La crisi s'agreujarà a tot el món
Europa i els Estats Units són a prop de contagiar els seus problemes financers als països emergents. Pel president del Banc Mundial, Robert Zoellick, cal retrobar la confiança dels inversors.
Barcelona."Estem en els primers moments d'una tempesta nova i diferent. No és la mateixa que la del 2008". Amb aquest to apocalíptic, el president del Banc Mundial (BM), Robert Zoellick, va trencar ahir el seu silenci sobre la crisi financera. Fins ara, s'havien manifestat tots els organismes internacionals sobre l'extrema volatilitat del deute sobirà tant a Europa com als Estats Units: la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE), La Reserva Federal (Fed) i el Fons Monetari Internacional (FMI).
Ara el màxim responsable del BM, que centra la seva activitat en l'assistència financera i tècnica als països en desenvolupament, ha ampliat el focus, amb l'advertència que la crisi iniciada el 2008, que fins ara havia mantingut al marge els països emergents, ha agafat una altra dimensió més global. El perill de contagi de les regions en desenvolupament és real i greu pel líder del BM, tenint en compte que actualment aquests països concentren la meitat del creixement mundial (el 1990 només n'acumulaven el 20%).
En aquest sentit, va avisar del perill d'escalfament de l'economia xinesa, atès que la taxa d'inflació del 6,5% comptabilitzada al juliol és la més elevada dels últims tres anys. Zoellick va assegurar a la ciutat australiana de Sydney que "en les dues últimes setmanes el món ha passat d'una difícil recuperació a diverses velocitats a una fase nova i més perillosa. La majoria de països desenvolupats han esgotat el marge fiscal i les seves polítiques monetàries no poden ser més flexibles", referint-se als ajustos donats a conèixer fa uns dies a Itàlia i Portugal i a les mesures estructurals accelerades a Espanya i França.
Sense solució
El més greu del cas és que Zoellick va reconèixer que desconeix la fórmula per guarir el problema, en una entrevista publicada aquest cap de setmana al rotatiu The Weekend Australian , segons informa Efe. Només va destacar que els problemes del deute sobirà s'han de tractar amb caràcter d'urgència, perquè són més greus que la rebaixa creditícia dels Estats units realitzada fa 15 dies per l'agència Moody's. "La lliçó del 2008 és que com més tard s'actua més s'ha de fer després".
Pel president del BM, es tracta de recuperar la confiança d'inversors, empresaris i consumidors. Va aplaudir la decisió del BCE de comprar bons d'alguns països europeus (com els espanyols o els italians) perquè resoldrà problemes de liquiditat, però va indicar que "algú ha de fer front a la situació fonamental". La pèrdua de lideratge d'Europa és, per Zoellick, un dels principals problemes. De manera similar, també s'hi va referir el ministre de Finances britànic, George Osborne, que va demanar una unió fiscal europea com a camí per resoldre la crisi del deute. Osborne va mostrar la contradicció anglesa de no haver-se integrat en la instauració de l'euro i demanar ara una moneda europea forta amb una unió fiscal més evident i l'emissió d'eurobons per reduir les turbulències de les últimes setmanes. En una entrevista a la cadena BBC, el ministre també va parlar dels interessos britànics en el sector de serveis financers, un dels més potents del país.
Oposició italiana
D'altra banda, els sindicats, partits de l'oposició i la patronal italians van criticar ahir el pla d'austeritat presentat i aprovat pel govern de Silvio Berlusconi divendres, que preveu una retallada de 45.500 milions d'euros en dos anys. En declaracions a diversos mitjans de comunicació, els agents socials van remarcar que els principals perjudicats de les retallades seran els més dèbils i les classes mitjanes.
La líder de la Confederació General Italiana del treball (CGIL), Sussana Camuso, va anunciar ras i curt una vaga que es decidirà el proper 23 d'agost amb els altres sindicats representatius italians. A l'altra banda de la balança, la presidenta de la patronal Cofindustria, Emma Marcegaglia, va demanar al govern i a l'oposició que aprofitin el tràmit parlamentari perquè es reformin les pensions per aconseguir que "treballi qui més ganes en tingui i té condicions per fer-ho".
D'aquesta manera es donarien més oportunitats de treball als joves, alhora que s'evitaria "el risc d'una fuga de cervells". Finalment, l'anterior màxim responsable de la patronal i actual president de Ferrari, Luca Cordero di Montezemolo, va criticar tant el govern com l'oposició i va lamentar que el decret llei aprovat a última hora del divendres passat no inclogués "un impost sobre els patrimonis superiors als cinc o als deu milions anuals, que hauria impactat també els evasors d'impostos".
