VALÈNCIAEl Partit Socialista del País Valencià (PSPV) és l'exponent més clar que en política sempre es pot caure més baix. El CIS pronostica que perdran tres diputats i es quedaran només amb 11, a nou del Partit Popular. Els crítics del partit creuen "que alguna cosa malament s'ha d'haver fet" quan s'han obtingut uns resultats "pèssims" en el moment més crític d'un Partit Popular esquitxat per diversos casos de corrupció. Els noms que sonen per plantar cara a Jorge Alarte són el de Francesc Romeu i Manolo Mata, que ja es van presentar a l'últim congrés per disputar la secretaria general i de València ciutat, respectivament. Com a nom de consens es postula l'alacantí Ángel Luna, de perfil més espanyolista.
La pèrdua de la Generalitat valenciana el 1995 va obrir una ferida en el partit que avui dia continua sense cicatritzar. Una de les cares visibles del col·lectiu Volem i Podem, Pepe Reig, considera que el PSPV "es va construir de dalt a baix", sense treballar en l'arrelament del partit socialista entre els col·lectius socials del País Valencià. Una altra raó és la debilitat endèmica dels seus candidats, que es cremen abans d'arribar a ser coneguts per la ciutadania. Tot plegat fa inviable l'alternativa al PP.
Fins que arribi el pròxim congrés, però, el PSPV s'enfronta a una campanya electoral agònica en què es pot començar a entreveure quin serà el futur del socialisme valencià.
