació tingui, més útil serà l'atenció al pacient", afegeix Francesc Guasch, d'ISPA, que coneix les exigències que comporta l'atenció de gent gran a la llar. Un 80% dels vells que reben assistència domiciliària són persones malaltes, que majoritàriament tenen alguna patologia degenerativa, segons les dades que tenen els professionals del sector. Entre els damnificats per la decisió de cuidar els avis a casa també hi ha els centres geriàtrics, especialment els que tenen poques places. Per alleugerir les dificultats econòmiques d'aquestes residències i atendre els milers de dependents que encara no han rebut una ajuda -55.000 catalans, segons l'última xifra del Govern-, el departament de Benestar Social i Família va aprovar al maig que els centres privats també puguin accedir a la prestació econòmica vinculada. És una opció prevista en la llei de la dependència que, fins ara, només percebien els dependents ingressats en un centre subvencionat amb fons públics. La modificació ha de significar un suport per a aquestes residències, que han vist com últimament el conveni laboral del sector s'incrementava un 9%.

La queixa dels sindicats

Els sindicats constaten que la situació no és òptima. No ho és per a les famílies i, evidentment, tampoc per a les dones immigrants. Ho retrata Raquel Gil, responsable de l'àrea social de la UGT: "S'entén que les dones saben resoldre qualsevol qüestió de la llar. I el que ha passat és que s'ha canviat la dona de casa per una altra que ve de fora que, a més, cobra poc". Aurora Huerga, portaveu de l'àrea social de CCOO, completa la reflexió: "Les persones que es dediquen a cuidar la nostra família haurien de tenir un reconeixement i, en canvi, ocupen l'esglaó més baix". Huerga apunta que les famílies es veuen obligades a buscar solucions d'urgència en l'interval de temps entre que es demana i es resol l'ajuda de la llei de la dependència.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT