Des d'avui les dones que porten vel integral en espais públics a França podran ser detingudes per la policia. L'entrada en vigor de la llei que prohibeix cobrir-se el rostre torna a obrir un debat ja recurrent a Europa: es pot prohibir el vel integral quan la llibertat de pensament, consciència i religió es consideren pilars bàsics de la democràcia? Defensa de les llibertats i de la dona o mesura islamòfoba?
La llei que va ser aprovada per 335 vots contra 1 (i 221 abstencions) al Parlament francès a l'octubre prohibeix tapar-se la cara en els espais públics: places i carrers, cinemes, restaurants, equipaments i transports. La multa per fer-ho és de 125 euros i haver de passar per un curset de ciutadania. Els que forcin una dona a cobrir-se el rostre contra la seva voluntat s'arrisquen a una condemna d'un any de presó i a una multa de fins a 25.000 euros, penes que es dupliquen en cas de menors. La prohibició no s'aplica a casa ni als passatgers de dins d'un cotxe, però sí al conductor. El govern ha llançat una campanya informativa amb el lema "La República es viu a cara descoberta". Nou de cada deu francesos donen suport a la mesura, segons una enquesta recent, en un país que es considera la Meca del laïcisme. Bones notícies per al president Sarkozy, que viu moments de baixa popularitat i surt del daltabaix de les eleccions cantonals. La sociòloga Silvana Silvestri, especialista en religions i política internacional de la City University a Londres, apunta les causes del que ella anomena "el clima antiburca" a Europa. "Hi ha dos nivells de por: un és més racional i té a veure amb el fet que en països com l'Afganistan, l'Aràbia Saudita i l'Iran, el burca o el nicab ha estat el primer pas per a l'aniquilació de les llibertats individuals. Però la realitat i les dinàmiques que afecten les dones que porten vel integral a Europa és una altra".
Les inseguretats d'Europa
Per aquesta autora de diversos estudis sobre la dona musulmana a Europa, hi ha una segona raó més subtil i important: "Són les nostres incerteses i les nostres inseguretats, sobre nosaltres mateixos, les nostres creences i el nostre futur, i el xoc que experimentem quan veiem musulmans tan convençuts de les seves creences que fan aquesta mena de dràstiques eleccions en nom de la religió".
Una altra cosa és com ho viu la comunitat musulmana més gran d'Europa, entre la qual s'alcen veus que critiquen que es matin mosques a canonades. Uns 4,7 milions de francesos es consideren musulmans i en les estimacions més àmplies, les difoses pel ministeri de l'Interior, les dones que es cobreixen totalment el rostre no són més de 1.900. Alguns experts consideren molt més acurada la xifra de 367 que van donar els serveis estadístics oficials abans de l'estiu.
La coincidència de l'entrada en vigor de la llei amb la polèmica conferència sobre la laïcitat organitzada per la UMP, el partit de govern, en un moment en què, a més, França està en guerra en tres països musulmans, ha fet créixer les acusacions d'islamofòbia. Dissabte la policia va detenir 61 persones a París que es manifestaven contra la prohibició.
Els defensors de la llei esgrimeixen que les cares tapades són una amenaça per a la seguretat pública, l'únic argument admès pels experts del consell d'estat, que van dictaminar que una prohibició total no tenia fonament jurídic. No obstant, l'experiència dels atemptats islamistes de Madrid o Londres demostra que és molt més fàcil amagar una bomba dins d'una motxilla que sota un burca.
Dubtes sobre l'efectivitat
Els prohibicionistes també parlen de la necessitat d'acabar amb el que Silvana Koch-Mehrin, la vicepresidenta del Parlament Europeu, va qualificar com una "presó mòbil". Però les motivacions de les dones que es tapen el rostre poden ser tantes com persones. Un estudi d'Open Society Foundations, basat en entrevistes en profunditat amb 32 dones franceses que porten nicab, revela que gairebé totes són les primeres de la seva família que el porten i que ho fan per decisió personal, en una mena de viatge espiritual. I sovint contra l'opinió dels pares, que s'estimarien més la comoditat de passar desapercebuts: un conflicte típic entre els migrants i els seus fills nascuts al país d'arribada.
Els contraris a la prohibició assenyalen que si del que es tracta és d'afrontar-se a dones autoconveçudes i autosotmeses pel pes de la tradició o la reafirmació identitària no sembla que la prohibició sigui la millor aposta. I si el problema és d'imposició, semblarien més efectives les eines de la lluita contra el maltractament: telèfons d'ajuda, pisos d'acollida i mesures d'inserció.
