Els cristians coptes, els grans oblidats d'Egipte

El CaireUnes 60.000 persones s'amunteguen a la Ciutat de la Brossa, un depauperat barri poblat bàsicament per cristians coptes i ubicat al districte de Manshiyat Naser, als afores del Caire. Els carrers sense asfaltar o l'absència d'un clavegueram en condicions són només alguns exemples de les mancances d'una àrea que també té greus limitacions en el subministrament elèctric i d'aigua corrent. El barri només compta amb una escola pública i una altra de privada, de manera que molts habitants no tenen accés a una educació en condicions. La recollida de les escombraries de la ciutat i el seu reciclatge és l'activitat econòmica de què viuen la majoria de famílies en una zona on les deixalles s'amunteguen arreu, amb els problemes sanitaris que això comporta.

Els cristians representen al voltant del 10% de la població egípcia, però en un país aclaparadorament musulmà són considerats ciutadans de segona, amb menys drets que la majoria dels seus compatriotes. Després de dècades marginats -amb barris com la Ciutat de la Brossa com a mostres extremes-, bona part dels seus membres van sumar-se a la revolució que va fer caure Mubàrak, creient que un nou país, basat en la llibertat i la democràcia, acabaria amb la seva sempiterna marginació. Més de cinc mesos després de la renúncia del dictador, però, les pors superen amb escreix l'esperança entre la comunitat cristiana egípcia.

La violència sectària ha augmentat i ja hi ha hagut 24 morts, centenars de ferits i tres esglésies cremades des del febrer. Un dels esclats va tenir lloc a la Ciutat de la Brossa a principis de març i 13 persones hi van perdre la vida. Considerats "màrtirs" pels coptes locals, hi ha retrats seus en nombroses parets del barri.

"La tensió no arriba de cop, estava soterrada. La desaparició de la policia estatal dels carrers amb la revolució deixa indefenses unes minories que es veuen atacades per grups salafistes molt ben organitzats. La junta militar no fa res per protegir-les perquè els enfrontaments entre comunitats desvien l'atenció de les demandes polítiques i socials de la transició", apunta Doaa Kassem, investigadora de l'Institut Al-Àndalus per a la Tolerància i els Estudis d'Antiviolència.

Un clima de tensió

Hanna Fathy, veí del barri, se suma a la mateixa teoria i afegeix que "musulmans rics" afavoreixen els atacs dels salafistes per crear un clima de tensió que eviti la construcció d'"un estat secular i on els drets de totes les minories siguin garantits i respectats". Fathy també comenta que sempre havien tingut problemes amb el règim de Mubàrak, però que amb l'executiu de transició la situació no ha millorat i segueixen marginats.

"Temo que els enfrontaments podrien allargar-se diversos anys, a causa de la fortalesa dels Germans Musulmans i d'altres grups islamistes radicals que tenen una gran base de suport. Els coptes, per la seva banda, haurien d'integrar-se a la societat com a ciutadans i deixar de participar-hi només com a cristians, a través dels seus líders religiosos", declara la investigadora Doaa Kassem. De moment, la presència de no musulmans entre les elits polítiques del país és insignificant.

A la Ciutat de la Brossa tenen assumit que calen dècades per millorar la seva situació i enormes inversions en equipaments i en educació per sentir-se realment ciutadans de ple dret del país. "Ens agradaria deixar de treballar amb la brossa, però al barri no tenim alternativa laboral i a la resta de la ciutat no ens hi volen. Estem estigmatitzats", lamenta Hanna Fathy.

Gairebé mig any després de la caiguda de Mubàrak, aquí no ha millorat res.